*EL MONESTIR DE SANT PAU DEL CAMP
 
iu la llegenda que sempre que el Compte de Barcelona havia de marxar fora de la ciutat, el Senyor de Bell-lloc quedava al capdavant del govern. En una d’aquestes ocasions va venir a Barcelona un enviat del Papa per a comprar-hi uns cavalls, però els tractes no varen arribar

a bon terme i es va barallar amb el governador. Aquest, pres de fúria el va matar i adonant-se del crim que havia comès, va refugiar-se en una cova prop del mar. Allí restaria durant anys. Un bon dia va aparèixer un parell de pelegrins en una barca. Aquells pelegrins no eren altres que Sant Pere i Sant Pau, enviats pel Papa per a comunicar-li el seu perdó. A canvi però hauria de complir amb una penitència: construir dos monestirs, un a cada cantó de la ciutat. I així fou que es va edificar el monestir de Sant Pere de les Puel•les i el de Sant Pau del Camp.

 

LA LÀPIDA FUNERÀRIA DE GUIFRÉ BORRELL


Era el gener de 1596 quan es van iniciar unes obres al carrer de Sant Pau per a construir-hi una gran claveguera que havia de passar a la vora del monestir. De cop, els obrers que estaven cavant al terra van topar amb una pedra amb inscripcions per les dues cares voltada d'ossos i objectes funeraris, era clar que el lloc havia estat un cementiri. D'entre tots els objectes cridava l'atenció una arca de fang vidriat de color verd, que els mateixos obrers van trencar per tal d'esbrinar que hi amagava dins.

Veient que només es tractava d'ossos, els van amuntegar amb la resta i van llençar els trossos en que havia quedat reduïda l'urna. La làpida funerària va quedar mig abandonada en el pati del monestir, just al darrera de l’església, de camí als horts, on hi va estar uns 20 anys.

Al 1618 l’Abad del monestir Pere Sanxo va creure que aquell lloc no era l'idoni pel record de qui va ser un príncep, i la va col•locar a un costat de la porta principal, tot i que no seria el seu lloc definitiu. Posteriorment, el 1815, la làpida va fer cap a la paret de l'altar de Sant Galderic, i el 1830 de nou es va traslladar, aquest cop al forat d'una finestra que connectava el creuer amb la capella del Sant Crist, per tal de que es poguessin veure les dues cares. Més tard la finestra va esdevenir porta i la làpida, partida en dues per poder admirar les inscripcions, es va enclastrar en el mur. Quan es va enderrocar la capella del Sant Crist, la làpida es va traslladar de nou i actualment la podem veure a la sala capitular.

Sobre ella s'han obert alguns dubtes, el primer fa referència a la data de la mort de Guifré Borrell, doncs no està molt clar i es podria situar entre el 911 i el 916, i el segon és que la gramàtica emprada no és massa clara i hi han parts del text que ningú no ha gosat mai a traduir.

SANT GALDERIC , PATRÓ DELS PAGESOS


Sant Galderic va néixer l’any 820 a la vila occitana de Viéleville, actualment coneguda amb el nom del sant. Galderic era un pagès que conreava amb dos germans seus les terres d'un mas dels seu poble. La seva religiositat i el seu amor a la naturalesa el van dur a ingressar en l'orde de sant Benet. Sempre va estar al costat de la pagesia defensant-la de la pressió i el maltractament que rebia dels senyors feudals. Va morir el 16 d'octubre de l'any 900 i fou enterrat al monestir de Sant Martí del Canigó.

Immediatament començà la devoció popular produint-se un seguit de miracles. Finalment, en el concili de Narbona de l'any 990, va ser canonitzat com a sant pel bisbe de Tolosa Raimon II.

Sant Galderic era invocat pels pagesos catalans, en un temps especialment difícil i conflictiu per a la pagesia. Després del decret de Nova Planta (1707-1714) els bisbes castellans van substituir Sant Galderic per sant Isidre, i va quedar arraconat tot i que la seva memòria ha subsistit.

Durant la invasió francesa, al 1654, part de les relíquies de Sant Galderic foren traslladades a l’església del monestir de Sant Pau del Camp, fins que van poder ser retornades al monestir de Sant Martí del Canigó.

En record a aquest fet cada 16 d'octubre, festivitat de Sant Galderic, es fa una celebració a l’església de Sant Pau.

Més informació en la web del Patronat de Sant Galderic

Sant Galderic
L'ABAT JOSEP SASTRE I PRATS
Josep Sastre i Prats, abat del monestir de Sant Pau del Camp, és el número 109 en la llista de presidents de la Generalitat. Ho va ser durant el periode comprès entre 1680-1683.


Tot i que en aquella época ja s'havia dut a terme la unió dinàstica de Catalunya-Aragó amb Castella, cada zona conservava la sobirania i les seves pròpies institucions polítiques (dret, moneda, sistema fiscal, etc.). La lluita per la successió entre els Borbó i els Habsburg en el segle XVIII, va significar la derrota per Catalunya, que era partidaria dels austria, i l'abolició de les institucions catalanes a favor d'una política absolutista duta a terme pel Borbó Felip V.

L'ABAT SAFONT


Joan de Safont i de Ferrer (Besalú 1789 - Barcelona 1847) possiblement hagi estat l'abat més popular de Sant Pau del Camp.

Va ser nomentat abat amb només 28 anys. Historiador i filòsof, va ser catedràtic de Filosofia i l'artífex d’un famós Gabinet de Física al Col·legi de Sant Pau, fins la seva exclaustració el 1835. Organitzà un notable museu i una biblioteca.

Per a més informació podeu visitar la web Amics de Besalú

LA INUNDACIO DE 1981

 

La tarda del 21 d'agost de 1981 una gran pluja va caure sobre Barcelona i inundà el monestir, en especial el claustre on l'aigua va arribar a una alçada de dos metres. Actualment un cartell enganxat a una porta del claustre recorda els fets.

Aquest no era el primer cop que passava tot i que sí fou el més greu dels darrers anys. La insuficiència de la xarxa de clavegueram, remodelada posteriorment pels jocs olímpics del 92, i el record dels orígens geològics de la zona (hortes i marismes properes a l'estany Cagalell) facilitaven que casos com aquest passessin amb relativa freqüència.

Recentment s'han realitzat obres de remodelació al claustre i a la sala capitular per tal d'eliminar definitivament les humitats que han malmès els capitells i les escultures.

Història -- Arquitectura -- Benedictisme -- Urbanisme -- Curiositats -- Informació -- Crèdits -- Castellano -- MapaWeb -- Contacte