La
policia espanyola premia a Levantina de Seguridad. La prefectura
provincial de policia de València ha otorgat onze mencions honorífiques
a la companyia Levantina de Seguridad, que esdevé
així la empresa de seguretat més guardonada per la policia
en l'edició d'enguany. A més, la
policia ha atorgat la màxima distinció en seguretat privada
a Miguel Roberto, fill de José Luis Roberto,
propietari de Levantina i dirigent de la organització feixista
España 2000 i de l'associació de
clubs d'alterne Anela.
L'Avanç
[drets humans][democràcia?]
|
| |
El
parlament basc suspèn durant un mes Iturgaiz per activar l'escó
de Mayor Oreja
El PSOE va votar en contra de la sanció i
el PP no va assistir en senyal de protesta. El PSOE i el PP s'uneixen
inclús en favor de la injustícia. Què voldrien
aquests? Que li hagueren donat un premi a Iturgaiz per "pillo"?.
He escoltat a Mayor Oreja a la ràdio i ha sigut capaç
de convertir una falta molt greu a la democràcia i al principi
de representació en un acte dels terroristes contra els més
coneguts màrtirs nacional-espanyols (Ell i Iturgaiz). M'agradaria
saber quina és la seua despesa en protecció privada per
comparar-la a la de qualsevol altre regidor o diputat amenaçat
del PP o del PSOE. Si ETA haguera d'assassinar algú segur que
amb aquests dos ho tindrie ben fotut.
Vilaweb
[democràcia?]
|
Rodolfo
Martin Villa, exgovernador civil de Barcelona i cap provincial del
moviment durant el franquisme, exministre de la UCD, expresident d'Endesa
i excomissionat del govern estatal per a les actuacions derivades de
la catàstrofe del "Prestige", entre altres molts càrrecs
polítics i empresarials, serà
el nou president de Sogecable.
És a dir, un autèntic producte de
la transició pacífica espanyola. Una joia feixista que
gràcies al conegut procés d'oblit històric s'ha
convertit en un gran empresari, en un "home d'estat". Quan
penso en el vincle entre el diari El País, Prisa, Sogecable i
la família Polanco m'entren ganes de llegir esclusivament El
Jueves. Però no ho faré, em conec. Serà per Haro
Tecglen o serà per Juan José Millás?
Catalunya
Informació
[drets humans][democràcia?]
|
| El
PP rebutja les esmenes del PSPV i l'Entesa en relació a establir
límits a la supressió de l'impost de successions.
Els parlamentaris del PP van dir que es tractava
de "límites excluyentes" i que generaria "discriminaciones".
Les esmenes de l'oposició sol·licitaven establir el límit
en els 500.000 euros.
En la mateixa sessió parlamentària
el PP també rebutjà una proposta de deducció fiscal
del 10% per a les donacions per al foment del valencià. En la discussió
de la proposta Mónica Lorente (PP) va dir que el portaveu de l'Entesa,
Joan Antoni Oltra, feia "apologia del valenciano" pel fet de
demanar-li a la primera que parlés en valencià.
Levante
[democràcia? |
| Atutxa,
Norr i Bilbao declaren davant el Tribunal Superior de Justícia
del País Basc per la negativa a dissoldre el grup parlamentari
Sozialista Abertzaleak
Gara
[democràcia?][pobles
i cultures] |
| Rodríguez
Ibarra, president d'Extremadura, diu que el PSOE «habría
mirado para otro lado» en cas de guerra bruta, en al·lusió
al GAL.
Gara
Mentre el PSOE tinga a aquests elements al seu costat
al PP no li cal fer res per guanyar.
[democràcia?] |
| La
Mesa del Parlament Basc ha iniciat un expedient sancionador contra el
parlamentari del PP Carlos Iturgaiz, "por emitir tres veces un
voto en blanco desde el escaño de Jaime Mayor", al ple del
passat dijous dia 20. Iturgaiz ha demanat perdó per la seua actuació.
Les càmares del parlament ho van
captar. A diferència del membre del PP, Barreda, que el dia dels
fets assegurà que Iturgaiz havia activat el vot d'Oreja «con
el codo y por descuido». Iturgaiz va reconéixer haver polsat
el botó i va demanar perdó «por enredar inconscientemente».
També va afegir que «si hubiera querido manipular, hubiera
votado».
Damunt xuleria!
Gara
[democràcia?] |
| Juan
María Atutxa, president del Parlament Basc, ha acusat a Carlos
Iturgaiz, del PP, d'activar l'escó de Mayor Oreja en tres votacions
per a fer veure que estava present quan en realitat no es trobava allí.
Des del PP s'assegura que potser el diputat va polsar el botó amb
el colçe.
Les tres vegades amb el colçe?
Un colçe molt hàbil. Després de sentir aquestes coses
encara tenen la barra d'acusar als que no pensen com ells de poc o gens
demòcrates. Ells sí que donen exemple, amb el seu comportament,
del que és la "democràcia digital o colçal"
tant dins del partit com als parlaments.
Gara
[democràcia?] |
| El
bono mensual d'adults de la piscina provincial del PAI Gumbau costarà
38 euros i les entrades 6 euros. A l'antiga
piscina provincial de l'avinguda del Mar, l'abono de 100 banys costava
48 euros i una entrada al voltant d'un euro. A les altres tres piscines
municipals el cost de l'abono annual es de 72,12 euros.
Serà que la diputació
vol posar ara Preus Populars (PP)? Damunt la concessió de la gestió
de la piscina provincial s'ha fet de forma irregular a una empresa d'amics
de Fabra.
Levante
[democràcia?] |
| eDemocracia
es presenta públicament el 20 de novembre, de 9.00 a 14.00 horas,
en el Círculo de Bellas Artes de Madrid (Sala Cine) amb la jornada:
Retos y límites de las Nuevas Tecnologías para la acción,
para la participación y para la representación política.
L'objectiu de eDemocracia és reflexionar,
des d'una perspectiva plural, sobre la participació democràtica,
la representació i la regeneració política dels partits
i, per suposat, sobre la democràcia i la política electròniques.
Segons els organizadors "democracia digital
es más democracia".
Encapçalen 'eDemocracia', entre
altres, David Casacuberta (Professor de Filosofía de la Universitat
Autònoma de Barcelona), José Antonio Gómez-Yáñez
(Sociòleg i professor de la Universidad Carlos III), Santiago Alonso
Lord (Politòleg) i Antoni G. Rubí (Consultor polític).
[un
altre món és possible][democràcia?] |
| IU
troba curiós que s'accepte canviar la Constitució per la
successió a la Corona quan en altres casos és intocable
Vilaweb
[democràcia?] |
Manifest
contra els blocs electorals als mitjans de comunicació catalans
És un fenomen força estès al nostre país que,
en campanya electoral, la informació política es dosifiqui
amb un precís minutatge als informatius. Per protestar contra aquesta
'intervenció dels partits polítics en els mitjans de comunicació
públics' i, sobretot, contra els anomenats 'blocs electorals' als
informatius, els comitès professionals i d'empresa dels principals
mitjans de ràdio i televisió públics del Principat
han redactat aquest manifest. Pels signataris, els 'espais informatius
en què els partits polítics acorden pel seu compte quin
és l'ordre i la durada de la informació política'
emesa durant la campanya és una pràctica inèdita
a Europa i 'impròpia d'una democràcia consolidada'.
La iniciativa té el suport dels comitès professionals i
d'empresa de Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio, TVE-Catalunya,
BTV, COM Ràdio, RNE-Catalunya i TV Hospitalet.
Vilaweb
[democràcia?] |
| Els inspectors
d'hisenda de l'estat espanyol diuen que la legislació fiscal espanyola
afavoreix el frau de determinats grups econòmics i de persones
amb grans fortunes. Fa temps que sospitava alguna cosa així!
El País
[democràcia?] |
| L'ambaixada d'Espanya
i l'Institut Cervantes de Londres, habituals col·laboradors del
Festival de Cinema de Londres, han decidit retirar la seua ajuda a l'edició
del festival d'enguany. Les dos institucions han justificat la decisió
en problemes presupostaris.
Aquest any participa el documental
"La pelota vasca: la piel contra la piedra" de Julio Medem.
Quina casualitat! Els fils de la intolerància del PP arriben molt
lluny.
A conseqüència d'aquesta decisió,
uns vint artistes vascos (actors, músics, guionistes i escritors)
liderats pel productor de cinema, Eduardo Barinaga, han decidit posar
de la seua butxaca els diners retirats per l'ambaixada espanyola i l'Institut
Cervantes. Amb aquesta intenció han sol·licitat una reunió
amb l'ambaixador d'Espanya en Londres per fer entrega dels diners que
poden resoldre els "problemes presupostaris".
El
País
[cinema][democràcia?][drets
humans] |
Les ‘dinasties’
de l’antiga Unió Soviètica. Fa pocs dies
un dels candidats a les eleccions presidencials de l’Azerbaitjan,
Ilham Alíev, va guanyar la presidència que fins aleshores
havia detingut son pare, Heydar Alíev. Des de la caiguda de la
Unió Soviètica i l’aparició de nous estats,
és la primera vegada que una presidència passa hereditàriament
de pare a fill. Però, a les ex–repúbliques soviètiques
els comportaments ‘dinàstics’ del poder, hi són
habituals, i de fet ja n'hi havia en plena dictadura soviètica.
Aquestes ‘dinasties’ són objecte d’un reportatge
especial de la BBC, amb mapa interactiu. El mapa explica com a moltes
antigues repúbliques els descendents preparen el relleu del poder,
fan autèntics imperis econòmics gràcies a les ‘facilitats’
que tenen de fer negocis, o estableixen enllaços matrimonials estratègics.
A més de l’Azerbaitjan, el mapa recorre Rússia, on
Putin prové del grup d’assessors de Ieltsin; Ucraïna;
Moldàvia, on el fill del president és el principal home
de negocis; Geòrgia, amb clans de negocis lligats familiarment
al president; Armènia, on mana el germà sense experiència
del president assassinat; el Turcmenistan, que té un president
vitalici que guanya les eleccions amb el 99% dels vots; el Kirguisistan,
l'Usbequistan i el Kazakhstan, on la filla del president fa un nou partit
polític perquè el pare sembla que no vol deixar el poder...
No cal dir-ho, la manca de respecte als drets humans i als principis democràtics
hi és general. Humans Rights Watch
té una llista
amb tots els estats.
Vilaweb
[democràcia?][drets
humans] |
| TV3
censura un reportatge antimonàrquic
Rebelión
[democràcia?] |
SobornaMadrid:
El joc
La
Corriente Alterna
[democràcia?] |
| Vuit
detinguts en una nova operació contra els mitjans en èuscar.
Escorcollada la seu del diari Berria i de l’editorial Zabalten.
Els detinguts són ara mateix incomunicats, sota la llei antiterrorista.
Els detinguts de l’Egunkaria, fa uns mesos, van denunciar reiteradament
que van ser objecte de tortures. Unes quantes organitzacions, com Amnistia
Internacional i el Col·legi d’Advocats de Biscaia, van expressar-ne
preocupació. L’enorme corrent de solidaritat des del nostre
país, amb motiu del tancament de l’Egunkaria, va culminar
amb el festival
Eskerrik Asko, Països Catalans, organitzat pels treballadors
del diari com a mostra d’agraïment.
Al nostre país, la plataforma de
suport a l'Egunkaria ja ha fet públic el comunicat de protesta
Deixeu
en pau la cultura basca
Concentració de suport
a la cultura basca, el dissabte a Barcelona.
La Plataforma per l’Egunkaria
ha convocat per dissabte 18 a la tarda, a la plaça de Sant Jaume
de Barcelona, una concentració solidària amb la cultura
basca. La concentració serà a les set de la tarda, i coincidirà
amb la convocada per Kontseilua a Donòstia en protesta per l’operació
policíaca d’ahir que va acabar amb vuit detinguts. La concentració
de Barcelona s’ha convocat arran de l’operació d’ahir
amb escorcolls al Parc Martin Ugalde, on té la seu el diari Berria
i entitats culturals, però també s’ha aprofitat per
denunciar més atacs soferts darrerament. Així, el lema complet
és ‘Deixeu en pau la cultural basca. Egunkaria, Berria, Parc
Cultural Martin Ugalde, Julio Medem, Fermin Muguruza.’
L’operació d’ahir la va ordenar el jutge Del Olmo,
de l’Audiència Nacional espanyola, amb l’argument de
perseguir la ‘trama financera’ del diari Egunkaria. De resultes
de l’actuació de la Guardia Civil, han hagut de tancar cinc
webs de caire cultural. La revista El Mundo de los Pirineos, la fundació
de foment de l’èuscar Elkarlanea Fundazioa, la botiga virtual
amb productes culturals en èuscar Megadenda, la discogràfica
Oihuka i l’editorial Elkar.
Com
sempre, últimament, Aznar felicita, el PNB critica
Kontseilua
convoca una manifestació dissabte per denunciar les detencions
Vilaweb
Azkarraga pide
aclaraciones y Azkarate denuncia que "se trate de ensuciar con la
violencia" al mundo del euskara
Gara
[drets humans][democràcia?][pobles
i cultures] |
| Qui
controla els recursos de Bolivia?
Rebelión
[democràcia?][pobles
i cultures] |
| "La
pelota vasca, la piel contra la piel" documental de Julio Medem sobre
Euskadi.
El
Mundo
Memòria de Julio Medem: Un
pájaro vuela dentro de una garganta
Dos
membres del Foro Ermua volen que es retire el seu testimoni del documental
de Julio Medem por considerar que es un filme «sesgado, ofensivo
para los amenazados», que presenta a la Guardia Civil y la Policía
española como torturadores, a la «gente del entorno de ETA»
como víctimas y «mistifica al pueblo vasco».
Gara
L'intent del PP de censurar un
film sobre el conflicte basc enfosqueix l'obertura del Festival
de Donostia.
L'estrena del Festival de Cinema de Donostia ha estat enfosquida per la
notícia que membres del PP d'aquesta ciutat han demanat al consell
del festival que estudiï si ha de projectar La
pelota vasca, la piel contra la piedra, l'última producció
de Julio Medem. Aquesta obra exposa la situació del País
Basc, amb entrevistes amb gent que explica com la veu, aquesta situació.
El PP vol evitar que es projecti diumenge, dins la secció Zabaltegui,
tal com s'ha programat. De totes maneres, abans de projectar-se, el film
ja ha rebut crítiques de l'Associació de les Víctimes
del Terrorisme i del Foro d'Ermua, que ha demanat a Medem que tregui el
seu testimoni del film perquè no hi estan d'acord. Medem, director
de 'Vacas', 'La ardilla roja' i 'Los amantes del círculo polar',
ha fet un comunicat oficial afirmant que el film 'és una escenificació
compromesa amb la no-violència i el diàleg polític'.
En aquesta
entrevista concedida al Diario Vasco, el director explica detingudament
com va preparar el film i que ha volgut donar veu a tothom 'amb les mans
i els ulls nets'.
Vilaweb
[drets humans][democràcia?][cinema] |
Julia García
Valdecasas obté un ministeri al govern espanyol. (Vilaweb, 3/9/2003)
Els canvis d’Aznar també
inclouen al castellonenc Juan Costa.
El president del govern espanyol, José María Aznar, ha fet
avui probablement l’última remodelació del govern.
La sorpresa ha estat la inclusió de Julia García Valdecasas,
fins ara delegada del govern espanyol al Principat, com a ministra d’Administracions
Públiques. També s’ha inclòs un nou ministre
valencià, Juan Costa, de Ciència i Tecnologia. I Zaplana
continua com a ministre de Treball, però també serà
portaveu del govern. Aznar ha fet els canvis amb motiu de la sortida de
Mariano Rajoy, proper candidat a la presidència del govern espanyol,
i de Josep Piqué, que es prepararà per a les eleccions catalanes
com a candidat del PP.
El canvi que més ha sorprès ha estat l’arribada de
Valdecasas, molt impopular dins els moviments socials i forces de l’esquerra
independentista. Com a delegada del govern espanyol, ha estat acusada
per força col·lectius per ’excés de zel repressor’,
i de vegades per l’excessiva violència de les forces policíaques.
L’actuació més polèmica va ser durant la manifestació
antiglobalització de Barcelona de juny del 2001, amb una càrrega
molt dura dels antiavalots contra una munió pacífica,
que va acabar amb vint-i-dos detinguts i trenta-dos ferits. Un jutjat
va desestimar la querella, presentada amb nombrosos testimonis i imatges
contra la policia i contra Valdecasas . ERC ja s’ha afanyat a dir
que el nomenament de Valdecasas és una ‘mala notícia
per a Catalunya’.
[democràcia?] |
| Un jutge federal
d'Argentina ordena l'alliberament dels militars reclamats pel jutge Garzón
després que el govern espanyol ha deixat passar el termini sense
reclamar la seua extradició. (El País)
Després del cas Pinochet, aquest
és un altre èxit de l'impressionant i eficaç campanya
del govern espanyol en la seua lluita contra el terror (isme) internacional
i nacional d'un altra nació.
[democràcia?][drets
humans] |
| Manu
Chao cancel·la part de la gira per la censura dels ajuntaments
del partit popula a Fermín Muguruza (Vilaweb,
1/9/2003) El concert de fi de gira, dissabte a Rubí, sí
que es manté.
El cantant Manu Chao ha anunciat avui de matí que cancel·la
part de la gira que feia actualment, després de la censura que
ajuntaments del Partit Popular han fet a Fermín Muguruza, que acompanyava
Chao a l’escenari. La cancel·lació de dos dels tres
concerts que queden de Chao ha arribat després de la suspensió
del concert previst a Màlaga, demà. L’Associació
de Víctimes del Terrorisme (AVT) va demanar a l’ajuntament
que no permetés l’actuació de Muguruza, amb l’argument
que ‘és membre de Batasuna’. La mateixa situació
s’ha repetit pel concert previst a Múrcia.
[democràcia?][pobles
i cultures] |
| Fabra
contarà amb 15 assessors (Levante, 25/8/2003)
[democràcia?] |
| L'altre dia
van tornar a fer a TV3 l'especial de 30 minuts "Víctimes
de la transició". Aquest reportatge desmitifica
la visió que es dona d'una transició exemplar, democràtica
i pacífica. Vist per segona vegada continuen impressionant els
testimonis de la gent que va ser protagonista d'aquells anys. Els testimonis
de Blas Piñar, Pio Moa o Fraga Iribarne confirmen el que ja sabem
d'ells. Hi ha una imatge impactant de Pinochet acudint a l'enterrament
de Franco.
En relació amb aquest tema,
a Racó Català hi ha uns articles de Miquel Mel, sobre la
recuperació de la memòria històrica i els desapareguts
durant la dictadura franquista: treient
la sorra, treient
la sorra II. També és interessant un altre
article d'Antoni Segura, titulat "la
transició".
[drets humans][democràcia?] |
| Si els estudis
o baròmetres del CIS (Centre d'Investigacions
Sociològiques) us posen dels nervis podeu adreçar-vos a
ells a cis@cis.es, a l'atenció
de Ricardo Montoro Romero, president del CIS.
[democràcia?] |
| Textos
aznarians publicats en La Nueva Rioja (1979)
[democràcia?] |
|
Consideracions
sobre el pla Ibarretxe (Contrastant)
Sobre el que diu el pla Ibarretxe i sobre el que la premsa
ens conta sobre ell. Hem escoltat i llegit abastament que el pla Ibarretxe
és un pla sobiranista, un projecte sobiranista, un pla independentista
o que defensa que Euskadi sigui un estat lliure associat a Espanya. Ací
s'analitza, des d'un punt de vista discursiu, de quina organització
política formaria part el País Basc segons el pla Ibarretxe
a partir de l'ocurrència de les paraules utilitzades i de l'estructura
discursiva interna.
[pobles i cultures][democràcia?]
|
| L'ajuntament
de Castelló cedeix un solar al bisbat per a la construcció
d'una església (Levante,
13/8/2003) El solar municipal, de 3372 m2, està calificat
al Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) com a "dotacional
per a ús religiós". No sabia jo que el nostre ajuntament,
làic i aconfesional com és, es dediqués a regalar
terrenys a l'església catòlica. Supose que no totes les
religions seran tractades amb aquesta benevolència. Voldran guanyar-se
el cel amb els nostres impostos?
[democràcia?] |
| Aznar
ha manifestat que si el Parlament d'Euskadi aprova el projecte de reforma
de l'Estatut proposat per Ibarretxe, serà recorregut al TC i restarà
paralitzat (Gara, Berria
4/8/2003) [democràcia?][pobles
i cultures] |
| |
| |
|
| |
| |
Els 191.000
electors de Còrsega decidiren en referèndum, un possible
nou estatut de l’illa. El canvi, promogut pel govern francès,
podia afectar l’organització territorial de l'illa, dividida
ara en dos departaments, però que en formaria un de sol. De totes
maneres, encara que agués guanyat el 'sí', l’administració
continuarà en mans de l’estat, separada en dos consells territorials,
un per al nord i un per al sud, dependents d’un organisme únic,
radicat a Ajaccio. Còrsega
diu no al referèndum sobre el nou estatut de l'illa. (Vilaweb)
[pobles i cultures][democràcia?] |
| |
| |
Purgues
i depuracions a les escoles judicials espanyoles (La
Corriente Alterna, 2/7/2003) Segons denuncien associacions
com Jueces para la Democracia s'està produïnt una "purga"
contra les persones crítiques amb la política del Consell
General del Poder Judicial. S'està preparant una reducció
dels professors crítics per a deixar el camí lliure en la
selecció i formació dels nour jutges. [democràcia?] |
Els membres
de l'Ajuntament de Castelló es pugen els sous fins el 36%, en alguns
casos. D’aquesta manera Gimeno cobrarà mes de 6.000 euros
al mes, només d’alcalde, als qual n’hi haurà
que afegir els complements, assistències, etc. alguns regidors
passen a cobrar entre 4.500 i 5.100 euros havent-se incrementat l’exclusivitat.
A aquests sous cal afegir les dietes per assistir a les sessions plenàries
i que oscil·len entre 200 i 250 euros, entre 150 i 180 per cada
comissió i si només és informativa cobraran entre
45 i 55 euros, la resta de sessions es cotitza a 75 euros. (ERPV)
Mentre, el funcionariat du patint congelacions i increments retributius
mínims des de fa uns anys, perdent poder adquisitiu i la resta
de treballadores/treballadors segueixen patint contractes precaris, condicions
laborals en alguns casos inhumanes -sobretot els immigrants- i impostos
que no corresponen a la prestació dels serveis. [drets
laborals][democracia?] |
| |
|
| El
Consell de Seguretat de l'ONU ha prorrogat un any més la inmunitat
dels EEUU davant del Tribunal Penal Internacional (Vilaweb,
19/6/2003) [drets
humans][democràcia?] |
Escons
Insubmisos: A tots
els ciutadans que no se senten representats pels polítics. Per
justícia democràtica la voluntat dels que voten en blanc
ha de tindre tanta validesa com la dels altres, així com el dret
a tindre els escons que els corresponguin. [democràcia?]
|
| Toc
de queda a la ciutat de Michigan (Vilaweb, 19/6/2003)
Les autoritats locals de la ciutat de Michigan a l'estat
de Michigan (Estats
Units) l'han imposat pels disturbis entre la policia i una part de la
població. La causa dels disturbis és la mort de Terrance Shurn,
un jove negre de 28 anys que va morir després de xocar contra un
edifici en una persecució amb la policia. [drets
humans][democràcia?] |
El
català, a la cimera europea de Salònica. (Vilaweb,
13/6/2003) La presidència grega de la Unió Europea
està preperant la cimera de caps d'estat i de govern que es farà
a Salònica del 19 al 22 de juny. Una de les moltes iniciatives
relacionades amb aquesta cimera és una consulta
popular, via electrònica, de qüestions presentades per
ciutadans europeus que es presentaran a la cimera. Si accediu a aquesta
pàgina, comprovareu que entre les qüestions finalistes que
s'hi publiquen (i que ja es poden votar), se'n destaca una de catalana:
'Sóc catalana i visc a Barcelona. M'agradaria que la Unió
Europea donés suport i reconeixement oficial a la meva llengua.
Crec que fóra bo una consulta sobre aquest tema'. Doncs bé,
ara mateix, és la més votada pels internautes de l'apartat
'Ampliació de la UE', i recull més d'un 44% dels vots. [democràcia?][campanyes] |
| |
|
|
|
| |
A les eleccions
generals de 2004: VOTA NO A LA GUERRA, VOTA NUNCA
MÁIS, VOTA NO A LA TORTURA, VOTA NO A LA VIOLÈNCIA DE LES
FORCES DE SEGURETAT DE L'ESTAT, VOTA NO A LA INCOMUNICACIÓ DELS
DETINGUTS, VOTA NO AL PLA HIDROLÒGIC NACIONAL, VOTA NO A LA CENSURA
ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ PÚBLICS, VOTA NO A URBANITZAR
SENSE RESPECTAR EL MEDI AMBIENT, VOTA NO A LES MAJORIES ABSOLUTES. [un
altre món és possible] [democràcia?] |
|
| |
| |
|
A Euskadi
més de 127.000 persones (10.09%) han votat nul i quasi mig milió
(30,16%) s'han abstingut. A Navarra
més de 18.000 vots han resultat nuls (5,76%). Els vots nuls d'Euskadi
i Navarra han sigut per a les candidatures d'AuB, declarades il·legals
per la justícia espanyola. |
La
Junta Electoral
Central ha decidit que no poden haver-hi cartells en contra de la
guerra en les rodalies dels col·legis electorals. Els apoderats,
interventors i membres de les meses electorals tampoc podran dur cap adhesiu,
pin o engantxina en la qual es faça referència a la guerra.
Diuen que és un tema que s'ha polititzat molt. (Catalunya Ràdio,
20/5/2003) Em pregunte si també hauran prohibit que l'adhesiu
o pancarta siga a favor de la guerra. Us anime a tots els que aneu a votar
que porteu totes les engantxines, adhesius o pins "contra la guerra"
que pugueu. Per que no ho obliden i per aconseguir que algun dia aquesta
merda siga una democràcia de veres, el 25 de maig vota "NO
A LA GUERRA". Acabe de sentir a Catalunya Ràdio que la
Junta Electoral Central ha explicat la resolució d'ahir i els votants
sí que podran portar pins o adhesius contra la guerra. Gràcies!
Junta Electoral, gràcies per deixar-nos anar vestits com ens done
la gana. |
Ara
que venen eleccions ací hi ha una explicació
didàctica de la llei d'Hont, sistema electoral que s'utilitza
a la llei electoral espanyola i autonòmiques. El govern de la rioja
també té un altre simulador
de la llei d'Hont. Podeu comprovar com amb aquest sistema electoral
l'última cosa que es pretén és la proporcionalitat
en la representació. |
