UNITAT DE RECERCA EGIPTOLÒGICA (URE)
imatgeMenu_3


imatge_1

imatge_3

imatge_2

Presentació

A començaments del IVrt mil.lenari a. de J.C., es desenvoluparen a la vall del Nil les primeres formes d'organització política i social que donarien lloc, cap al 3100, a la formació d'un Estat unificat sota la figura d'un monarca "absolut". Dins la mentalitat dels antics egipcis, la figura d'aquest sobirà es trobava envoltada d'un seguit de components simbòlics que el proclamaven com un déu entre els mortals. D'aquesta relació íntima entre el poder i el símbol sorgiria, en última instància, el factor clau que permetria la cohesió de la societat egípcia dins un tot. Efectivament, l'estudi de les fonts antigues ens suggereix que el monarca era l'encarnació d'un poder integrat, l'hereu d'una nissaga de déus que es perdia en l'origen dels temps. El propi significat de la paraula «faraó» («la casa gran»), terme que apereixerà al llarg del Regne Nou, ens orienta, des d'un pla simbòlic, envers aquesta unitat suprema que constituïa la societat egípcia sota el mandat del seu rei.

L'Estat, en definitiva, entès com a un cosmos d'abast universal, es trobava íntimament lligat a un territori, és a dir, a un espai físic, considerat sagrat, del que formaven part el riu Nil i la fèrtil terra de la vall, delimitat a l'Orient per les carenes muntanyoses del desert Aràbic, i a l'Occident per les sorrenques planures del desert Líbic. Mes enllà d'aquest espai, simbòlic i, tanmateix, real, s'estenia l'oceà primordial (el Nun), superfície líquida en el si de la qual el demiürg es manifestà donant inici a tota forma de vida.

Ambdós conceptes, poder i símbol, formen part, doncs, d'un mateix nucli, dues dimensions d'una realitat: la monarquia, considerada pels antics egipcis com el principi de veritat (Maat), damunt el qual se sustentava l'ordre de tot l'univers. No en va i gracies a ella també és garantiria la continuïtat amb el passat, la integritat territorial, l'estabilitat i, en definitiva, la prosperitat del país. Aquests eren els fonaments d'una elaborada ideologia, manifestada sota un conjunt de símbols, elements que, tot seguint la definició donada per Goethe, «transformaven el fenomen en idea, i la idea amb una imatge». Un elaborat resultat intel.lectual sorgit d'una, volguda, confusió-integració entre els àmbits temporal i espiritual.