Nom: Juha

Cogmom: Kankkunen

Data de Naixement: 2 abril 1959

Lloc de naixement: Laukaa (Finlàndia)

La seva carrera ha estat un conte de fades on ell n'era l'autèntic heroi. Fill de grangers finlandesos, Juha va apendre a conduir aviat, amb 10 anys ja conduia el tractor de la familia. Aquell mateix any, en el camí que conduia desde la granja al poble, Timo Mäkinen i Hannu Mikkola van rodar la pel·licula "Els Flying Finns", el noiet se'n va quedar emmaravellat. Timo li va ensenyar bases del pilotatge. Més tard va aprendre a pendre notes.

Quan el cotxe amb el que participava en un ral·li no era de la seva propietat, Juha agafava el Ford Anglia del seu pare per als reconeixements, tot i que el cotxe rebia algun que altre bony, això no li preocupava al seu pare, ja que uns cops de martell i el problema estava solucionat, el que si li preocupava al seu pare era la gran quantitat de carburant que consumia.

Kankkunen va debutar en ral·lis l'any 1978 amb un Ford Escort RS200 i un any més tard, al 1979, prenia la sortida al primer ral·li mundialista, el Mil Llacs on va acabar en 14ena posició general i segon en el seu grup.

Després de pilotar un Opel Manta al 1982 que pertenia a Timo Jouhki, Kankkunen estava pràcticament sense diners, però Jouhki, el qual encara no era el manager de la majòria dels pilots finlandesos però força influent, va saber que Ove Andersson buscava un jove pilot per conduir els seus Toyota de Grup B, i el va convèncer per a que fés uns tests amb Juha. Tal va ser l'èxit del test, que al mes d'agost del 1983, un jove de 24 anys sense cap resultat que l'avalès, es posava als comandaments d'un Toyota Celica Twin Cam Turbo de fàbrica.

L'any següent, al 1985, aconsegueix la seva primera victòria absoluta en un ral·li del mundial, al Ral·li Safari amb el seu Toyota Celica TCT i en el que era la seva primera participació al ral·li i mig any després, la segona al Costa d'Ivori.

L'accident que va patir Vatanen al Ral·li de l'Argentina, va obrir les portes de Kankkunen a Peugeot, al 1986 gràcies a tres victòries (Suècia, Acrópolis i Nova Zelanda), dos segons llocs (Mil Llacs i Olympus) i un tercer lloc aconseguit al RAC, però sobretot la suspensió per part de la FIA dels resultats del Ral·li de Sanremo on va guanyar Alén i els Peugeot van ser desqualificats, Juha va aconseguir el seu primer títol de Campió del Món i l'últim d'un Grup B.

L'any següent, amb la supressió dels Grup B, i l'abandonament de Peugeot del Campionat del Món de Ral·lis, va fer que se n'anés a l'equip oficial Lancia, on es va endur el seu segon títol de Campió del Món, era el primer pilot que guanyava dos mundials de manera consecutiva, per un marge de 6 punts vers el seu company d'equip Miki Biasion.

Segons va dir el seu, per llavors, copilot Fred Gallagher, Juha acceptava ser batut una especial sense cap problema, no tenia l'obsessió de ser el mes ràpid tram rere tram, ell en tenia prou de ser el primer... A l'arribada. És per això que molts dels directors d'equip volien fer-se amb el seus serveis i és per això que va pilotar per moltíssimes escuderies, Toyota, Peugeot, Lancia, Ford, Subaru y Hyundai.

Després d'adjudicar-se el seu segon títol de campió del Món, va començar la temporada corrent el Paris-Dakar, raid que va guanyar i va tornar a Toyota prenent part primer en el Ral·li Safari amb un Toyota Supra i ja la resta de temporada amb el Toyota Celica GT-Four (ST165), va ser una temporada horrible, ja que només va aconseguir acabar el Ral·li Safari en 5a posició amb el Supra, la resta de ral·lis es van saldar amb 3 motors trencats i dos abandonaments per accident.

L'any següent, 1989 i amb Carlos Sainz com a company d'equip, les coses van millorar una mica, pero no varen ser suficients per a un campió, 3 abandonaments, 2 5enes posicions, 2 3ers i una única victória, la primera del Celica GT-Four, a Austràlia. Aquests resultats el van fer moure cap a Lancia, on la fiabilitat i rapidesa del cotxe italià era indiscutible guanyant any rera any des del 1987 el títol de pilots i el títol de constructors.

Així doncs enquadrat altre cop a l'escuderia transalpina va millorar els seus resultats però no suficientment com per a contrarrestar la magnífica segona meitat de campionat que va fer el que havia estat el seu company d'equip, Carlos Sainz, Juha va ser el primer en alegrar-se'n per en Carlos i el primer en felicitar-lo, tot una demostració de bones maneres; l'any següent, el 1991 les tornes cambiarien i després d'una primera meitat de campionat impecable per part d'en Carlos Sainz, la segona meitat del pilot madrileny va ser fluixa i va ser ell qui va fecilitar al RAC al nou campió del Món Juha Kankkunen, llur tercer lloc no va ser suficient per contrarrestar la victòria de Juha.

Per al 1992 Lancia estrenava nova arma el Lancia Delta HF Integrale, conegut popularment com a "Deltona". Juha va fer una temporada molt bona, pujant sempre al podi, però només va guanyar un ral·li, el de Portugal i aquest fet el va apartar del seu 4t títol de Campió del Món que va anar en mans del pilot espanyol Carlos Sainz, invertint-se la situació viscuda al RAC del 1991. En acabar la temporada, Lancia que havia conseguit any rere any el títol de constructors de manera ininterrumpuda va anunciar que abandonaba els ral·lis, l'entrada de Castrol a l'equip Toyota i el contracte de Sainz amb Repsol va provocar que de cara al 1993 Sainz, Kankkunen i Auriol (que seguia com a company de KKK) es cambiessin les armes.

La falta d'evolució del Lancia Delta mantingut per l'escuderia Jolly Club va fer que Kankkunen tingués un escull menys de cara al seu camí cap al seu 4t títol de Campió del Món, tenint com a màxims rivals el seu company d'equip i François Delecour amb el novíssim Ford Escort RS Cosworth, tots dos pilots francesos van pagar cars els seus abandonaments (tres per en Didier i dos per en François) per només un per part d'en Juha.

L'any següent amb un company d'equip més madur, Sainz amb una millor montura, tot i que per evolucionar, i uns mal resultats al Mil Llacs i Sanremo el van relegar al tercer lloc del campionat del Món i veient com el seu company es proclamava campió. Al 1995 l'afer de la brida del Turbo del seu Celica GT-Four (ST205) que es va descobrir al Ral·li Catalunya-Costa Brava li va fer perdre tots els punts i el que és pitjor deixava la seva temporada 1996 a l'aire ja que tenia contracte vigent amb Toyota, així doncs al 1996 només va pendre la sortida en tres ral·lis puntuables pel campionat del Món inscrit amb cotxes Toyota de diferents importadors nacionals.

A la temporada 1997, els mals resultats d'Armin Schwarz amb el Ford Escort WRC oficial van fer que fós per segona vegada company d'equip de Carlos Sainz, aquest cop però com a número 2, els resultats van ser prou bons (4 segons llocs com a millors resultats) com per a que el seu projecte amb Ford tingués continuïtat per a una temporada més, la del 1998.

Al 1999 fitxava amb Subaru ja que l'equip amb la marxa de Colin McRae a Ford s'havia quedat sense un pilot de qualitat contrastada i experiencia. Va ser en aquest equip i en aquesta temporada on Juha va endur-se'n dues victòries més en la seva compta particular establint el récord, per llavors, de 23 victóries en el Mundial de Ral·lis. La següent temporada va seguir a l'escuderia britanico-nipona però la falta de resultats destacables van provocar que Juha anés a l'atur.

Al 1000 Llacs del 2001 va ser cridat per Hyundai per pilotar el seu Accent WRC, tot i que es va haver de retirar per problemes mecànics, les impressions que va donar als responsables de la firma coreana li van donar un seient per a tota la temporada 2002 però la poca competivitat del cotxe no li van permetre obtenir cap resultat digne de destacar dient així adéu als ral·lis al RAC del 2002.