*EL MONESTIR DE SANT PAU DEL CAMP
****


a uns 4000 anys que van arribar els primers habitans del Raval i s'hi establiren a la vora d'on més tard s'edificaria el monestir de Sant Pau del Camp. Així ho desmostren les troballes que es van fer l'any 1989 durant les 'obres en un aparcament subterrani molt proper al monestir, on es van trobar les restes d'una vil·la i d'una necròpolis romana, però també les d'un assentament de l'Edat de Bronze. Un any després, l'enderrocament d'un antic cuartel de la Guardia Civil a la mateixa zona va deixar al descobert una necròpolis neolítica amb 25 sepultures. Per tant es pot dir que la zona del Raval propera a Sant Pau del Camp fou un dels primers assentaments humans de Barcelona.

 

****
   

L'ÉPOCA ROMANA


Durant la dominació romana
el Raval era una zona de camps, hortes i aiguamolls, presidida per l'estany Cagalell que recollia l'aigua procedent de torrents i rierols que baixaven de Collserola, i que inicialment assortia d'aigua aquesta zona agrícola que vorejava la ciutat.

Des de Barcino, o millor dit, des de la Colònia Julia Augusta Favencia Paterna Barcino, sortien tres camins que atravessaven el que ara coneixem com a Raval, el que duia cap el LLobregat, actualment carrer de l'Hospital, el que conduïa cap a Sarrià, que ara coneixem com a carrer dels Tallers, i el que s'endinsava cap a la muntanya de Monjuïc, que ha subsistit amb el

Mapa del camino de Sant Pau del Camp  

nom de carrer de Sant Pau. És important aquesta fita ja que és a la vora d'aquests camins on es comencen a edificar monestirs, hospitals, leproseries, etc. fora de les ciutats, i on també s'hi comencen a situar petites viles que vivien de treballar els camps. Així doncs se sab que poc després de la caiguda de l'imperi romà ja existia un petit poblet medieval en la zona del monestir de Sant Pau del Camp.

L'EDAD MITJA

 

Fes clic sobre l'imatge per ampliar-la i
conèixer-ne el detall


La paraula Raval resulta de la deformació del árab rabad, que vol dir suburbi, extramurs. No serà fins a la construcció de la tercera muralla durant el regnat de Pere III el Cerimoniós, en el segle XIV, quan Sant Pau del Camp quedi inclòs dins la ciutat.

El fort creixement econòmic i social van fer necessària aquesta segona ampliació del perímetre enmurallat (la primera la va realitzar Jaume I un segle abans).

Hi havia la tendència en aquells anys d'incloure dins les muralles grans extensions de terreny en previsió de l'arribada d'époques de crisi, de manera que aquelles edificacions que s'havien anat construint extramurs degut a que es consideraven molestes, amb la creació de la tercera muralla quedarien intramurs. Aquest era el cas de l'Hospital dels Mesells que era una leproseria fundada en el segle XII on és ara la Plaça del Pedró, i el de l'Hospital de la Santa Creu, fundat l'any 1401 on s'hi acollien pobres i nens abandonats.

Degut a la gran quantitat de terreny desocupat que oferia el Raval, a partir de la creació del nou recinte enmurallat, moltes van ser les ordes religioses s'hi van anar instal·lant, de manera que en el segle XIX el Raval era considerat el barri dels convents.

LA INDUSTRIALITZACIÓ


Més tard, a mitjans del segle XVIII, les fàbriques, especialment les tèxtils que necessitaven de grans extensions de terreny i força aigua, es van anar intercalant entre hortes i convents. La potenciació d'inmigració que va suposar la industrialització va convertir el Raval en el barri més dens d'Europa, i es van anar ocupant tots els espais que quedaven buits com a zona residencial. Cal fer esment de que Barcelona va ser castigada per Felip V el 1714, després de la guerra de Successió, a no expandir-se extramurs, de manera que el fort creixement demogràfic que va comportar la industrialització es va haver de fer dins el recinte enmurallat.

Ben bé al costat del monestir de Sant Pau del Camp, al carrer Riereta, s'hi va construïr una de les fàbriques més famoses de l'época, L'España Industrial, que actualment és una caserna de la Guardia Civil.

Tot i que el caràcter del Raval era marcadament popular i fabril, l'ocupació social fou bastant heterogènia, doncs molts cops els amos de les fàbriques s'hi feien construir les seves cases senyorials, com el Comte Güell, que va construir el seu palau al carrer Nou.

Les condicions de vida i laborals dels obrers eren molt dolentes, i això provocà un seguit de revoltes que acabaven amb la crema de convents i de fàbriques el 1835, fet que alleujava l'espai urbà. Dos anys més tard va arribar la desamortització de Mendizábal. Tenint en compte el gran nombre de convents que s'hi havia establert a la zona, ens podem fer una idea de l'impacte que hi va tenir. Les terres de l'esglèsia es van lliurar a mans de l'estat per a subastar-les i obtenir uns ingressos. Aquests terrenys van quedar a mans de la burgesia que va començar a edificar intensament, sense espais lliures, per sobre de les cinc plantes autoritzades, ocupant patis interiors i terrats, etc. i traslladant al Raval aquells edificis molestos, com les presons, que restaven a l'altra banda de la Rambla on hi residia la burgesia.


Plano del monestir al 1835
Fes click per ampliar-ho
 
   

DESPRÉS DE LES MURALLES


L'enderrocament de les muralles el 1859 va permetre l'expansió urbanística cap a l'Eixample i de la indústria cap a la periferia, i el Raval es convertí en un barri de vivendes pels més desafavorits, on s'hi van concentrar gran part dels inmigrants arribats amb motiu de les exposicions universals de 1888 i 1929.

Amb el pas del temps s'hi van anar obrint tabernes, cafés i teatres. La seva proximitat al port i la presència del cuartel de les Drassanes va facilitar l'aparició d'aquests tipus de locals, de prostitució i també de delinqüència, fins convertir-se en el Barrio Xino.

A mitjans del segle XX aparèixen les primeres iniciatives de millora del barri, com el tancament de prostíbuls i l'apertura de l'avinguda García Morato, avui avinguda de les Drassanes. La situació va empitjorar durant els anys 80 amb l'aparició de tràfic de drogues.

No serà fins l'arribada de la democràcia quan aquestes prenguin un caràcter marcadament més seriòs. Actualment hi ha en marxa el Pla Central del Raval, que ha suposat l'apertura d'espais com els jardins del monestir de Sant Pau del Camp, el MACBA, el Centre de Cultura Contemporània i la Rambla del Raval.

El Raval, però, continua éssent un barri d'acollida d'inmigració. Així ho de mostra el fet de que en el curs 1993-1994 el Col·legi Collaso i Gil, al costat de Sant Pau del Camp, va iniciar el curs amb alumnes de 22 paisos diferents.

 

Història -- Arquitectura -- Benedictisme -- Urbanisme -- Curiositats -- Informació -- Crèdits -- Castellano -- MapaWeb -- Contacte