cartell protesta

No volem la presó ni a Albocàsser, ni a Culla, ni a Catí . . .
ni a cap altre poble de les nostres comarques.

1. Perquè consolidarà un model de desenvolupament profundament injust per a les comarques de l’interior i perquè la decisió és una punyalada al cor de la comarca.

La instal·lació de la presó perjudicarà seriosament les inversions realitzades en tota la comarca apostant pel turisme rural i per altres formes alternatives de desenvolupament i farà perdre el prestigi adquirit per la comarca a nivell europeu.
L’impacte d’un centre d’aquestes característiques tindrà efectes irreversibles sobre el patrimoni històric i cultural de la comarca, particularment sobre el Parc Cultural de la Valltorta – Gasulla, que forma part del conjunt d’art rupestre de l’arc mediterrani espanyol, declarat Patrimoni de la Humanitat l’any 1998, i que, segons la UNESCO: “proporciona un retrat excepcional de la vida de l’ésser humà en un període clau de l’evolució cultural humana”.
La decisió del Ministeri de l‘Interior referma un model en què el 80% de les inversions, la població i els recursos es concentren en la franja costanera, què només representa el 20% del territori; mentres que en les comarques de l’interior, que suposen el 80% del territori, acullen nomé el 20% de recursos i població.
Aquesta política convertirà l’Alt Maestrat en un abocador de les deixalles de les àrees urbanes.

Les dimensions de la presó (105 jornals, amb una capacitat per a 1.008 places, què es poden duplicar, i una torre de vigilancia de 70 metres d’alçada) convertiran el centre penitenciari en el major “poble” de la comarca.
Els ciutadans que hem decidit de viure a la comarca hem optat per un estil de vida en què la tranquil·litat i la seguretat i la seguretat dels nostres fills i néts és un valor irrenunciable.
Aquests valors, compartits per un nombre creixent de famílies que viuen a les ciutats, han provocat una afluencia important de visitants i de residents, de persones que decideixen convertir els nostres pobles en la segona residència.
La instal·lació del centre penitenciari comportarà una restricció drástica de la caça i d’altres activitats al’aire lliure (senderisme, muntanyisme, parapent, …).
Les característiques de la comarca i la desproporció entre el nombre d’habitants i el nombre d’interns fa inviable qualsevol programa de reinserció social: i un pres no reinserit és un pres reincident.
Un percentatge molt elevat dels 500 funcionaris de presons que treballaran al centre viuran fora de la comarca per evitar les amenaces a què es veuen sotmesos sovint.

La concessió de permisos de cap de setmana (i en un futur, pot ser, les eixides diàries dels presos de tercer grau) permetrà la circulació de presoners que deambularan lliurement per la comarca.
Els trasllats de presos per les carreteres de la comarca incrementarà el perill de fugues.
L’internament de presos d’ETA i d’altres grups organitzats situarà la comarca en el punt mira d’aquestes organitzacions.
Les necessitats dels presos provocaran uns efectes col·laterals perversos, entre els quals, previsiblement, la instal·lació de màfies que controlen el tràfic de drogues i la prostitució.

4. Perquè no hi ha cap garantia que la instal·lació del centre penitenciari tinga efectes positius sobre l’economia comarcal:

Els possibles beneficis econòmics que es generen durant la fase de construcció tindran un impacte molt limitat sobre les petites empreses de la comarca.
Tot i que, en un principi, pot haver un període transitori de revalorització del sól, a la llarga la instal·lació del centre comportarà una devaluació general de les propietats immobiliàries, rústique i urbanes.
Una vegada en funcionament, els beneficis per a la comarca seran inexistents, ja que aquest tipus de centres són autosuficients (economats, neteja, guardería, atenció mèdica, manteniment de la presó, etc…).

Si es nega a la comarca la intal·lació de infrastructures culturals i educatives i de centres hospitalaris perquè no hi ha prou demanda, eprquè s’imposa ara un centre penitenciari d’aquestes dimensions si els nostres pobles no en ténen cap necessitat?

No estem disposats a vendre el nostre poble i la nostra comarca, perquè el futur dels nostres fills i els nostres néts no té preu.