- Festival Internacional de l'Oralitat 2007. Organitza: La Caratula
- Les obres de teatre 'Forasters' i 'V.O.S.', guanyadores destacats dels premis Butaca. L'obra
de teatre 'Forasters', escrita i dirigida per Sergi Belbel, 'V.O.S.' de
Carol López, estrenada al Lliure, i el musical 'Mar i cel' de Dagoll
Dagom han aconseguit els XI Premis Butaca
de Teatre i Cinema de Catalunya. Aquests premis, que s'atorguen per
votació popular, es van donar ahir al vespre al Pavelló d'Esports de
Premià de Mar. Els premis d'honor van ser per al periodista Joan de
Sagarra i per a l'escriptor Feliu Formosa. (Vilaweb, 29/11/2005)
-
La torna de la torna de la torna. Els ex-membres dels Joglars
Ferran Rañé, Andreu Solsona, Gabriel Renom i Elisa Creuet conversaran
avui a l'Ateneu la Torna del barri de Gràcia de Barcelona sobre els
trenta anys de la mort de Franco. Aquests actors i la resta dels
Joglars foren processats per 'La Torna',
una sàtira antimilitarista que va portar els actors i el director de
l'obra a la presó. Els ex-joglars parlaran, doncs, d'aquells fets i
d'aquests últims trenta anys. (Vilaweb, 21/11/2005)
-
El
dramaturg valencià José Sanchis Sinisterra, nomenat
director del Teatre Metastasio de Prato, a Itàlia (Vilaweb, 27/5/2005)
-
Lindsay
Kemp
celebra els cent anys del Teatre Bartrina de Reus
(Vilaweb, 24/5/2005)
-
La
Sala Escalante torna a programar Momo, després de rebre el premi
Max al millor espectacle infantil (Levante,
19/4/2005)
-
Teatre de
Guerrilla porta 'EEUUROPA' a París.
Concretament,
la companyia Teatre de Guerrilla presentarà l'espectacle 'EEUUROPA'
a l'espai Michel Simon parisenc, coincidint amb el VII
Festival Internacional Chemins de Traverse, un festival de teatre
que aposta per muntatges innovadors i sorprenents.
-
'EEUUROPA' es va
estrenar a la
Fira de Teatre de Tàrrega de fa
dos anys, i ja ha superat el centenar de representacions a tot el
país i l'han vist més de vint-i-cinc mil espectadors. Com
que l'obra conté català, espanyol, anglès,
francès i alemany, no ha calgut fer gaires modificacions al text
original. El muntatge (que la companyia considera 'euroteatre
antropològic d'humor corrosiu') és una reflexió
sobre la nova Europa. Cinc actors representen el garbuix de
llengües, costums, estils de vida dels països que formen
allò que el grup de Sant Feliu de Buixalleu anomena els Estats
Units d'Europa. (Vilaweb, 23/03/2004)
-
-
-
El teatre
més transgressor i experimental s'aplega al festival
València Escena Oberta.
Per
tercer any
seguit, València esdevé un dels centres de les propostes
de teatre i dansa més transgressores i experimentals del
país. El festival València
Escena Oberta (VEO) comença avui i s'allargarà fins
al 27 de febrer vinent. Enguany, el gènere musical (especialment
el dedicat als menuts) centrarà bona part de la
programació. Disset companyies arribades no només del
país, ans dels Estats Units, del Canadà, d'Alemanya, de
França i d'Itàlia, Les companyies nord-americanes
oferiran una visió de les darreres tendències de la
creació contemporània més enllà de
l'Atlàntic. Destaquem la companyia Big Art Group i el muntatge
'Flicker' (una proposta cinematogràfica en temps real), i els
canadens Teátrè UBU i una versió
contemporània del clàssic de Maurice Maeterlinck 'Els
cecs'. El compositor Llorenç Barber serà l'encarregat
d'abaixar el teló, el 27 de febrer vinent, amb l'espectacle
'Tauromaquia Sonoris', un muntatge que mobilitza pràcticament
tots els sentits de l'espectador.
El festival VEO, sota el paraigua de l'Ajuntament de València i
dirigit per l'actor Toni Cantó, va rebre l'any passat més
de 50.000 espectadors. (Vilaweb, 16/02/2005)
-
S'ha
mort Carlota Soldevila, cofundadora dels Joglars i del Teatre Lliure de
Barcelona. L'actriu Carlota
Soldevila, que va fundar,
amb Albert Boadella els Joglars,
es va morir ahir a l'Hospital Clínic de Barcelona als
setanta-cinc anys d’una aturada cardíaca, deguda a una
infecció respiratòria. Soldevila, nascuda a Barcelona el
1919, era ingressada a l'hospital des de dissabte. A més de
fundar els Joglars, i d’haver-hi treballat sis anys, va tenir un
paper molt important en l’establiment del Teatre Lliure de Barcelona, on
va arribar a interpretar una trentena d'obres. Igualment, havia estat
cofundadora del Grup de Teatre Independent (1965) i del Teatre de
l'Escorpí (1974), i havia dedicat una part de la vida a la
docència, fent classes d'expressió corporal a l'Institut
del Teatre de Barcelona. Soldevila, que era filla de l'escriptor i
periodista Carles Soldevila, va començar fent teatre de molt
joveneta, i el 1950 es va incorporar a l'Agrupació
Dramàtica de Barcelona (ADB), i va estar-hi set anys. (Vilaweb,
10/2/2005)
-
-
Sitges es
queda
sense festival de teatre.
L'Ajuntament
espera que es torni a organitzar el Sitges Teatre Internacional
més endavant amb un nou format.
Punt
final al
festival més antic de teatre de Catalunya. La directora general
de Promoció Cultural, Assumpta Bailac, va confirmar que no hi
haurà nova edició del festival Sitges Teatre
Internacional aquest 2005. A canvi, s'assegura que el futur Institut
per a la Creació Artística Catalana (ICAC)
aportarà més iniciatives, i més eficaces, que la
mostra de teatre experimental. Cultura aposta per potenciar focus de
creació per tot Catalunya. Sitges, que va ser un dels primers
punts que va reivindicar la descentralització cultural,
desapareix ara. El primer director de la democràcia, Ricard
Salvat, lamentava el traspàs. Joan Ollé, també
exdirector, en culpava els polítics: «En comptes de dur el
nen malalt a l'hospital, l'han llançat per la finestra.»
(Vilaweb, 28/01/2005)
-
L'ampolla
mig plena o l'ampolla mig buida. El
Departament
de Cultura esgrimeix que el festival de teatre de Sitges no genera les
complicitats esperades, que és una aposta cultural desmesurada
que no s'aprofita prou. És una ampolla mig buida. Joan
Ollé desmenteix la visió de mala inversió a
Sitges: «Té superàvit si es compten els 35 anys
d'història.» Com a exemples, Ollé parla dels nous
responsables de l'Institut Ramon Llull, del Teatre Lliure i de creatius
com la parella Joel Joan i Jordi Sánchez, i Roger Bernat, que
s'han donat a conèixer en edicions del Sitges Teatre
Internacional (STI). És la seva ampolla mig plena. (Vilaweb,
28/01/2005)
-
-
La
Puça se'n va. No fem pas referència a una
puça qualsevol, sinó a la Puça, la Companyia Ínfima la Puça,
un dels duos de pallassos més importants del Principat.
Després de vint-i-cinc anys de fer riure petits i grans,
Òscar Rodríguez i Joan Busquets pugen a l'escenari per
última vegada, al Sant Andeu Teatre (SAT). No és pas que
se separin, perquè tots dos continuaran la feina junts en
l'àmbit de la gestió: bé des de Puça i
Purtí Associats, bé des del SAT (que dirigeix
Òscar Rodríguez). Avui és la darrera de les tres
representacions que han fet aquesta setmana, en què la Companyia
Ínfima la Puça oferirà, per última vegada,
'Un cas com un cabàs', que explica la història de dos
detectius còmics que han de recuperar la màscara de
Puçankàmon, robada del Museu d'Art de la Ciutat.
La Puça va néixer el desembre del 1979. En aquests
vint-i-cinc anys ha representat quinze espectacles de producció
pròpia, prou coneguts com ara 'Potti-Potti' i 'Pernassos', i
s’ha fet un nom en els espectacles de pallassos en català.
Entre el final dels anys vuitanta i els començament dels noranta
van fer tres-cents programes televisius de 'Picapuça' i
setanta-un de 'Puçastoc’. (Vilaweb, 29/12/2004)
-
-
Divendres
de festivals. Poques voltes sol passar que en un mateix dia
coincideixen tants festivals com avui. I és que a tota la
geografia del país avui comencen com a mínim cinc
propostes artístiques. La primera, el Festival de Pallassos de
Cornellà, una de les mostres més importants d'aquest
gènere. Els italians Colombaioni, Leo Bassi, el rus Slava
Polunin,l'americà Bello Nock i els argentins Les Luthiers
són algunes de les més de dues-centes companyies que
desfilaran pels escenaris de la mostra dedicada a Charlie Rivel. I una
mica més al sud, avui també arrenca l'XI Mostra de
Pallassos de Xirivella, amb una desena d'espectacles i activitats
paral·leles. La companyia Circ Cric de Tortell Poltrona
tancarà el festival amb un espectacle que recaptarà fons
per a l'organització Pallassos
Sense Fronteres. El teatre també ocupa un espai important en
aquesta allau de festivals. A Tortosa es fa la primera edició
del Festival
Internacional de Teatre Entre Cultures, que mira de convertir-se en
un punt de trobada de les tradicions de tots dos costats de la
Mediterrània. És per això que s'hi aplegaran
companyies del Senegal, el Marroc, Palestina, el Líban, l'Irac
(país al qual es dedica un monogràfic), Itàlia,
Algèria i Egipte. I a Barcelona, fins al 28 de novembre s'hi
podrà veure el Festival
Internacional de Teatre Visual, amb les propostes més
avantguardistes com l'ús del vídeo a escena, el trasllat
de textos clàssic al llenguatge visual i la irrupció de
les noves tecnologies. Ací podeu consultar el programa.
(Vilaweb,
19/11/2004)
-
El
Teatre Musical estrena Pels pèls. El Teatre El Musical del
Cabanyal-Canyamelar (València) posa en escena des d'avui i fins
al 12 de desembre l'espectacle Pels pèls, una producció
de la companyia Kanpingags que adapta per al públic espanyol una
obra original de Paul Portner que ha estat vista per més de sis
milions de persones en tot el món, segons van indicar ahir els
responsables de la funció durant la presentació de
l'espectacle. (Levante, 19/11/2004)
-
José
Monleón obté el Premi Nacional de Teatre de l'estat
espanyol. El
crític
valencià rep el guardó en reconeixement a la seva tasca
com a estudiós de l'escena. Afirma que li interessa el teatre
que pregunta sobre la condició humana. L'assagista,
crític i director teatral valencià José
Monleón, amb mig segle de trajectòria, va estar ahir
guardonat amb el Premi Nacional de Teatre 2004 que concedeix el
Ministeri de Cultura en reconeixement a la seva tasca com a
estudiós del teatre espanyol i promotor d'iniciatives
escèniques. (Levante, 19/11/2004)
-
Carles
Alberola presenta «La teua vida en 65 minuts», una
comèdia sobre la vida i la mort. El Teatre
Talía de València posa en escena des d'avui i fins al
12 de desembre el muntatge La teua vida en 65 minuts, una
producció de la companyia valenciana Albena Teatre basada en un
text en el qual el dramaturg català Albert Espinosa realitza una
«reflexió agridulce i optimista de la vida a partir de la
idea del suïcidi i la mort», segons van explicar ahir els
responsables de l'espectacle durant l'acte de presentació de la
peça. (Levante, 18/11/2004)
-
-
La Mostra
de
Titelles de la Vall d'Albaida celebra els vint anys amb un centenar de
companyies. Prop
d'un
centenar de companyies participen en la Mostra Internacional de
Titelles de la Vall d'Albaida, que ja fa vint anys. Per
commemorar-ho, enguany es destacarà 'la relació de la
marioneta amb la resta de disciplines artístiques', i la
trajectòria d'un festival que, durant dues dècades, ha
aconseguit de reunir uns 130.000 espectadors. En
conseqüència, als muntatges programats, l'art dels titelles
conflueix amb disciplines artístiques com la música, la
dansa o el mim. Destaquem-ne les produccions de l'actriu anglesa Noal
Rae, que a 'Mozart preposteroso' combina marionetes i mim; de Jordi
Bertran, guanyador del Premi Mostra Titelles de la divuitena
convocatòria, que combina elements musicals, dramàtics i
plàstics; i de l'espectacle 'Historia del soldado', dels
valencians Bambalina Titelles, la companyia fundadora i responsable del
festival, que l'any vinent en cedirà la gestió a la
Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida. En aquesta Mostra, que
enguany té un pressupost de 100.000 euros, hi participen els
municipis d'Agullent, Albaida, Aielo de Malferit, Benigànim,
Bocairent, Castelló de Rugat, Fontanars dels Alforins,
Montitxelvo, Montaverner, l'Olleria i Ontinyent. (Vilaweb, 10/11/2004)
-
José
Sanchis Sinisterra ha guanyat el Premi Nacional de Literatura
Dramàtica amb l'obra "Terror y miseria en el primer franquismo". El autor
y
director teatral José Sanchis Sinisterra (Valencia, 1940),
creador de obras emblemáticas de la escena contemporánea
española como ¡Ay Carmela! y Ñaque o de piojos y
actores, ha resultado ganador del Premio Nacional de Literatura
Dramática que concede el Ministerio de Cultura por su pieza
Terror y miseria en el primer franquismo, un ejercicio contra la
amnesia histórica y el neofranquismo que refleja, desde el
título, la admiración del dramaturgo por Bertolt Brecht.
(El País, 29/10/2004)
-
Ja
es
poden votar els millors espectacles teatrals de la temporada.
El 29 de novembre vinent es farà, al Pavelló d'Esports de
Premià de Mar, el lliurament dels Premis Butaca de Teatre i Cinema de
Catalunya, que organitzen des de fa deu anys l'associació
Premis Butaca i l'Ajuntament de Premià de Mar. Aquests guardons
fan menció de la professió teatral i
cinematogràfica del Principat durant la temporada passada,
repartits en divuit categories: quinze dedicades a les arts
escèniques i tres al cinema. De les nominacions
teatrals d'enguany destaca el fet que per primera volta un
espectacle d'una sala alternativa apareix a vuit categories. Parlem del
muntatge 'Barcelona: Mapa d'ombres', representat a la Sala Beckett de
Barcelona. Per nombre de nominacions, segueixen 'Glengarry Gleen Ross'
(Teatre Lliure), 'Plou a Barcelona' (Sala Beckett) i 'No són
maneres de matar una dona' (Villaroel Teatre). Pel que fa al cinema, la
millor pel·lícula es decidirà entre 'A la ciutat',
'Gala', 'Las manos vacías' i 'Las voces de la noche'. Des de fa
tres anys, els internautes poden triar els millors actors i actrius,
millors escenografies, millors il·luminacions a través
d'aquest qüestionari. Els espectadors també podran votar a
les urnes instal·lades als teatres del Principat.
Per commemorar el desè aniversari, hom prepara un audiovisual
que resumirà les deu edicions. Els premis van néixer
l'any 1995 per iniciativa del programa 'Des de la butaca' de
Ràdio Premià. (Vilaweb, 27/10/2004)
-
-
- La
Sala
Matilde Salvador, de la Universitat de València, es
converteix en un altre espai teatral de València.
-
Vespres
de la destrucció. El Rialto obre temporada en Teatres amb 'Hedda
Gabler', sever drama de Ibsen, en versió de Sirera i
direcció de Calatayud. JULIO A. MÁÑEZ EL
PAÍS - C. Valenciana - 28-09-2004. Els grans textos teatrals mai
perden actualitat, perquè tracten d'aquest breu repertori de les
passions humanes que des de l'antiguitat fins els nostres dies poden
resumir-se en el breviario dels set pecats cabdals. Hedda Gabler, la
protagonista d'aquest drama escrit per un Ibsen ja madur, considera des
d'una perspectiva tràgica la distància que intervé
entre la realitat i el desig. No és tant la història
d'una dona sensible i intel·ligent, però malcasada, com
la crònica d'una situació sense esperança que
acaba malament perquè Hedda viu una vida que no és la
seva. La Pavana, companyia valenciana amb molts anys de treball a les
seves esquenes, sempre sota l'adreça de Rafael Calatayud, que ha
obtingut èxits tan notables com La dona de negre o El miracle
d'Anna Sullivan, coprodueix aquest espectacle amb Teatres de la
Generalitat i altres col·laboracions, en un repartiment que
encapçala Amparo Ferrer Báguena, amb Mamen García,
Carlos Vicente, Resu Belmonte, Carles Sanjaime i Manel Barceló.
El muntatge, que s'estrena demà en el Rialto, es desenvolupa en
una espècie de quadrilàter de boxa, el que dóna
idea de la intensitat dels seus propòsits, i estarà en el
cartell fins el 31 d'octubre. Curiosament, en aquestes dates comencen
els assajos en el Odeón de París d'aquesta mateixa obra,
amb adreça de Eric Lacascade i protagonisme de Isabelle Huppert.
Per a Rafael Calatayud, responsable del disseny artístic de
l'espectacle, Henryk Ibsen és un dramaturg fonamental del teatre
contemporani, i si ha muntat Hedda Gabler és "perquè
és tal vegada l'obra de Ibsen d'un més clar perfil
psicològic, quant al conflicte que narra, i on els personatges
estan minuciosament construïts". D'altra banda, no té
aquest director cap temor de fer l'efecte d'una certa diversitat a
l'hora de seleccionar obra per al seu muntatge. "D'una banda", afegeix,
"sempre m'ha agradat freqüentar tots els gèneres, tots els
registres, perquè creo que un director deu saber entendre-se-les
amb qualsevol classe de text que li interessi, però en aquest
cas, sobretot, perquè m'ha fascinat el personatge de Hedda
Gabler, tan fort i tan desvalgut alhora, tan segura del que vol i tan
incapaç d'aconseguir-lo". Rafael Calataiud ha dissenyat un espai
escènic en forma de ring per a aquesta obra, un espai que
pertany a la protagonista i on la resta dels personatges entren i
surten. És per a realçar el caràcter
d'enfrontament a diverses bandes que té el text de Ibsen? "Es
tracta més aviat de marcar un espai particular per a la
protagonista, encara que no és un quadrilàter de boxa en
sentit estricte. Però també", subratlla el director,
"funciona com suggeriment una mica més que estètica.
És com anunciar a l'espectador que allí pot succeir de
tot, ja que és en aquesta classe d'espais on es poden donar tota
classe de cops, fins i tot els més baixos, i també de
caràcter psicològic". En realitat, per a Calataiud, el
drama de la protagonista és el d'una dona valenta que es troba
atrapada en una situació sense sortida, en una història
que no pot acabar sinó tràgicament. "Hedda", assegura el
director, "té la lucidesa per a saber el que li passa,
però no el mitjos per a remeiar-lo. Sense oblidar que un dels
seus motius és estar envoltada de mediocres". (El País,
28/9/2004)
-
L'Altre
Espai, l'antic
Espai
Moma, serà gestionat per Teatres de la Generalitat Valenciana i
continuarà obert.
-
El
barri
del Cabanyal-Canyamelar, de València, ha
inaugurat el Teatre El Musical, una sala municipal de teatre.
"Excusas", "Poetes" amb Lluís Llach, Lluís Llach, la
cantautora i arpista Arianna Savall amb “Bella terra", la cantant
de l'Alguer Franca Masu amb “Alguímia”, "Julieta i
Romeo", "Almacenados", "Por los pelos", "Besos" i "granDES ILUSIONES"
són els espectacles de la programació d'aquest primer
trimestre. La gestió d'aquest nou espai teatral serà a
càrrec de l'empresa Tornaveu. (Ajuntament de València,
16/9/2004)
-
-
-
-
'La
plaça del Diamant' arriba als escenaris. Per primera
vegada, l'obra més famosa de Mercè Rodoreda,
'La plaça del Diamant', pujarà a un escenari teatral.
Primer se'n va fer la versió cinematogràfica i
televisiva, dirigida per Francesc Betriu i interprestada per
Sílvia Munt i Lluís Homar. I el 7 de setembre vinent
arribarà al Teatre
Borràs de Barcelona la versió teatral, que han
adaptat Joan Ollé i Carles Guillén i que interpreten
Mercè Pons, Montserrat Carulla i Rosa Renom. De la música
se n'ha encarregat el músic nord-català Pascal Comelade.
L'obra es va poder veure, el mes d'agost passat, al Festival de
Perelada, amb un gran èxit de públic i de crítica.
'La plaça del Diamant' és una de les obres catalanes
més traduïdes. Ambientada a la Vila de Gràcia,
segueix el periple històric de la segona república fins a
la instauració de la dictadura franquista, amb dos personatges
protagonistes: en Quimet i la Colometa. Rodoreda la va presentar al
Premi Sant Jordi de 1960, però no va superar la tria
prèvia. Dos anys més tard, gràcies a una
recomanació de Joan Fuster, l'editor Joan Sales la va publicar.
Aquest va ser el punt d'inflexió en la carrera literària
de la més gran novel·lista en llengua catalana. (Vilaweb,
9/9/2004)
-
-
-
John
Malkovich estrena a Barcelona Hysteria, un cara a cara entre
Dalí i Freud. L’actor dirigeix actors catalans en aquesta
peça teatral.
John Malkovich, conegut actor nord-americà, s’ha definit
sempre com un home de teatre que també fa cinema. De fet,
Malkovich va començar en el món teatral i mai se n'ha
desvinculat, tot i haver passat a formar part de la indústria
cinematogràfica. L’obra que es presenta avui al Teatre
Victòria, Hysteria,
és un text del dramaturg britànic Terry Johnson que
té per protagonistes els actors catalans Abel Folk i Ricard
Borràs, així com Enrique Alcides i Isabel Serrano.
L’obra es representa en espanyol i té com a punt de
sortida la reunió que van tenir a Londres un jove Salvador
Dalí i el psicoanalista Sigmund Freud. Dalí, un gran
admirador de La interpretació dels somnis, va intentar trobar-se
amb Freud durant molt temps i finalment va aconseguir-ho quan el doctor
comptava amb 82 anys. Aquesta és la primera vegada que Malkovich
presenta una obra teatral a Barcelona, tot i que coneix bé la
capital catalana perquè és un gran admirador de
l’arquitectura modernista. Hysteria compta amb un vestuari
dissenyat per Toni Miró. (Vilaweb, 7/9/2004)
-
-
Tantarantana
comença la 13a temporada amb "Diktat", dirigida per Lurdes Barba.
Dimecres el Teatre Tantarantana de Barcelona comença la seva
tretzena temporada, i ho fa amb la versió que firma Lurdes Barba
de "Diktat" d'Enzo Cormann. Un muntatge sobre la guerra que enfronta
dos germans. Després, arribaran peces de joves creadors
d'aquí i de fora com "A escassos metros" d'Antonio Morcillo;
"Copi i Ocaña al purgatori" de Marc Rosich o "El diable
compartit" de Fabrice Melquiot. També hi haurà lloc per
als clàssics amb la representació de "El galán
fantasma" de Calderón de la Barca així com per la Novena
Mostra de Teatre de Barcelona, el Circuit de Teatres Alternatius i la
Mostra intercultural de creacions escèniques "Noves veus de
Barcelona". (Catalunya Informació, 7/9/2004)
-
El
Teatre Lliure obre la temporada amb "La Celestina", interpertada per
Núria Espert.
L'actriu
Núria Espert obrirà la temporada del Teatre Lliure de
Barcelona interpretant "La Celestina" sota les ordres del canadenc
Robert Lépage, en una versió actualitzada del
clàssic de Fernando de Rojas i que i ens presenta una Celestina
menys dura, més sensual i més humana que la de
l'original. El repartiment el completen, entre d'altres, David Selvas
en el paper de Calixto i Carmen del Valle en el de Melibea. El muntatge
es podrà veure del 8 de setembre al 3 d'octubre dins la
programació del Fòrum Ciutat. (Catalunya
Informació, 7/9/2004)
-
Del 5 al
29
d'agost el teatre romà de Sagunt torna a l'activitat, com
tots els
anys, amb Sagunt a
Escena.
-
Teatres
de la Generalitat es queda l'Espai Moma i pagarà 12.000 euros de
lloguer al mes. La sala serà
destinada a la dansa i el teatre valencià. Teatres
de la Generalitat Valenciana i els propietaris del local que ocupa la
sala Espai Moma de València van signar ahir un acord
perquè, a partir del pròxim mes d'octubre, l'organisme
autònom es faci càrrec de la gestió d'aquest
espai, sota la fórmula d'un contracte de lloguer, que es
perllongarà durant tres anys amb un import mensual de 12.020
euros. (Levante, 23/7/2004)
-
- El
ballarí alancantí, Antonio Gades, ha mort (Levante,
21/7/2004)
-
-
Comença
el Festival de Teatre Còmic del Masnou. El Ple de riure 2004
comença avui a l'envelat de la platja del Masnou amb Galagongos,
Marcel Gros i l'espectacle prirotècnic de la Companyia del Foc.
Si aquest és el vuitè any que es fa el Festival de Teatre
Còmic del Masnou, que durarà fins el dia 24 d'aquest
mateix mes, la novetat d'enguany són els espectacles
gratuïts al carrer. A més de la quinzena d'actuacions que
es podran veure pagant, dilluns ja es va pogué veure
l'actuació dels McKensy's Cland Band a tall de preludi, i avui
també els carrers del Masnou seran l'escenari de més
actuacions. El primer espectacle de pagament del festival serà
'Dinamita', un resum dels millors epsiodis de la sèrie del
Tricicle, emesos per TV3 amb el mateix títol. Enguany hi
participaran, a més a més, Les Bubb, que presentaran un
nou treball, 'Make your brains go pop'. (Vilaweb, 21/7/2004)
-
Peter
Brook aborda el sentido de la vida en 'Tierno Bokar', su último
montaje. La obra del director sobre el sabio de Malí
se representa en Barcelona a partir del día 27.
Tierno
Bokar fue
hombre humilde y extraordinario, un sabio africano que vio en la
tolerancia la única posibilidad de supervivencia del hombre.
Basado en el libro Le sage de Bandiagara (El sabio de Bandiagara), que
Amadou Hampaté Bâ dedica a su maestro, el nuevo montaje de
Peter Brook es una bonita fábula sobre las enseñanzas de
este asceta cuya vida era "tan limpia como un cristal, tan pura como
una oración". El espectáculo, que podrá verse en
Barcelona del 27 de julio al 4 de agosto (Mercat de les Flors), se
estrenó el día 6 en Duisburg (Alemania), en la Trienal de
Ruhr.
"En
África, cuando un anciano muere, toda una biblioteca
desaparece". Estas palabras de Amadou Hampaté Bâ
(Malí 1901-Costa de Marfil 1991), que reflejan la importancia de
la tradición oral en las civilizaciones africanas, parecieron
guiar su vida hacia la custodia de la cultura oral de su país.
Nacido en el seno de una noble familia de etnia peule y
discípulo de Tierno Bokar (1875-1940), Hampaté Bâ
pudo cumplir con el compromiso de la tradición oral que
establece su transmisión a las generaciones futuras, gracias a
su formación francesa. Peter Brook le conoció en
París, cuando Hampaté Bâ era miembro del Consejo
Ejecutivo de la Unesco. "En La conferencia de los pájaros (1979)
ya leímos sus textos", recuerda Peter Brook en un encuentro con
un grupo de periodistas españoles tras ver el montaje.
"África sigue siendo una civilización desconocida para
Europa. Sabemos del sida, de las dictaduras, de la miseria que sufren
sus gentes y sabemos que bailan bien. Pero de la profundidad de sus
pensamientos no conocemos nada".
Para
preparar el
montaje, que recalará en Barcelona como parte de la
programación del Fórum-Grec, Peter Brook y su
compañía pasaron un mes en Malí y Burkina Faso. En
Bandiagara, una pequeña población en Malí,
conocieron al único discípulo de Tierno Bokar, que
todavía sigue vivo. "Para entender la verdad de ellos tuvimos
que salir de la nuestra", explicó Peter Brook, haciendo
referencia a las palabras de Tierno Bokar que recoge la obra: "Hay tres
verdades: la mía, la tuya y La Verdad. Ésta última
está en el centro y no pertenece a nadie. La mía y la
tuya sólo son fracciones de esta Verdad que representa la luz
total y queda simbolizada por la luna llena". Esta cita, por
extrapolación, nos lleva a hablar de la religión.
"Está mi religión, la tuya y La Religión", comenta
Peter Brook. "Pero la obra no defiende el islam contra el cristianismo
o el budismo, porque tanto el islamismo como el cristianismo o el
budismo ya han dejado de ser lo que eran. Todas las religiones que han
sido dadas a conocer por profetas excepcionales, al cabo de un tiempo,
se degradan. La degradación forma parte de la humanidad. De lo
que se trata es de asumirla, porque cada nivel de degradación
tiene sus ventajas. Además, la idea de Dios, sea cual sea,
escapa a toda definición". Una vez más, Peter Brook cita
las palabras de Tierno Bokar para explicar el montaje. De hecho, en un
momento de la obra, Bokar intenta responder a la pregunta de qué
es Dios con estas palabras: "Dios es el obstáculo de la
inteligencia humana, porque todo aquello que concebimos como Dios deja
de serlo, pues sólo es nuestra propia manera de concebirle y en
realidad escapa a toda definición".
El
montaje de
Brook parte de la adaptación teatral que
Marie-Hélène Estienne hizo del libro de Hampaté
Bâ y sitúa al espectador de entrada en Bandiagara, donde
Tierno Bokar pasa sus días meditando y dando clases a sus
alumnos. A través de la figura del narrador, que rescata la
tradición oral africana, las primeras escenas introducen en lo
que fue la rutina de Bokar en un África colonizada por los
franceses para adentrar al público después en los
conflictos internos que la desgarraron. Marie-Hélène
Estienne, presente junto a Brook en el encuentro, habló de la
dificultad de la adaptación: "Por un lado había las
historias y enseñanzas de Tierno Bokar y, por otro, había
que explicar las disputas que surgieron por la discrepancia entre el
significado del número 11 y el 12 que aparecen en la corriente
sufista del islam". Ésta es quizá la parte más
enrevesada del montaje, cuando a partir de un malentendido se definen
los partidarios de repetir la oración La perla de la
perfección once veces, frente a los menos ortodoxos, que
prefieren repetirla una vez más. Once es el número que
corresponde a la espiritualidad pura del islam, once son los pilares
que sustentan las mezquitas y sabemos que las fechas de los atentados
11-S y 11-M no son casuales. La obra explica cómo el conflicto
llega hasta los representantes del Gobierno francés, en plena
ocupación de Francia por los alemanes. Aquéllos toman
cartas en el asunto y prohíben la oración basada en el
número 11, tachándola de herética. Así es
como Tierno Bokar muere solo, considerado un traidor por muchos, no sin
antes pronunciar estas palabras: "Pido a Dios que, en el momento de mi
muerte, tenga más enemigos a quienes no haya hecho nada, que
amigos".
Sabio del
teatro
Peter
Brook
rehúye cualquier identificación con Tierno Bokar y su
sabiduría, pero el paralelismo es, a pesar suyo, inevitable.
Tiene muy claro que sólo la tolerancia y la amplitud de miras,
sobre todo en política, pueden garantizar la tranquilidad de
espíritu y que éstos son los temas que el teatro tiene
que tratar hoy en día. "La obligación del teatro es ir a
contra corriente de la sociedad. En los años sesenta, el teatro
tenía que incidir en los tabúes sexuales, por ejemplo,
como uno de los temas que chocaban a la burguesía. El choque de
ayer, sin embargo, se transforma en la banalidad de hoy. Por eso ahora
al teatro le toca crear, aunque sea durante una o dos horas, una
pequeña atmósfera de tranquilidad y paz, que es lo que
nos falta en la sociedad en que vivimos. El teatro no puede cambiar el
mundo, pero si que puede darnos un respiro". Su Tierno Bokar lo da. Es
un montaje que encaja en su propia definición de teatro sagrado.
Una obra sobre lo invisible-hecho-visible que el público recibe
de entrada con ese silencio con el que se reconoce una experiencia
compartida. Los aplausos vienen después. (El País,
16/7/2004)
-
-
-
Segons
un estudi sobre consum de teatre i dansa, realitzat a la ciutat de
València, el 40% considera el teatre i la dansa
activitats «minoritàries» i per a gent «amb
diners». L'enquesta també conclou que el 81% no ha anat
mai al teatre i el 92,65 % no ha anat mai a veure un espectacle de
dansa. L'estudi s'ha fet a partir de obtenido a partir de 1800
enquestes realitzades a la ciutat de València entre 2001 i 2002.
Les estratègies que suggereix l'autor de l'estudi per
promocionar les arts escèniques consisteixen en augmentar,
diversificar i estabilitzar l'oferta, que defineix com dispar,
inestable, incoherent i reduïda, millorar el sistema de
comunicació, un major esforç publicitari, educar en els
codis escènics i apropar el teatre als barris. (Levante,
2/7/2004) Si volem ser optimistes, sempre podem pensar que la
situació des d'aleshores ha canviat i els "estudiosos" del tema
van darrere de la situació actual. El que espere, també,
és que la situació actual sigue, com a mínim,
igual que la reflexada a l'estudi i que no hagem anat a pitjor. I
també pense que a Castelló, una enquesta semblant crec
que no obtindria millors resultats.
-
El
País
informa que "El periodista Jaime Millás ha estat
destituït com sotsdirector artístic de la Fundació
de les Arts Escèniques de Sagunt. L'acomiadament posa
punt final a la falta de sintonia existent entre el titular de la
Conselleria de Cultura, Esteban González Pons, i Millás,
qui ja va ser rellevat del càrrec de director de Teatres de la
Generalitat a l'agost de l'any passat. La destitució va ser
confirmada per la conselleria amb una escarida explicació,
segons la qual el seu cessament "obeeix a una reestructuració de
l'organigrama de la Fundació, i a una reorganització del
projecte". Sense deixar de ser-lo, suposa també un nou pas en el
desmuntatge de l'equip que va organitzar Consuelo Ciscar mentre va ser
secretària autonòmica de Cultura. Ciscar va ser
traslladada recentment a l'adreça del Institut Valencià
d' Art Modern (IVAM). En aquesta mateixa línia es va emmarcar el
relleu de Manuel García al capdavant del Espai d'Art
Contemporani de Castelló (EACC) només sis mesos
després d'haver pres possessió del càrrec, que va
ser anunciat a l'abril, o, dintre de la pròpia Fundació
de les Arts Escèniques de Sagunt, la sortida del seu productor,
Eduardo García, provinent del grup teatral La Fura dels Baus.
Està previst, no obstant això, que aquest últim
continuï efectuant col·laboracions de forma puntual.
Especialment cridanera, en aquest sentit, va estar la destitució
de Joaquín Hinojosa com director artístic de Teatres de
la Generalitat. Al marge de qüestions personals, la profunda
reestructuració que s'està produint no només en el
propi departament de Cultura, sinó també en les seves
fundacions, respon a la voluntat de González Pons de retallar
despeses en un àrea que en els últims anys ha portat a
terme forts desemborsos. Un dels vèrtex d'aquesta
remodelació és Consuelo Lorente, a la qual
González Pons ha situat al capdavant de la Fundació de
les Arts Escèniques. La decisió de reduir despeses
està darrere de l'indefinit suspès de la costosa
reposició de les Comèdies bàrbares, obra de
Ramón de la Vall Inclán, que anava a córrer a
càrrec del director de cinema Bigas Lluna, i suposa enterrar
definitivament el projecte d'un nou teatre a l'aire lliure a Sagunt, el
projecte del qual va realitzar l'arquitecte Mans Arrakis. Presentat per
Ciscar al febrer de 2003, tenia un cost inicial de quatre milions
d'euros, i devia integrar-se en la Ciutat de les Arts
Escèniques. Les cada vegada més visibles estretors
econòmiques que travessa la conselleria fan que no pugui
descartar-se tampoc la sortida de l'actriu grega Irene Papas, directora
de la Fundació. Posat que es porti a terme, no obstant
això, no es produiria abans que acabin els Jocs Olímpics
d'Atenes. La raó és que la Fundació té
compromesa una representació de Les Troyanas a Grècia
durant els jocs, dintre de l'acord signat en 2001 pel consorci
Internacional de les Arts Escèniques d'Atenes, Roma i Sagunt, de
la qual Papas és directora." (El País, 3/6/2004)
-
-
-
- L'humor
dels
Monthy Pyton arriba al Teatre Talia
(Levante,
27/5/2004)
-
Espai
Moma tanca, sis temporades després de la seua inauguració.
(Levante, 26/5/2004) . El País també informa que: "El
tancament del Espai Moma deixa a València sense un teatre de
referència. La companyia obre un període de
reflexió indefinit per a plantejar-se "nous reptes". Carles
Alfaro, director de Espai Moma, va confirmar ahir les remors a
l'anunciar el tancament "definitiu" d'una sala que ha proporcionat a la
ciutat de València multitud d'espectacles al llarg de sis
temporades. Alfaro, director igualment de la companyia Moma Teatre, va
insistir que la clausura de l'espai no es deu tant a la falta de suport
econòmic de les institucions com a la voluntat de la seva
companyia per assumir "nous reptes". Satisfet per haver cobert bona
part dels objectius fixats, Alfaro va reconèixer, no obstant, la
"càrrega" derivada de preparar els projectes sense el temps
necessari. "No es tracta d'un reclam, ni és cap forma de
pressió", va dir ahir Carles Alfaro en roda de premsa celebrada
en el propi Espai Moma. La desaparició de la sala, va afegir,
respon a una "decisió molt meditada" i irrevocable,
després de la qual la companyia Moma Teatre obrirà un
període de reflexió "sine die" que servirà per a
plantejar-se nous desafiaments. Alfaro va assegurar haver arribat a
sentir-se "commogut" per la reacció dels responsables
públics, interessats en la continuïtat d'un espai que
durant sis anys ha acollit moltes funcions de teatre, però
també òperes, espectacles de dansa, cinema, lectures
dramatitzades i concerts. Tots ells, va recordar el director,
desenvolupats sota els principis d'un llenguatge escènic
contemporani i de la consolidació d'un ús artístic
del valencià. De les seves paraules, no obstant això, es
desprèn certa crítica al fet que després de 698
funcions per les quals han passat 77.077 espectadors, els recursos -en
bona mida subvencions- amb els quals conta Espai Moma siguin
aproximadament els mateixos que quan va començar: "En un treball
com aquest, mantenir-se comporta no créixer, i no
créixer, morir per falta d'estímuls". I aquesta falta de
financiació hauria fet impossible la seva voluntat per escometre
certes iniciatives. Más explícit va ser Alfaro al
referir-se al temps "absolutament boig", per escàs, del que han
disposat per a preparar molts projectes. El director de Moma Teatre va
avançar el seu suport perquè la sala pugui reobrir amb
altres responsables, i evitar així que es converteixi en un
"garatge" o en un "supermercat". En la mateixa línia es va
expressar ahir el secretari autonòmic de Cultura, David Serra,
qui va afirmar que Teatres de la Generalitat negociarà des de la
pròxima setmana perquè l'espai "continuï obert i
oferint la millor de les arts escèniques", informa EuropaPress.
Alfaro va dir sentir-se satisfet per haver aconseguit bona part dels
objectius marcats al principi i per haver aconseguit, a pesar de les
dificultats, fer de la sala un referent, si s'ha de jutjar per "les
innombrables companyies que han volgut exhibir aquí els seus
espectacles". Entre les moltes representacions que va citar, Alfaro va
esmentar especialment Nascuts culpables i La caiguda, i es va preguntar
si "podrien haver sorgit de la dinàmica pròpia del
mercat", en referència a la vocació de servei
públic que sempre ha tingut Espai Moma, sense deixar
d'ésser en realitat una empresa privada."
- Guillem
Cua guanya el premi de teatre Ciutat d'Alcoi amb l'obra "La pell en
flames" (Levante, 16/5/2004)
-
El diari
El
País informa que "Teatres se
compromete a producir más y a incrementar las ayudas a la salas. El
director
general de Teatres de la Generalitat Valenciana (TGV), Juan Vicente
Martínez Luciano, se comprometió ayer, en la apertura de
la XIV Mostra de Teatre Valencià d'Alcoi, a incrementar la
producción propia y a desbloquear las inversiones para el
sector. Esta declaración de intenciones la
acompañó del compromiso de incrementar en 60.000 euros la
dotación de TGV para las salas valencianas. Lo hizo durante la
presentación del informe del Circuit Teatral Valencià
(CTV) en Alcoi.
En el
documento
destaca el incremento de 30.000 espectadores en la programación
regular de sus salas. El informe es un claro ejemplo de los gustos de
los espectadores y Vicente Pérez, representante de la junta
directiva del CTV, reclamó a los responsables de TGV "mayor
implicación en las producciones propias de calidad"..
Señaló que la inversión de TGV en 2003
ascendió a 870.000 euros, lo que representa "sólo el 21%
del presupuesto total". Reivindicó la puesta en marcha de giras
al estilo de Un enemic del poble. Este montaje de TGV realizó 27
funciones, lo que lo sitúa en segundo lugar de los
espectáculos más vistos después de Artefactes, de
Albena Teatre. En 2003 registraron buenas entradas Iglú (L'Horta
Teatre), Julieta i Romeu (Combinats), Miguel Hernández (Teatro
Meridional), San Francisco Juglar de Dios (Rafael Álvarez El
Brujo) y Cambio de Plan (PTV Clowns).
Vicente
Pérez destacó la "apuesta" por las
compañías valencianas en este circuito. Destacan Albena
Teatre con 89 funciones, Combinats (71), L'Horta Teatre (55), Pot de
Plom (45), La Dependent (35) y PTV Clowns (34).
El
número
de espectadores creció en las salas valencianas el año
pasado hasta alcanzar los 30.000. Esta cifra creció hasta
350.000 contando con los asistentes a programación regular y
hasta 650.000 con los espectadores de campañas especiales y
festivales. El informe del CTV también recoge los resultados de
los espectáculos de danza Patas Arriba & Amores Grup, de
Percussió, con 17 funciones, y Ananda Dansa con 14
representaciones. El presidente de la Asociación Valenciana de
Empresas de Teatro, Danza y Circo (AVETID), Juan Carlos Garés,
incidió en el "estancamiento" de las compañías en
las salas del CTV entre 2000 y 2003. A su entender es necesario tomar
medidas para cambiar la tendencia." (El País, 14/5/2004)
-
La
Cubana torna al Teatre Principal de València amb "Mama, quiero
ser famoso" (Levante, 13/5/2004)
-
Teresetes
a
Mallorca i teatre a Alcoi.
El
sisè Festival
Internacional de Teatre de Teresetes arrenca el dia 12 de maig a
Mallorca amb la voluntat d'omplir l'illa de titelles fins el 16 de
maig. L'edició d'enguany aplega tretze companyies provinents de
Mallorca i el Principat, a més de Múrcia, Andalusia,
Castella, Rússia, Eslovàquia, Itàlia, el
Perú i l'Argentina. Tot i que el festival s'estrena a Palma,
enguany es podran veure espectacles en prop de vint pobles de tota
l'illa. Un dels objectius del festival, any rere any, és trencar
el mite que les titelles són cosa d'infants i per això
barreja en la programació espectacles tradicionals i altres de
més d'avantguarda.
A terra ferma, concretament a Alcoi, s'inaugura també avui una
altra cita cultural important del país: la Mostra de Teatre
Valencià. En la catorzena edició, que s'allarga fins
dissabte, es posaran en escena una vintena d'espectacles, vuit dels
quals estrena absoluta. Enguany, a més, es recuperen els
muntatges de gran format i els espectacles de carrer, i es preveu que
en la fira de teatre més important en volum de negoci del
País Valencià s'apleguin 350 professionals i 150
programadors, majoritàriament dels Països Catalans.
(Vilaweb, 12/5/2004)
-
-
El
sector teatral reclama més recolçament de la
Televisió Valenciana.
L'Associació Valenciana d'Empreses Productores de Teatre, Dansa
i Circ (Avetid) ha reclamat una major atenció per part de la
televisió pública valenciana cap a la creació
d'arts escèniques autòctones. A més a més,
l'Avetid destaca el compromís institucional per la
creació d'una llei d'arts escèniques. (Levante, 11/5/2004)
-
-
- Al
teatre, Toni Mestre.
-
Dagoll
Dagom fa trenta anys. Els trenta anys de vida d'una companyia
teatral sempre són importants. Oimès si tenim en compte
que és una companyia de teatre musical. Dagoll Dagom celebra enguany el
trentè aniversari damunt dels escenaris, convertida ja en un
dels grups més sòlids del nostre país pel que fa a
aquest gènere. Avui, en un vaixell de la companyia
Trasmediterrània de Barcelona, es fa la presentació
oficial dels actes commemoratius, que s'allargaran fins al 2005. Hi
assistiran la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya,
Caterina Mieras, tres membres de la companyia (Joan Lluís Bozzo,
Rosa Cisquella i Miquel Periel) i dos representants del TNC
(Domènec Reixach i Joan Francesc Marco).
Una part important del públic de ben segur que encara recorda el
que va ser, segurament, l'espectacle més aclamat per la
crítica i pel públic: 'Mar
i cel' (1988), basada en l'obra homònima d'Àngel
Guimerà. Més de mig milió d'espectadors al
Principat i a la resta de l'estat la van veure. Entre les activitats
que es duran a terme per celebrar aquest aniversari hi ha la nova
posada en escena d'aquest musical, en co-producció amb el Teatre
Nacional de Catalunya.
Al llarg d'aquests trenta anys d'història, Dagoll Dagom ha creat
una quinzena d'espectacles amb unes cinc mil representacions a Europa i
Sud-amèrica, ha col·laborat en quatre sèries de
ficció televisiva i ha editat un bon nombre de discos amb les
cançons dels seus espectacles. (Vilaweb, 3/5/2004)
-
El
començament de Dansa València coincideix amb el Dia
Internacional de la Dansa.
Avui,
que se
celebra a tot el món el Dia Mundial de la Dansa, comença Dansa València.
Fins el 8 de maig, el programa que oferiran els teatres Principal,
Rialto, Talía i l'Espai Moma prestarà una atenció
especial a la dansa contemporània, i l'obrirà
l'espectacle 'Aman (Agua)', de Patrick de Bana. Partint del mite
d'Ulisses i Penèlope setze ballarins proposen una
reflexió al voltant de l'eternitat, sobre un fons musical, fet
de Bach, Albinoni i sons d'Armènia, Turquia i l'Iran. A
més a més de 'Aman', també es podran veure els
muntatges d'Ananda Dansa ('A ojos cerrados'), de la companyia Cesc
Gelabert-Lidia Azzopardi ('8421' i 'Viene regando flores desde la
Habana a Morón'), de Patas Arriba ('Sacra, Dícese', que
debuta a l'escenari), i de Toni Mira ('Loft'). (Vilaweb, 29/4/2004)
-
-
-
-
Vilaweb
informa
que "S'estrena el musical Fama en versió
bilingüe. El dia 27 d'abril s'estrena el musical 'Fama',
la versió teatral de la mítica sèrie de
televisió i pel·lícula dels anys vuitanta. Entre
el públic hi haurà un convidat de luxe: David de Silva,
el pare d'aquesta història.
De Silva veurà una posada en escena bilingüe. De fet, es
pot dir que pràcticament el 90% de l'obra és en
català i la resta en espanyol. Són els actors que
interpreten personatges d'origen sud-americà que estudien a
l'acadèmia de ball els que fan servir aquesta llengua. És
un trasllat de la situació lingüística que
s'esdevé a Nova York entre els que parlen anglès i els
que parlen en espanyol.
L'espectacle, dirigit per Coco Comín i que posarà en
escena vint-i-dos actors (dels més dels set-cents que es van
presentar a les proves), serà al Teatre Tívoli de Barcelona
fins al 31 de juliol vinent. Combinarà la música
enregistrada amb la música en directe, amb l'emblemàtic
tema 'Fame' rescatat de la sèrie de televisió. És
previst que d'ací a unes setmanes aparegui el disc amb les
cançons del musical". (Vilaweb, 27/4/2004)
-
-
-
El País informa que
"José Luis Gómez presenta una adaptación de El
rey se muere de Ionesco en el teatro Rialto de Valencia" i
continua dient, en un article escrit per Julio Máñez, que
"Además de un actor
extraordinario,
José Luis
Gómez es un enorme hombre de teatro formado en Alemania y
Polonia que regresó a España hacia mediados de los
años 70 para ofrecer montajes tan notables como Gaspar, Edipo
Rey o La velada de Benicarló, entre otros trabajos memorables.
Hacia principios de los 90 fundó en Madrid Teatro de la
Abadía, el más importante teatro privado de
vocación pública desde la transición, y
allí ha seguido una trayectoria memorable marcada por la
ambición estética, la voluntad de sacar adelante un
teatro de repertorio de calidad y el combate eterno con los
presupuestos.
Tanto
José Luis Gómez, que es un notable formador de actores,
sin olvidar su sabiduría escénica como director de muchos
matices y desentrañador privilegiado de textos considerados como
difíciles (en lo que se parece a dos maestros del teatro actual
como Lluís Pasqual y Albert Boadella), como la
compañía prácticamente estable que ha conseguido
constituir, se atreven con todo. Con todo lo que se les pone por
delante siempre que sea digno de ser representado, y basta simplemente
con recordar su montaje inaugural sobre el Valle-Inclán del
Retablo de la avaricia, la lujuria y la muerte para apreciar el talento
de todos ellos.
Ahora
vienen al
Rialto, de Valencia (del 20 al 25 de abril) con El rey se muere,
de Eugène Ionesco, que ya en su estreno parisino de 1962 se deja
notar como uno de los textos centrales del teatro europeo del siglo, y
que aquí llega en una espléndida versión del poeta
Antonio Martínez Sarrión. Ionesco es uno de los
fundadores de lo que se llamó el teatro del absurdo, si bien su
obra va mucho más allá del brillante juego de palabras
para incidir en las contradicciones de la conducta humana y en su
fatalidad.
En El
rey
se muere la tragedia sigue en tiempo real el desenlace de la vida
de Berenguer I, que "preferiría repetir curso" por no saberse la
lección, pero al que no se le permitirá esa gracia. El
montaje prosigue el ciclo de La Abadía sobre "la edad y el
trono, el tiempo y el poder". (El País, 20/4/2004)
-
-
Segons El
País, "Espai Moma estrena un 'Don Giovanni' com a
exaltació de l'alegria de viure. "El Instituto
Valenciano de la Música produce una nueva versión de la
ópera Don Giovanni, de Wolfgang Amadeus Mozart, que se
representará del 14 al 30 de abril en el Espai Moma de Valencia,
y que supone una exaltación de la alegría de vivir
entendida en su dimensión humanista. Considerada por algunos
como la mejor ópera jamás escrita, Don Giovanni llega a
un escenario valenciano en una versión nueva bajo la
dirección escénica de Carles Alfaro y musical de Joan
Cerveró, considerados dos de los artistas contemporáneos
más relevantes de la escena y la música valenciana. Con
la traducción del libreto al valenciano por Pep Gandia y
Gianpiero Pelegi, el espectador podrá contemplar este drama en
dos actos, en el que se ilustra un mundo donde la razón y la
pasión se entrelazan.
Don
Giovanni, la
tercera producción operística del Instituto Valenciano de
la Música (IVM), adaptada a un formato escénico novedoso,
continúa el camino iniciado con Cosí fan tutte en 2002 y,
posteriormente, con L'òpera de quatre notes, como parte de la
política de la Generalitat de acercar este género al
público, según explicó ayer la secretaria
autonómica de Cultura, Consuelo Ciscar.
Ciscar, a
la que
acompañaban la directora del IVM, Inmaculada Tomás, el
director musical Joan Cerveró, y el director escénico
Carles Alfaro, aseguró que "la ópera representa un
espacio de concurrencia de diferentes manifestaciones artísticas
donde la música, la literatura y la escenografía
configuran un imaginario de gran riqueza expresiva". Carles Alfaro
admitió que es la primera vez que dirige la puesta en escena de
una ópera, "lo que supone un gran reto", e indicó que, a
diferencia de otras versiones, ha tratado de dar más
protagonismo a los cantantes líricos, dentro de un proceso de
introspección y de mantenerse fiel a la letra del libreto". Por
su parte, Joan Cerveró aseguró que ha tratado de "ofrecer
una visión real de lo que fue esta ópera cuando se
estrenó el 29 de octubre de 1787 en Praga", con el mismo numero
de músicos, aunque ha añadido "dos arias
fantásticas". (El País, 31/3/2004) El Levante
també es fa ressò de la
notícia
- Concentració
pel teatre en català davant del Teatre Principal
d'Alacant (La Plana Indymedia) El gerent del Teatre Principal
d'Alacant es nega, de forma sistemàtica, a programar teatre en
català. També ens podríem manifestar a
Castelló perque el gerent del Teatre Principal li té la
mateixa "tirria" al teatre en català.
-
Sanchis
Sinisterra obté el Max Noves Tendències Escèniques.
El comitè organitzador dels Premis Max ha decidit, per
unanimitat, concedir el premi especial de Noves Tendències
Escèniques al Teatre del Comú, el més recent
projecte del dramaturg valencià José Sanchis Sinisterra,
en reconeixement a la "excel·lència" dels seus muntatges
i el seu "caràcter didàctic al servei de la
història", segons va informar la $$$$. Aquesta és una de
les tres estatuillas que es lliuren per designació directa en la
setena edició dels guardons, al costat del Premi
Hispanoamericà i el Premi d'Honor, encara pendents de
designació. Sanchis Sinisterra, autor de 20 obres, entre elles
la popular Ai Carmela!, rebrà aquest Max en la gal·la de
lliurament, el pròxim 26 d'abril en l'AuditoriAuditoria Palau de
Congressos de Saragossa.
El
projecte del
Teatre del Comú neix d'un grup de 18 professors d'instituts que,
després d'haver participat en nombrosos cursos i tallers i
després d'una primera experiència professional molt
satisfactòria -Terror i misèria de l'III Reich, de
Bertolt Brecht, amb adreça d'Ignasi García sota la
supervisió de Sanchis Sinisterra- decideixen muntar un text
propi, Terror i misèria en el primer franquisme.
Aquella
obra
oferia en nou quadres un mosaic de la realitat espanyola dels anys 40,
en la línia que Brecht va obrir al presentar la societat
alemanya dels anys 30. (El País, 26/3/2004)
-
-
-
Comediants
fa una desfilada a Xile coincidint amb l'Any Neruda Comediants aportarà un
granet de sorra a la commemoració de l'Any Neruda, arran dels
cent anys del naixement d'aquest gran poeta xilè. O potser
més d'un granet de sorra, si pensem que el grup de Canet ha
muntat una caravana de més de dos-cents metres de llarg, formada
per tres bandes de música i un centenar i mig d'actors.
L'espectacle al·legòric que escenificaran pels carrers de
la capital xilena s'inspira en la generació literària del
27, a la qual Neruda pertanyia, i en la guerra espanyola del 1936-39,
que va viure de ben a prop. També repassa la vida del poeta,
especialment la seva activitat viatgera. Els integrants de la comitiva
són d'escoles de teatre, però també hi ha actors
consolidats, i hi han participat estudiants d'escenografia, vestuari i
decoració.
No és pas la primera volta que Comediants fa un espectacle a
l'aire lliure a Xile; ja n'hi va fer un poc després de la
caiguda del règim de Pinochet.
Per cert, un jutjat d'Arenys de Mar ha
admès la suspensió de pagaments del grup teatral
Comediants i ha declarat la companyia provisionalment insolvent.
(Vilaweb, 18/3/2004)
-
-
-
Teatre
de Guerrilla desenvoluparà un pla de dinamització
cultural a Manlleu. El grup Teatre de Guerrilla i l'Ajuntament de Manlleu han signat un
acord per desenvolupar un projecte de dinamització cultural en
aquesta vila de la comarca d'Osona. L'objectiu d'aquest pla és
de revitalitzar de manera integral la vida cultural manlleuenca, tot
seguint la línia de gestió que segueix Teatre de
Guerrilla.
Aquest projecte ambiciós s'estructura en tres fases. La primera,
d'un parell de mesos de durada, consisteix en l'estudi previ per
avaluar l'estat actual de les infraestructures culturals de la vila La
segona, d'entre sis mesos i un any de durada, comportarà la
redacció del pla de dinamització pròpiament dit i
la recerca de fonts de finançament. Aquesta fase es farà
en contacte directe amb les entitats. La tercera, amb una durada d'uns
tres anys, suposarà l'execució d'una programació
estable de teatre, música, dansa…
Aquest no és el primer projecte d'aquestes
característiques que desenvolupa aquest grup teatral. Recordem
el Supermercat de
Teatre de la Selva, que pretén de diversificar les
experiències teatrals a diversos punts d'aquesta comarca i
trencar l'elitisme teatral de Barcelona. Amb el lema 'Comarca del
Teatre vs Ciutat del Teatre', aquest festival pretén de trencar
el mite de l'elitisme teatral de Barcelona, i reivindicar el paper de
les comarques com a centre de cultura de primeres figures de l'escena
teatral. (Vilaweb, 18/2/2004)
-
La
conselleria de Cultura reestructura Teatres i coloca a Martínez
Luciano al front de l'organisme. Segons
El
Levante, "El conseller de Cultura, Esteban González Pons,
zanjó ayer la crisis de Teatres nombrado a Juan Vicente
Martínez Luciano como nuevo responsable del organismo y con
rango de director general. Sin embargo, no se quedó ahí y
anunció una reestructuración del organismo con el
nombramiento de Inmaculada Gil-Lázaro como subdirectora de
danza. Hasta el último momento, Gil Lázaro y
Martínez Luciano optaron a la dirección del ente.
Consuelo Lorente se hará cargo de la gerencia de la Ciutat del
Teatre". (Levante, 10/2/2004)
-
El
director de Teatres de la Generalitat Valenciana, destituït per
haver criticat l'entitat i els gustos dels valencians (Vilaweb,
30/1/2004) Les crítiques més dures d'Hinojosa,
però, anaven adreçades als actors i les actrius. Pel ja
exdirector de Teatres, el País Valencià està ple
'd'actors fracassats que tornen a la seua terreta a demanar que aquesta
els alimente perquè van marxar per a intentar triomfar i no ho
van aconseguir'. Hinojosa, que només feia cent dies que ocupava
el càrrec, també va confessar que se sentia
víctima de pressions polítiques "ja que tothom necessita
col·locar a les sales públiques els seus productes per
sobreviure o per enriquir-se'. El diari Levante també recull la
notícia.
-
-
Del 4 al
15 de
febrer, la segona edició del festival València Escena Oberta.
Festival Internacional de Artes Escénicas (VEO) programarà
19 espectacles i teatre de carrer. El programa incorpora la
música i les actuacions infantils que ha contat amb un
pressupost de 900.000 euros. (El País, 22/1/2004) Vilaweb
informa que el Bloc Jove ha denunciat que el festival margina la
llengua catalana, que sols és present al nom. De fet, de tota la
programació, tan sols un espectacle, i encara infantil,
és en català. Una llàstima que la
versió de la web en valencià no estigue encara activa i
que no aparegue per defecte. És exigible una versió en
valencià i que aparegue per defecte sobretot tractant-se d'un
festival que financia una administració pública
valenciana, com és l'Ajuntament de València. Sense deixar
de comentar els mal·labars que han fet els organitzadors
combinant "perfectament" el valencià i el castellà en el
nom del festival. Esperem que la programació ómpliga els
carrers i sales de València de bon teatre.
-
-
-
-
-
-
-
La Fura dels Baus celebrarà
durant l'any 2004 els seues 25 anys. Ho
celebrarà navegant pel món amb el "Naumon", un vaixell mercant de
minerals norueg de bandera antillana (Illa de San Vicente) transformat
per la companyia en un "espai cultural nòmada d'intercanvi i
creació". La companyia utilitzarà el vaixell com a seu de
la seua Tetralogia Amfíbia. Rafael
Argullol és l'autor de les quatre obres dedicades a la
creació, les migracions, la memòria i la divinitat.
Cadascuna de les quatre obres tindrà tres versions. Una per
representar a la terra (Terramaquia), una altra en la coberta del
vaixell i el mar (Naumaquia) i una altra, més íntima, se
celebrarà a la bodega del vaixell (Matria). El grup va iniciar
el seu viatge el dia 23 de desembre des del port de Barcelona i
durà els seus espectacles pels ports i cutats de la terra durant
els propers 4 anys. (El País, 23/12/2003)
-
Neix
Tornaveu. Un grup
de
companyies teatrals i professionals de la cultura han creat l'empresa
Tornaveu. Les companyies La Pavana, Albena Teatre, el Teatre Olympia,
Studio SA, el productor teatral i gestor Joan Carles Dauder són
els fundadors. Segons ells Tornaveu pretén "donar un impuls i
decidit al sector artístic valencià i consolidar un
teixit empresarial que existeix però és fràgil".
(El País, 20/12/2003)
-
La ciutat
de
València tindrà una sala de teatre menys. Avui
tanca les
portes la Sala
Moratín, que pertany a la xarxa de Teatres de la Generalitat
Valenciana (TGV). La raó del tancament és l'incompliment
de la normativa de seguretat vigent que hom exigeix als espais
teatrals. La Sala Moratín està situada a l'edifici del
Teatre Rialto (seu de l'Institut Valencià d'Arts
Escèniques, Cinematografia i Música), i
d'ençà de la inauguració sempre ha arrossegat
problemes. Com ara la incompatibilitat de dur a terme muntatges
simultanis en aquesta sala i a la Sala Piqueras de la Filmoteca
Valenciana, situada en un espai annex (i viceversa). (Vilaweb,
7/12/2003)
-
Albena Teatre i Carles
Alberola estrenen "La teua vida en 65 minuts".
L'estrena es
farà al Palau Altea, el proper 7 de desembre. L'autor de l'obra
és Albert Espinosa i ha sigut premiat recentment als Premis
Butaca de Catalunya pel mateix text. L'espectacle parla dels moments
pels que val la pena viure i que trauen necessariament un
anàlisi sobre la mort. Carles Alberola va dir en la seua
presentació que " L'obra és una defensa de viure amb
plenitud la fugacitat de la nostra existència, portant-mos a una
trobada amb nosaltres, amb la joventut de cada persona, les
il·lusions i sense deixar remarcar les inèrcies que la
societat imposa". Està interpretada per Vicent Arlandis, Juan
Andrés González, Rafa Alarcón, Estela
Muñoz, Sara Vallés i Paula Bares. (El País,
5/12/2003)
-
L'obra
de teatre Excuses! arriba a la cartellera londinenca. El dia 1
de desembre s'estrenà al Soho
Theatre de Londres un espectacle d'origen català. Es tracta
de l'obra de teatre 'Excuses!', de Joel Joan i Jordi Sánchez,
que l'escriptor català (d'origen anglès) Matthew Tree
ha traduït a l'anglès. El muntatge ha estat dirigit per
David Grindley i interpretat per Alexis Conran, Doon Mackichan,
Alistair Petrie i Robin Weaver, membres de la companyia Actors Touring Company. L'obra
estarà en cartell fins al 10 de gener vinent i ja es va poder
veure en una sèrie de pre-estrenes a Bedford, Bristol, Coventry
i Edimburg.
'Excuses!' ha estat un dels grans èxit dels darrers anys del
teatre català. Més de 150.000 van assistir a les
representacions que durant un any la companyia Kràmpack va fer
arreu del país.
Actualment, l'obra es representa en espanyol a Madrid, en una
co-producció entre la companyia Kràmpack i Pentación.
I és previst que d'ací a no gaire temps s'estreni a
Montevideo, a l'Uruguai. (Vilaweb, 1/12/2003)
-
El
Forum
de les Cultures 2004, que se celebrarà a Barcelona, ja
té un avanç
dels espectacles de teatre, dansa i música que ens
oferirà.
-
Del
15
al 23 de novembre se celebra a Alacant l'onzena edició
de la Muestra de Teatro
Español de Autores Contemporáneos. En aquesta
edició participa la companyia de Castelló Valentí Piñot
amb l'obra Dusan
Gole, escrita per Joaquim Montañés i Valentí
Piñot, dirigida per Sergio Caballero i interpretada per
Valentí Piñot. La representació serà el
diumenge 16 de novembre a les 20 h. a l'Aula de Cultura de la CAM.
-
- Del
20 al 23 de novembre: XIX
edició de la Mostra Internacional de Titelles de la Vall
d'Albaida, organitzada per Bambalina Titelles.
-
Homenatge
a Josep Montanyès en el primer aniversari de la seua mort.
El dia 10 de novembre fa un any que el director de teatre Josep
Montanyès es va morir a Barcelona. El col·lectiu teatral
vol commemorar aquesta pèrdua amb un gran homenatge en
què hi participaran tots els estaments d’aquest
àmbit cultural. Una seixantena de professionals que en algun
moment de la dilatada trajectòria de Montanyès
s’aplegaran al Teatre
Fabià Puigserver per fer petites actuacions i escenificar
fragments d’obres. Entre els noms que és previst que hi
assisteixin hi haurà el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet, la
companyia Comediants, el director Àlex Rigola (actual director
del Teatre Lliure), Cesc
Gelabert, les actrius Carme Sansa, Emma Vilarasau, Rosa Novell, Anna
Lizarán, Fermí Reixach i Carlota Soldevila.
A l’acte, però, no hi seran presents dos pesos pesants del
teatre català i co-fundadors del Lliure de Gràcia:
Lluís Pasqual i Lluís Homar, a causa de compromisos
professionals. (Vilaweb, 10/11/2003)
-
El dia 7
de
novembre al centre social de l'Hamsa,
al barri d'Hostafrancs de Barcelona, es va fer una funció
solidària de l'obra 'Alejandro y Ana', de la companyia
madrilenya Animalario. Amb el
subtítol 'Lo que España no pudo ver del banquete de la
boda de la hija del presidente', l'obra repassa l'àpat de noces
de la filla de José María Aznar amb una àcida
crítica política al PP i el poder. 'Alejandro y Ana'
està protagonitzada per Guillermo Toledo, Alberto San Juan,
Javier Gutierrez i Roberto Álamo, i fa tres setmanes que es
representa a la sala La Paloma.
Amb la representació a l'Hamsa, la companyia Animalario volia
mostrar el seu suport als espais alliberats de la ciutat,
amenaçats per uns quants processos judicials. L'Hamsa mateix
té judici el 18 de novembre. (Vilaweb, 7/11/2003)
-
Del 4 al
23 de
novembre Carles Santos
estrena a la sala tallers del Teatre
Nacional de Catalunya el seu últim espectacle "El
compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora". (Les entrades ja
estan a la venda). Les properes ciutats on es representarà
l'espectacle és publica a la secció de
notícies de la web de Carles Santos.
-
-
La Sala l'Horta i l'Escalante Centre Teatral,
de València, inicien la seua programació de teatre
infantil. La Sala l'Horta comença la temporada amb Pelussa
la intrusa, una obra escrita i dirigida per Roberto
García i interpretada per Esther Vallé i Pau Blanco. La
Sala Escalante inicia la programació amb Momo,
una obra de Pluja Teatre, basada en l'obra de Michael
Ende i que estarà en cartellera fins el 21 de desembre. (El
País, 26/10/2003)
-
VIII Mostra de Teatre
Universitari (del 27 al 31 d'octubre). L'Aula de Teatre de la
Universitat de València organitza la vuitena edició
d'aquesta mostra de teatre a la Sala Palmireno de la Facultat de
Geografia i Història. (El País, 27/10/2003)
-
-