MARIA DEL MAR BONET

LETRAS DE CANCIONES



ALENAR
BIR DEMET YASEMEN
CANÇÓ DEL BON AMOR
CANÇÓ DE NA RUIXA MANTELLS
CANÇÓ PER UNA BONA MORT
COM UN MIRALL
DANIYA
DANSA DE LA PRIMAVERA
DOLÇA REMOR DE CADA TARDA
EL COMTE RAIXA
ENAMORAT I AL.LOTA
HISTÒRIA D'UNA JOVENÇANA QUE ES TRANSFORMÀ EN UN ARBRE
INICI DE CAMPANA
LA NIT ALS TEUS ULLS
ORACIÓ PER LA PLAÇA DEL REI
QUÈ VOLEN AQUESTA GENT?
RONDA AMB FANTASMES
SONET



ALENAR

El sol, que no surti avui i que tornin els estels;
que jo t'he de mester a prop per jugar amb els teus cabells.

Si tu toques i jo cant vol dir que mos entenem;
I tot el camí que feim serà per anar endavant.

A València hi ha un carrer que té geranis i sombres,
humitats i tenebror, saliva i enteniment.
Si voleu sabre quin és "el carrer dels Cavallers"

Tres portes tinc a ca meua obertes a tots els vents;
la que esta oberta per tu, l'altra per la bona gent;
la tercera per la mort no la tancarà el meu temps.

Àngel caigut,
principi del foc,
magrana oberta;
tot això ets tu per mi,
jo n'estic certa.

Adéu lluna de nit,
adéu sol de migdia;

adéu a tots els estels qui me féreu companyia.

Adéu als qui heu escoltat la meva veu per amiga;
jo he cantat en nom vostro; la vostra veu és la mia

Adéu lluna de nit, adéu sol de migdia.


BIR DEMET YASEMEN (un ramo de jazmines)

No s'ha mort el desig, el desig que jo sent per tu
No s'ha mort el desig, el desig que jo sent per tu
No hi fa res no plorar, no hi fa res morir,
el desig és aquí, no s'acabarà així.
No hi fa res no plorar, no hi fa res morir,
el desig és més fort, fa tot sol el seu camí.

Per més que em lamenti, si el meu desig
ni sent ni veu ni espera,
Per més que m'allunyi si el meu desig
surt de mi cridan-te.

No hi fa res no plorar, no hi fa res no morir,
el desig és aquí, com el sol surt al matí.
No hi fa res no plorar, no hi fa res morir,
el desig és tossut, va trenant el seu camí.

Per més que em lamenti, si el meu desig
ni sent ni veu ni espera,
Per més que m'allunyi, si el meu desig
surt de mi cridan-te.

No hi fa res no plorar, no hi fa res morir,
el desig és aquí, no s'acabarà així.
No hi fa res no plorar, no hi fa res no morir,
el desig és més fort, fa tot sol el seu camí.

Música JOHN BERBERIAN
Letra MARIA DEL MAR BONET


CANÇÓ DEL BON AMOR

Sa lluna encara no és posta, si alç es cap la veuré.
Jo cant as mig des carrer, bon amor davant ca vostra.
Davant ca vostra hi ha, bon amor dos garrovers,
m'agradaria ser arbre, ventura em veuries més.
Davant ta finestra hi ha, bon amor, un margalider,
jo no vull cap margalida, que jo et vull a tu primer.
Es vent diu que no m'estimes, bon amor, jo no m'ho crec,
es vent xiula, mou els arbres, però d'amor ell no en sap res.
Quina cambra tens més blanca, bon amor, que trista està,
està plena de paraules que jo no vull escoltar.
Sa lluna ara ja és posta, bon amor, i tu no hi ets,
estic cantant tota sola, només m'acompanya es vent.

Letra y música MARIA DEL MAR BONET


CANÇÓ DE NA RUIXA MANTELLS (sencera)

Passant gemegosa com fa la gavina que volta riberes i torna a voltar,
anava la boja del Camp de Marina vorera de mar.
Descalça i coberta de roba esquinçada, corria salvatge, botant pels esculls;
i encara era bella sa testa colrada, la flor de sos ulls.
Color de mar fonda tenia les nines, corona se feia de lliris de mar,
i arreu enfilava cornets i petxines, per fer-se'n collar.
Així tota sola, ran ran de les ones, ja en temps de bonança, ja en temps de maror,
anava la trista cantant per estones l'estranya cançó.
"La mar jo avorria mes ja l'estim ara des que hi té l'estatge l'amor que em fugí.
No tinc en la terra ni pare ni mare, mes ell és aquí!

Un temps jo li deia: pagès te voldria, pagès, anc que fosses pastor o roter;
i dins la mar ampla, com ell no n'hi havia d'airós mariner.
Bé prou li diria cançons la sirena quan ell a la lluna sortia a pescar:
per'xò ma finestra deixava sens pena, sortint a la mar.

La mar el volia, jamai assaciada de vides, fortunes, tresors i vaixells;
i d'ell va fer presa dins forta ventada Na Ruixa-mantells.

Na Ruixa és la fada d'aquestes riberes, que allà a les grans coves, endins, té l'hostal
amb arcs i figures, amb llits i banyeres de nacre i coral.
Per bous de sa guarda dins fondes estables allè té Na Ruixa clapats vellmarins;
si vol per son carro cavalls incansables, allà té delfins.
Quan surt, va vestida de seda blavosa, amb totes les tintes del cel i la mar,
i blanc com la cresta de l'ona escumosa son vel fa volar.
De l'arc que entre núvols promet la bonança, la faixa ella imita per fer son cinyell...
Mes ai del qui rema, quan ella li llança son ample mantell!
Perdut és el nàufrag quan ella el socorre i el pren entre els signes del vel florejat...
La roca feresta serà ja la torre on quedi encantat.
Allà té Na Ruixa mon bé, nit i dia, on ell cosa humana no veu ja ni sent.
Ai, si ell m'escoltava, bé prou sortiria de l'encantament!"

Així tota sola, ran ran de les ones, ja en temps de bonança, ja en temps de maror,
anava la trista cantant per estones l'estranya cançó.
Un vespre d'oratge finí son desvari: son cos a una cala sortí l'endemà;
i en platja arenosa, redós solitari, qualcú l'enterrà.
No té ja sa tomba la creu d'olivera, mes lliris de platja bé en té cada estiu,
i sols ja hi senyala sa petja lleugera l'aucell fugitiu...

Música MARIA DEL MAR BONET
Letra MIQUEL COSTA I LLOBERA, Pollença, 6-12 Septiembre 1899


CANÇÓ PER UNA BONA MORT

Jo seré un nigul qualque dia i el vent em portarà a qualsevol lloc
jo seré terra un dia i de mi naixerà un xiprer.
I per la finestra del jardí l'heura entrarà poc a poc
i abraçarà els meus vestits i els omplirà de flors
i els gats faran l'amor sota el meu llit que jo dormiré el somni de la mort.
Reposaré damunt teixit d'aranyes, els cabells se m'esbullaran amb l'heura
i hi faran niu les cuques de llum i els ocells sabran que és el seu lloc.
i dragons hi sortiran de nit, per fi la pols s'arrossegarà entre els llibres
i vindrà a viure amb mi el mussol.
Jo seré un nigul qualque dia i el vent em portarà a qualsevol lloc,
a qualsevol lloc.

Letra y música MARIA DEL MAR BONET


COM UN MIRALL

Com un mirall que no miren
i un camí que no va enlloc;
com un mirall que no miren
i com una casa buida
que s'enfonsa a poc a poc.

Molts dies sense alegria,
tantes llunes sense amor...
Molts dies sense alegria,
a estones no alenaria
si no tengués ses cançons.

Letra MARIA DEL MAR BONET
Música JAVIER MAS


DANIYA

Les onades ja amagaven bressolant el nostre amor
que fonien l'abraçada, alegria i dolor.
La germana de la lluna m'abraçava al seu jardí
però el gessamí ja no perfuma ni el meu cor ni el seu pit.
El meu tresor és de plor i sospirs d'argent d'enamorat,
el teu alè són coloms i són flors al vent per sobre de la mar.

Una rosa, com podria no badar-se en la rosada?
Ai, amor, que es fa de dia i jo tenc set de la nit.
No volarem cavalcant el gran cavall del vent pel nostro cel,
però cercaré respirant les olors del vent que neix del teu alè.

Letra XAVIER BRU DE SALA
Música ENRIC MURILLO
Banda sonora de la película 'Daniya, el jardí de l'harem', 1987.


DANSA DE LA PRIMAVERA

Febrer m'ha duit la carta tan precisa
vol que els lilàs s'obrin pel dits
i en el cor m'hi creixi una palmera
que exigent que ve la Primavera!

Que exigent que ve la Primavera
i el meu cor tan malaltís
tinc por que es cremi dintre la foguera
(no puc desfer-me del seu encís)

No puc desfer-me del seu encís,
obrir les branques, ballar amb ella,
pentinar-me al seu vent la cabellera,
cantar la lluna de les seves nits

Cantar la lluna de les seves nits
cantar vermells de la tardor
cantar el silenci de la nova neu
cantar si torna el dolorós amor

Cantar si torna el dolorós amor
i néixer un poc més en l'intent
i créixer un poc més cada entretemps
i volar amb el vent i les noves llavors

Volar amb el vent i les noves llavors
qui sap on el vent ens portarà?
a dins del cor d'una terra antiga
o creixeré en el fons de la mar.

Música antigua Israelita / Gregorio Paniagua
Letra Maria del Mar Bonet


DOLÇA REMOR DE CADA TARDA

Dolça remor de cada tarda, no t'esvaeixis, amanyaga'm
amb veus i rialles d'infants que canten
al meu carrer on, només ells,

duen tendresa a cada vespre i vells records que fan renéixer
nostàlgia dels braços, de no poder estimar-los...
Atura un poc aquest turment.

Agredolçor de cada tarda, torna un cop més i embriaga'm;
no te'n descuidis, vine,
porta'm el seu somriure, tot i que sé que no és per a mi.

Música JAGGER-RICHARDS-OLDHAM
Adaptación al catalán JOSEP TERO


EL COMTE RAIXA

(hija) Mon pare, ¿que no ho sabeu, lo que mumare em deixà
que, en tenir los "doce años", marit m'havíeu de dar?
Jo ja en tenc dotze i un dia;
(Rey) Vós comenceu a torbar.
Per tota Espanya he cercat i marit per a tu no n'hi ha,
a no ser el Comte de Raixa, no sé si t'agradarà.
(hija) Mon pare, feis un dinar i convidau-lo per un dia.
-El rei va fer un dinar i el convidà per un dia;
mentre estaven menjant li va parlar de sa fia-
(Conde) No pot ésser, senyor Rei, tenir dues dones vives.
(Rey) Mata la teva comtessa i te casaràs amb ma fia.
Si no mates la comtessa i no et cases amb ma fia,
t'enviaré els meus soldats i tots morireu en un dia.
-Se n'anà cap a ca seva, la va trobar qui cosia;
li va dir "desgraciada, desditxada esposa mia"-
(Condesa) Perquè em dius desgraciada i "desditxada" esposa mia?
(Conde) Perquè el rei m'ha mandat i que t'he de llevar sa vida.
(Condesa) No em matis, maridet meu, sóc la teva companyia.
Tanca'm dins un convent gran i així me llevaràs sa vida.
Veniu infantons, veniu, veniu a vostra mareta,
que ton pare em vol matar i me vol dar una mort secreta.
-Mentre tengué l'espasa alta, un àngel del cel venia-
(ángel) Se detengui, senyor Comte, se detengui de part mia.
El Rei ha mort en sa nit i sa fia a punt de migdia.
El Rei crema dins l'infern i sa fia per companyia.

Música y letra POPULAR MALLORQUINA


ENAMORAT I AL.LOTA

Si tu te fas la lluna, la lluna del cel blau,
jo me faré el núvol i et vendré a tapar.
Si tu te fas el núvol i me véns a tapar,
jo me faré l'arena, l'arena de la mar.
Si tu te fas l'arena, l'arena de la mar,
jo me faré l'ona i et vendré a besar.
Si tu te fas l'ona i me véns a besar,
jo me faré la llebre, la llebre d'un camp gran.
Si tu te fas la llebre, la llebre d'un camp gran,
jo em faré caçador i t'aniré caçant.
Si tu et fas caçador i m'has d'anar caçant,
jo me faré la rosa, rosa del roser blanc.
Si tu te fas la rosa, rosa del roser blanc,
jo me faré l'abella i t'aniré picant.
Si tu te fas l'abella i m'has d'anar picant,
jo me faré la monja, monja del convent sant.
Si tu te fas la monja, monja del convent sant,
llavors jo em faré frare, t'he d'anar confessant.
Si tu t'has de fer frare per anar-me a confessar,
val més que mos casem i hem acabat de penar.

Popular Menorquina


HISTÒRIA D'UNA JOVENÇANA QUE ES TRANSFORMÀ EN UN ARBRE

En una illa del mar grec -temps era temps-
una jovençana plora d'enyoraments.
Son estimat va partir en un vaixell
cap a la guerra dels moros -ai, quin turment-

Bé mirava la mar clara vers el ponent
i escoltava la remor de tots els vents
per veure si sentia l'estimat seu.
Mai no arribava la barca -temps era temps-.

Morien els anys i els dies dins la mar plana.
De tant d'esperar, la jove tornava un arbre.
Del cos en sorgí la soca, de les mans, branques
i els peus posaren arrels en terra amarga.

Tornà un ametller tan bell, la jovençana,
que escampava planys i tanys per la mar plana,
tornà un ametller tan bell, la jovençana,
que escampava planys i tanys per la mar plana.

Un dia, passats els dies i les setmanes,
el jovencell va tornar de les batalles.
Tot d'una que tocà terra va veure l'arbre
Amb les branques va conèixer sa enamorada

Va còrrer desesperat per abraçar-la
i l'ametller es va omplir de flors rosades,
va còrrer desesperat per abraçar-la
i l'ametller es va omplir de flors rosades.

Música MIGUEL ANGEL OÑATE
Letra GABRIEL JANER MANILA


INICI DE CAMPANA

Inici de campana
efímer entre els arbres
-fora porta- de tarda.
La pols dels blats apaga
un or trèmul en punxes
blanquinoses de plana.
L'àmbit vincla i perdura
comiats d'enyorances
d'avui mateix. Desvari
de vies solitàries.
Argila i calç. Finestres
de la casa tancada,
quan torno, d'horabaixa,
girant-me adesiara.

Letra BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL, 1934.
Música MARIA DEL MAR BONET


LA NIT ALS TEUS ULLS

Vas trencar l'obscuritat com un cavall de llums,
com el joc dels dofins nedant per la mar.
Una lluna navegava damunt la font dels teus ulls.

Nit calma el fons del teu esguard, nit bategant al fons del cor.
Ones d'amor de mi saps fer quan puc dormir dins els teus braços.

Cada vers que algú ha perdut s'amaga entre els teus ulls,
amb el fil d'un sanglot vaig brodant cançons.
Jo no vull altra cadència: tu ets la mar dins el meu port.

Música MIKIS THEODORAKIS
Letra ALBERT GARCIA


ORACIÓ PER LA PLAÇA DEL REI (inédita, no editada)

Santa Maria de la nostra mar, germana gran de la plaça
cosina de Sant Pau del Camp, padrina de Santa Àgata
Santa Maria de la nostra mar, Campanet de vela blanca,
portan's de la teva mà, tota la música de l'aigua
Santa Maria de la nostra mar, canta el secret de la plaça,
que mos digui pedra a pedra totes les cançons que guarda
Santa Maria de la nostra mar, portan's l'aigua de la platja,
fes de la plaça un vaixell que camini per les aigues
Visca la Plaça del Rei, visca la Plaça del Rei
cor de la vila romana, cor de la vila romana
i que torni aquesta nit, i que torni aquesta nit
mora, jueva i cristiana; mora, jueva i cristiana.

MARIA DEL MAR BONET


QUÈ VOLEN AQUESTA GENT?

De matinada han trucat,
són al replà de l'escala
la mare quan surt a obrir,
porta la bata posada.
'Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?'

'El seu fill, que no és aquí?',
'N'és adormit a la cambra,
què li volen al meu fill?'
El fill mig es desvetllava
'Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?'

La mare ben poc en sap
de totes les esperances
del seu fill estudiant
que ben compromès n'estava
'Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?'

Dies ha que parla poc
i cada nit s'agitava,
li venia un tremolor
tement un truc a trenc d'alba.
'Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?'

Encara no ben despert
ja sent viva la trucada
i es llença pel finestral
a l'asfalt, d'una volada.
'Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?'

Els que truquen resten muts,
menys un d'ells -potser el que mana-
que s'inclina al finestral,
darrere xiscla la mare
'Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?'

De matinada han trucat,
-la llei una hora assenyala-
Ara l'estudiant és mort,
n'és mort d'un truc a trenc d'alba.
'Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?'

Letra: Lluís Serrahima
Música: Maria del Mar Bonet 1968


RONDA AMB FANTASMES

Les filles del silenci present i vigilant
em porten sempre la perversa llunyania
saben el meu espant, el meu instant d'espant
dissolament, melanconia i agonia.
Oh, ciutat dels terrors entre les avingudes estèrils,
arbres lívids de la tardor,
viuré l'hora impura de les aspres angúnies mudes
amb la por de morir tot sol en el carrer.
Terror entre les sales buides quan veig el llit amb el mort viu entre els llençols
i serenades a la plaça i remor de ganivets enfora
més terrible per tantes coses endevinades
durant la fuga per les fosques allà on plora
l'esquelet mossegat pels gossos de la nit.

Música MARIA DEL MAR BONET
Letra BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL


SONET

Quan ella dorm el gaudi somnolent
del vell jardí vibrant de flors i nit,
passant per la finestra sóc el vent,
i tot és com un alenar florit.

Quan ella dorm i sense fer-hi esment
tomba a les grans fondàries de l'oblit,
l'abella, so que clava la roent
agulla -fúria i foc- en el seu pit.

La que era estampa, encís i galanor
i moviment ambigu, és plor i crit.
I jo, causa del dol, de la dolçor

en faig lasses delícies de pecat,
i Amor, que veu, ulls closos, el combat,
s'adorm amb un somriure embadalit.

Música MARIA DEL MAR BONET-HILARIO CAMACHO
Letra BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL, 1933.


VOLVER