Nom: Salvador

Cogmoms: Servià Costa

Data de Naixement: 29 juny 1944

Lloc de naixement: Pals (Espanya)

Salvador Servià ha estat durant molt de temps un referent en l'automobilisme català i fins i tot espanyol amb els seus títols nacionals del 1985 i 1986, competint sempre a nivell privat.

Servià va debutar en competició l'any 1968 amb un Seat 600, cotxe que compartia amb el seu amic Agustí Boix, quan aquest posava el cotxe i en Salvador pagava les despeses que ocasionaven les curses. Tres anys més tard amb un Seat 124 aconsegueix la victòria al Criterium Guilleries.

L'any 1972 debuta en competicions internacionals, en un ral·li que faria en moltes més ocasions i que li queia més a prop de casa que moltes altres cites del Nacional, el Monte-Carlo, on va participar amb un Seat 1430. A la resta de la temporada va substituir el 1430 per un Seat 124 1600 amb el que va començar a dominar en el Campionat de Catalunya de Ral·lis, Muntanya i Circuits (Montjuïc).

Al 1973, i coincidint amb el seu viatge de noces repeteix participació en el Monte-Carlo, en aquesta ocasió amb un Seat 127 dins la categoria de Gr 2 i amb la seva muller com a copilot, però degut a que les carreteres estaven bloquejades per les nevades va haver d'abandonar el ral·li. La resta de temporada l'afronta amb el Seat 1430 1600 preparat per Juncosa i enquadrat dins l'escuderia Costa Brava amb el que aconsegueix una victòria al 2000 viratges, per davant del Seat oficial de Zanini i el sots-campionat de Catalunya.

L'any 1974 l'afronta com una temporada de consolidació dels resultats i així va ser, va tornar a quedar classificat com a sots-campió, tot i guanyar en tres ral·lis del Campionat amb el mateix Seat 1430 1600.

A la temporada del 1975 deixa el 1430 1600 per conduir un Seat 1430 1800 preparat també per Juncosa, però en aquesta temporada va estar menys actiu que en temporades anteriors, sense seguir cap campionat en concret. Guió que es va repetir l'any 1976, any que va tornar a ser una temporada apartada pràcticament de l'asfalt, competint només en dues cites el Costa Brava i la pujada a Sant Pere de Rodes on començava a fer rodar la seva nova màquina de cara al 1977, el Seat 1430 1900.

Ja amb el nou 1430 comença la temporada amb la participació en el Ral·li Monte-Carlo, on va aconseguir acabar en una meritòria 7ena plaça i dels primers pilots privats. A part de participar al Monte-Carlo també va córrer amb certa regularitat el Campionat d'Espanya de Ral·lis on va acabar en 5ena posició final.

L'any 1978, coincidint amb el canvi de montura de l'equip Seat oficial pel 131 Abarth, Servià, el millor privat espanyol del moment fa el mateix, i compra un 131 Abarth que estrena al Monte-Carlo, com no, on acaba en 12ena posició final. Però l'elevat cost de manteniment de la montura, només li va permetre participar en 3 ral·lis més, acabant sempre fora del podi i abandonant en el Catalunya.

Al Monte-Carlo del 1979 es torna a presentar amb el Fiat 131 Abarth, però ha d'abandonar el ral·li amb la ròtula de la direcció trencada, aixó suposa la fi de la seva vinculació amb el 131 Abarth i que es passés quasi bé tot un any aturat, no va ser fins quasi a final de temporada quan juntament amb els tallers Autopractico aconsegueix formar un equip basat amb el Ford Fiesta 1600 de Gr 2, amb aquest cotxe va fer tercer al 2000 viratges, i primer dins el Gr 2, i va guanyar el Ral·li de l'Empordà.

A la temporada del 1980 repetia amb el Ford Fiesta i començava la temporada, altre cop al Ral·li de Monte-Carlo, on acabava 9è a la general i 3r dins el Grup 2. En quan a la resta de la temporada es va dedicar a córrer el Nacional d'Espanya on en quasi bé totes les cites que participava guanyava en el Grup 2, quedant fins i tot 2n absolut al Ral·li d'Ourense i Prínicipe de Asturias i 3r al Crterium de la Rioja i al Catalunya, això va fer que quedés tercer en el Campionat Espanyol de Ral·lis, just per darrere dels poderosos Porsche de Zanini i Stratos de De Bagration.

La temporada del 1981 va ser quasi bé una calca de la del 1980, iniciant la temporada al Monte-Carlo amb el seu Fiesta on va quedar 3r dins la seva categoria i la resta de la temporada es va dedicar a fer el Nacional d'Espanya, on va fins i tot guanyar el Montseny-Guilleries, va repetir el tercer lloc del Catalunya i a la Rioja va fer segon, pel que en el campionat tornava a quedar tercer.

El 1982 va ser l'ultim any del petit Ford Fiesta, com de costum va començar participant en el Monte-Carlo, on va acabar en 14ena posició, però primer en el Grup 2. En quan al Nacional d'Espanya sovint es va veure obligat a abandonar per problemes elèctrics en el seu cotxe sent un tercer lloc absolut al Ral·li de Fallas com el resultat més destacable, quedant a final de temporada en 5ena posició darrere del Talbot de Zanini, del R5 d'Ortiz i dels Porsche 911 de Fernandez i Etchebers.

A l'any 1983 comença de nou la temporada participant al Ral·li Monte-Carlo amb un Opel Ascona 400 llogat al preparador Conrero amb el que aconsegueix classificar-se desè en la general i 1r en el Grup 4. En quan al Campionat Nacional de Ral·lis canvia el Ford Fiesta per un Ford Escort XR3 de Grup A, cotxe amb el qual va obtenir uns resultats pitjors als obtinguts anteriorment amb el petit Fiesta, salvant-se només una victòria al Ral·li de Terra de Sigüenza, el que va suposar la fi de l'equip Ford-Autopractico i que s'hagués de buscar equip per al següent any.

Donat el bon resultat que li va donar el cotxe llogat a Conrero l'any anterior al Monte-Carlo, per al 1984 va tornar a comptar amb els serveis del preparador italià, en aquesta ocasió va disposar d'un Opel Manta 400 amb el que va haver d'abandonar quan rodava 9è en la general. En el campionat Nacional de Ral·lis d'Asfalt va mantenir-se amb el mateix cotxe i els bons resultats es van anar succeint amb tres podis, i finalment a partir del Príncipe de Asturias i amb el cotxe pintat de vermell va aconseguir tres victòries, Príncipe de Asturias, Catalunya i Girona, aquests 6 podis, amb 3 victòries, i que ben bé haurien pogut ser més d'haver disposat de més pressupost per córrer més curses, van suposar que quedés sots-campió per darrere d'Antonio Zanini que havia guanyat cinc proves del campionat.

L'any 1985 va faltar a la cita del Monte-Carlo, però va ser l'inici de la època més llorejada i recordada de Salvador Servià, en la que va conduir el Lancia 037. Va començar la temporada amb un 3r lloc al Costa Brava, per darrere dels dos Lancia 037 del Jolly Club pilotats per Biasion i Cerrato. Al RACE va pujar al segon graó del podi i finalment al Guilleries es retrovava amb la victòria. Va aconseguir 5 victòries i sempre va estar al podi, llevat del Ral·li Catalunya on va abandonar, el que va suposar que per primera vegada es proclamés Campió d'Espanya de Ral·lis d'Asfalt. A més, a més, els bons resultats que va obtenir en els ral·lis espanyols puntuables per l'Europeu sumats a la seva victòria al Ral·li de Madeira, on va conduir un Lancia 037 del Jolly Club, van fer que es classifiqués en tercera posició del Campionat d'Europa de Ral·lis.

La temporada del 1986 es plantejava a priori un pèl més complexa que l'anterior, ja que disposava d'un pressupost més just, per falta de patrocini i els seus oponents disposaven de màquines oficials molt bones. Va tornar a repetir l'inici de temporada al Monte-Carlo, ral·li en el que va prendre part per última vegada i en el que va repetir el 7é lloc del 1977, sent el primer classificat amb un cotxe de dues rodes motrius. Al Nacional de Ral·lis d'Asfalt va començar molt fort, amb un tercer al Costa Brava, i guanyant al Costablanca, el Cales de Palafrugell i el Villa de Llanes, amb el pressupost acabant-se va administrar l'avantatge vers Carlos Sainz i el seu Renault 5 MaxiTurbo, fins que finalment a partir del Ral·li de San Froilán, el suport de la marca de begudes refrescants Seven·Up li va aportar prou capital com per disputar aquest ral·li que va guanyar, el Catalunya on va fer tercer i el Valeo on va acabar segon, proclamant-se de nou Campió d'Espanya de Ral·lis per davant de tots els pilots oficials.

L'any 1987 va ser l'any en que els Grup B es van prohibir per motius de seguretat, el que va fer que tots els pilots haguessin de buscar noves màquines per disputar el Campionat, Servià va optar pel Volkswagen Golf GTI oficial de Seat Sport, i va començar molt bé, amb victòries al Costa Brava i al Platja d'Aro, però de mica en mica va anar cedint terreny a l'impuls de Carlos Sainz amb un Ford Sierra molt més potent que el seu cotxe i va quedar en segona posició del Campionat d'Espanya de Ral·lis, a molt poca distancia de una altra figura emergent, Pep Bassas.

La temporada del 1988, a diferencia d'altres temporades, la va iniciar disputant el Raid Paris-Dakar a bord d'un camió Pegaso amb el que va haver d'abandonar per trencament del motor. En el Nacional d'Asfalt seria l'últim any en el que hi prendria part de manera integra, en aquesta ocasió va disputar el Campionat amb un Lancia Delta HF 4WD i un Lancia Delta Integrale a la recta final del mateix, amb el HF 4WD va aconseguir tres segones posicions, mentre que amb el Integrale va alçar-se amb tres victòries, aquests resultats el van deixar en quarta posició del Campionat d'Espanya de Ral·lis d'Asfalt.

A l'inici de la temporada 1989 va repetir experiència al Paris-Dakar, però en aquesta ocasió amb un Range Rover, malgrat el canvi, el resultat va ser el mateix, abandonament per trencament del motor. A nivell nacional, es va centrar en el Campionat d'Espanya de Ral·lis de Terra, però amb el seu Delta Integrale, poc va poder fer per lluitar contra el Delta S4 de Trelles, tot i això va guanyar el Ral·li de Terra de Lloret i es va endur 4 podis més, el que el va deixar en 3a posició final del Campionat. A part també va prendre part a la Baja Aragón amb un Range Rover on va acabar en segona posició.

Vistos els resultats del 1988 i 1989, ja en el 1990 es va centrar en els Raids i va començar l'any participant al Paris-Dakar on malgrat arribar a circular sisè, diversos problemes el van relegar fins la 34ena posició final. També va participar al Raid V Centenario on va quedar 2n, Alta Alcarria on va quedar 14è i finalment la Baja Aragón , on va haver d'abandonar per problemes de suspensió. Tot i centrar-se en els Raids, encara se'l va poder veure per l'asfalt de les costes gironines al Costa Brava, amb un Lancia Delta Integrale 8V llogat a Itàlia amb el que va arribar a rodar en 5ena posició, però problemes mecànics el van deixar a l'estacada.

Al 1991 ja centrat de ple en els raids, va començar participant en el Paris-Dakar amb un Range Rover, amb el que va acabar en una 17ena posició. La resta de temporada la va afrontar amb un Lada Samara Proto, guanyant el Raid de l'Alta Alcarria i la Baja Portugal i abandonant a la Baja Aragón. Al Raid dels Faraons s'hi va inscriure amb un Nissan Terrano T1 amb el que es va classificar cinquè en la general i líder en la categoria Marathon.

La temporada 1992 repetia al Dakar ara però amb el Lada Samara Proto, amb el que es va classificar vuitè en la general darrera dels Peugeot i Mitsubishi. A la Copa de Raids Espanyola, guanyava el Raid Altiplano, Montes de Cuenca, Alta Alcarria i La Carolina , tots ells amb el Lada, proclamant-se Campió d'Espanya de Raids.

L'any següent, el 1993, repeteix altre cop inscripció amb el Lada Samara Proto, classificant-se altre cop per darrere dels Mitsubishi i Peugeot oficials en sisena posició general, seria la última vegada que pilotaria el cotxe rus. La resta de temporada, centrada en el Campionat del Món de Raids, la va fer en un Nissan Terrano T1 amb el que va guanyar dins la categoria T1 el Raid de Tunísia. A la Baja Aragón hi va participar amb un Lancia Delta Integrale Proto, cotxe que derivava de la versió de ral·lis amb el que va fer un 7è lloc general. A finals de temporada, i amb possibilitats de conquerir el Campionat del Món de Raids en categoria T1, va inscriure's a última hora amb un Mitsubishi Pajero amb el que va fer sisè i va treure prous punts com per guanyar aquest campionat.

Havent aconseguit ja el títol de Campió del Món de Raids en categoria T1, al 1994 Servià va fer només tres aparicions en el panorama del motor, va córrer el Dakar amb un Lancia Delta Proto amb el que va haver d'abandonar per culpa del motor, va disputar també la Baja Aragón amb un Mitsubishi Pajero T1, quedant segon en la seva categoria i classificant-se desè en la general i finalment amb un Nissan Sunny GTI Grup A va córrer el Catalunya-Costa Brava en el que es va classificar tercer, gràcies en gran part a que aquell any el ral·li només era puntuable pel mundial de 2L i no el van disputar els principals animadors del Mundial de Ral·lis.

Finalment l'any 1995 Citroën es fixa amb ell per a conduir un dels ZX Proto oficials, el millor cotxe de raids del moment, però diversos problemes mecànics i elèctrics van fer que Servià només pogués classificar-se en 15ena posició, tot i això va ser el primer pilot espanyol en guanyar una etapa del Dakar amb cotxes. La resta de curses, el Atlas i la Baja Aragón les va celebrar amb un McMooter Mercedes, un cotxe prototip amb el que va obtenir una 16ena i 4a posició respectivament.

Arribats a l'any 1996 repeteix al Dakar i repeteix amb Citroën, però altre cop diversos contratemps el van relegar de les primeres places, havent d'ajudar sovint a companys d'equip més ben classificats, això si, va obtenir la millor classificació d'un pilot espanyol fins al moment, cinquè en la general. Després se'l va poder veure a la Baja Portugal i a la Baja Aragón amb un Mercedes G500 amb els que es va classificar 16è i 9è respectivament.

Al 1997 torna al Dakar on corra amb un Nissan Patrol amb el que torna a classificar-se en sisena posició general amb un Toyota RAV4 i dins el Grup T3, Servià afronta altre cop la Baja Aragón , en la que acaba veient-se obligat a abandonar per problemes de suspensió quan era el millor per darrere dels Citroën.

L'any següent repeteix amb Nissan al Dakar i es classifica força més lluny, que en l'edició anterior, en 19ena posició general.

En la edició del Raid africà per excel·lència del 1999, el Dakar, i altre cop amb un Nissan, Salvador Servià torna a gunayar una etapa, la última del raid classificant-se en una desena posició general per darrere dels Mitsubishi i Schlesser. A la Baja Espanya es classifica cinquè en la general i primer dins la categoria dièsel amb un Toyota 4Runner.

L'any 2000 amb un Toyota es classifica 24è en la general del Raid Paris-Dakar, cedint gran part del protagonisme al seu germà Josep Maria que va classificar-se 4t, millorant així el seu 5è del 1996, protagonisme que acapara durant forces anys, ja que Salvador Servià fou escollit senador per Convergència i Unió, la seva vinculació política i laboral el van apartar dels raids als que ja ens tenia acostumats, fins que finalment amb les eleccions del 2004, deixa la política i retorna a la competició al 2005 al Dakar amb un BMW X5 amb el que acaba en 48ena posició final. Juntament amb el seu fill Oriol, que en aquells moments estava disputant la Champ Car americana va córrer la Baja 1000 a Mèxic, el que ha estat fins al moment la seva última participació en competicions esportives.