*EL MONESTIR DE SANT PAU DEL CAMP
***
o se sap exactament quan es va construir el monestir de Sant Pau del Camp. La làpida funerària, trobada l'any 1596 a Sant Pau, que sellava la tomba del compte Guifré-Borrell, fill de Guifré El Pilós, fa pensar que quan es va morir l'any 911 el monestir ja existia, i que aquest havia de representar un lloc de notable importància si un membre de la casa comtal barcelonina hi era enterrat.
   


D'altra banda també s'hi han trobat restes funeràries de l’època romano-cristiana (la mateixa làpida conté una inscripció romana al dors). La tradició local parla d'un hospici obra de Sant Paulí en el mateix indret, fet que suposaria la seva existència en el segle V, però falten documents que així ho acreditin. De totes maneres l'existència de elements pre-romànics a la porta principal del temple situa el monestir a l’època visigòtica.

Segons el "Llibre dels feyts darmes de Catalunya compost per Mosén Bernat Boades", escrit el 1420, fou el mateix Guifré el Pilós qui va fer edificar el monestir dedicat a Sant Pau, on després hi seria enterrat el seu fill però, com s'ha dit anteriorment, ens trobem davant la falta de documents que confirmin aquest fet.

No és difícil deduir doncs que es tracta d'un dels monestirs més antics de Barcelona. Quan es va edificar, quedava lluny de la ciutat, entre els horts i els camps que envoltaven el recinte emmurallat de camí cap a la muntanya de Montjuïc, per això és conegut amb el nom de Sant Pau del Camp.

L’any 985 davant el saqueig de les tropes morisques dirigides per Al-Mansur és molt possible que els monjos benedictins que habitaven el monestir l’abandonessin, ja que se sap que des d'aquella època i durant més de 100 anys va quedar deshabitat i només l’església va romandre oberta.

 

Al-Mansur (Zurbarán)
Al-Mansur pintat per Zurbarán
 
LA FUNDACIO DEL MONESTIR

A finals del segle XI, els nobles Geribert Guitard i la seva segona esposa Rotlendis, membres de la casa de Bell-lloc, van dur-ne a terme la restauració, que deuria ser quasi be total ja que són pocs els elements d’èpoques anteriors que s’hi han trobat, i van fundar de nou el monestir unint-lo al de Sant Cugat del Vallès per tal d’establir una comunitat monacal. Així va nèixer el priorat de Sant Pau del Camp.

  Làpida funeraria
Làpida funerària de Beltran de Bell-LLoc

Anys més tard, el 29 d’abril de 1117, Geribert i Rotlendis van posar el monestir sota la tutela i protecció del bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona, Oleguer (Sant Oleguer), mitjançant una donació que incloïa el castell de Bell-Lloc (Cardedeu) amb tots els seus drets. Així consta en la làpida sepulcral de Guillem de Bell-lloc.

Els Bell-Lloc sempre van estar al costat del monestir. Així, el 1278, Beltran de Bell-Lloc el va fer hereu de la major part dels seus bens a canvi d'ésser enterrat en el claustre.

El 30 de desembre de 1127, Oleguer i els fundadors del monestir van tornar a deixar Sant Pau del Camp a càrrec del monestir de Sant Cugat, tot i que mantenia la seva autonomia per la seva codependència de la Santa Seu.

A partir d’aquesta data fins el 1212 no hi ha cap tipus de documentació, però se sap que al segle XIII ja no depenia de Sant Cugat.

     
LA CONGREGACIO CLAUSTRAL TARRACONENSE

L'any 1229 té lloc la fundació de la Congregació Claustral Tarraconense que aglutinava tots els monestirs benedictins de les terres catalanes, i el prior de Sant Pau és nomenat president de l'assamblea i comissionat del Papa. Aquest és un fet important ja que a partir d'aquesta data són moltes les assamblees d'abats i priors que tenen lloc a Sant Pau, i per tant són molts els documents signats en el monestir.

A partir del 1492 comença l'escissió de la congregació de monestirs catalans, quan per reial decret s'uneix el monestir de Montserrat a la congregació de San Benito de Valladolid. Les assamblees de la Congregació Claustral Tarraconense eren cada cop menys importants.

Durant aquella época el monestir de Montserrat cada cop estaba més interessat en el de Sant Pau, i finalment el 1577 conseguí que el Papa Gregori XIII decretés la seva unió. Un any més tard els monjos observants de la capella de Montserrat de Barcelona es traslladaven a Sant Pau. Això no agradà gens a la congregació catalana, ja que es quedava sense el seu principal lloc de reunió, i inicià un llarg periode de protestes. Finalment, el 1593, Montserrat cedeix a canvi del monestir de Sant Benet del Bages, més ric i més proper a les necessitats de Montserrat.

Monestir de Sant Pere de Portella
Monestir de Sant Pere de la Portella
 
   

La independència de Sant Pau del Camp no durà gaire ja que el monestir de Sant Pere de la Portella (Berguedà) s'hi va interessar i la seva unió fou aprovada pel Papa Pau V el 1617. Els monjos de Sant Pere de la Portella es van traslladar a Sant Pau del Camp a excepció d'un, que es va quedar com a vicari de l'església del monestir. A rel d'això Sant Pau deixa d'ésser priorat i es converteix en abadia.

Un nou canvi succeeix el 1672, al traslladar-se el col·legi i el noviciat de la congregació claustral benedictina de Catalunya a Sant Pau del Camp. Per aquest motiu es van haver de fer obres de rehabilitació i ampliació del monestir.

EL FINAL DEL MONESTIR I L'INICI DE LA PARROQUIA


Entre 1808 i 1814, època d'ocupació francesa, el monestir es convertí primer en hospital de les tropes franceses i després en caserna de les tropes italianes. L'octubre de 1814, quan les tropes invasores ja s'havien retirat, obre les portes al nou curs acadèmic gràcies al treball d'un jove professor, Joan de Zafont, que dos anys més tard, amb només 27 anys seria nomenat catedràtic de teologia, i després es convertirà en el darrer Abad de Sant Pau del Camp.

Amb la instauració del Trienni Constitucional el govern, mitjançant un decret, acordà la dissolució del monestir i del noviciat, i va crear-ne la parròquia. D'aquesta manera les instal·lacions del monestir, a excepció del temple que funcionaria com a parròquia, quedaven en mans del govern, que les cederia a l'ajuntament de Barcelona. Inicialment l'ajuntament pensava convertir-lo en un escorxador públic, però posteriorment es va decantar per habilitar-lo com a correccional. Per sort el periode fou breu i sempre va estar sota la vigilància de Joan de Zafont, que havia estat nomenat ecònom de la parròquia de Sant Pau al 1822.

La caiguda del Trienni Constitucional el 1824 va fer retornar el monestir al que havia estat, tot i que els monjos no van poder tornar fins el 12 de gener de 1828 ja que fins aleshores s'hi van allotjar tropes reialistes franceses.

L’agitació popular i les revoltes contra les condicions laborals, d’habitatge i salubritat que tingueren lloc el 1835, es van traduir en la crema de convents i de fàbriques, fets que van suposar que el mes de juliol d'aquell any els monjos de Sant Pau del Camp haguessin d’abandonar el monestir irremeiablement, tot i que no es produí cap tragèdia.

     

Posteriorment, el 1837 la desamortització de Mendizábal desvinculà gran part del patrimoni eclesiàstic, passant-lo a mans de l’estat per a subhastar-lo, i obtenir uns ingressos que li permetrien reduir el dèficit crònic que arrossegava l'hisenda pública. Des d’aleshores l’església va esdevenir parròquia del barri, mentre que la resta del monestir que restava en peu hauria de passar encara per diverses mans.

L'any 1842 hi havien dues escoles, una per a nens i una altra per a nenes, i tres anys després, al 1845, passà a convertir-se en caserna d'infanteria fins 1890. Durant aquesta darrera època, un grup de barcelonins encapçalat per Víctor Balaguer, lluità per a que Sant Pau del Camp fos reconegut com a monument nacional, reconeixement que va arribar l'any 1879.

Quinze anys més tard, el 1894 s'inicià una primera restauració que, passant per diverses etapes, finalitzà el 1927 amb l'enderrocament dels annexes, salvant una sala capitular gòtica del segle XIV. La darrera restauració s'ha dut a terme en l'actualitat amb l'objectiu de restablir els desperfectes produïts per les pluges i inundacions, l'acumulació de pols i brutícia i el desgast dels fustes i de les bases de les columnes.

  Juan Álvarez Mendizábal
Juan Álvarez de Mendizábal
     

Del que fou l'antic monestir de Sant Pau del Camp avui en dia només queda l’església, que funciona com a parròquia, la sala capitular, el claustre i la casa abacial, ara rectoria.

Història -- Arquitectura -- Benedictisme -- Urbanisme -- Curiositats -- Informació -- Crèdits -- Castellano -- MapaWeb -- Contacte