Nom: Jean

Cogmom: Ragnotti

Data de Naixement: 29 agost 1945

Lloc de naixement: Carprentras (França)

Popularment conegut com Jeannot, el seu estil de conducció molt espectacular sobre l'asfalt l'ha fet guanyar molts adeptes arreu del món, sent fins i tot considerat com un Deu. Ragnotti, tot i començar amb d'altres marques se l'associa sempre amb Renault, marca amb la qual va desenvolupar el gruix de la seva carrera automvilística.

Ragnotti va començar a córrer amb el seu Fiat 850 particular l'any 1967, cotxe que ràpidament va substituir per un Renualt 8 Gordini, alhora que conduia Lancia i NSU en pujades de muntanya.

L'any 1969, i gràcies a la intervenció del seu cunyat, va conseguir que l'importador de GM li confiés un Opel Kadett GT/E amb el qual va guanyar la categória de Grup 1 a la Coupe des Alpes i al Tour de Corse, resultat que es va repetir al Monte-Carlo 1970 i que el va confirmar juntament amb d'altres resultats com el líder indiscutible de la categoria, col·locant-se sovint entre mig de cotxes superiors.

De cara al 1971 Opel li facilita un Kadett Grup 2 amb el qual va aconseguir millors resultats aixó si, també més abandonaments per averies o trencaments de peces. Aquest mateix any a més a més va conduir un Opel Commodore, Manta i Ascona.

La temporada del 1972 la comença amb l'Opel Ascona amb el qual guanya el Grup 1 del Rally Monte-Carlo i es classifica 9é en la general. Després passa a pilotar diversos cotxes, com un Camaro al Tour de France, un Lancia Fulvia al San Remo o un Ligier al Tour de Corse.

Al 1973 la seva carrera va fer un gir cap a la F3 francesa, llevat de la participació al Monte-Carlo, on va córrer amb un Renault 12 Gordini i dos ral·lis més del nacional francés. Al 1974 i 1975, la manca d'una oferta interessant per a córrer en ral·lis es tradueix en un altre any corrent en circuits on l'activitat estava emergent.

Ja al 1976, i de la mà d'Alpine-Renault, Jeannot torna al món dels ral·lis per quedar-s'hi per sempre, aixó si, sense deixar de participar en alguna que altre cita automovilistica disputada en circuits. Tot i ser el cap de files de l'equip, els problemes de l'Alpine A310 el van apartar de la victória a Portugal i a Grécia que ja tenia pràcticament a la butxaca.

Al 1977 va destinar el Alpine A310 per a córrer en Rallycross, on va desenvolupar el gruix de la temporada, participant solsament al Monte-Carlo amb un Golf GTi Grup 1 i tancant la temporada, al San Remo i RAC amb el recent estrenat Renault 5 Gr 2, amb el qual va conseguir un 2n lloc dins del grup al ral·li transalpí.

L'any següent segueix participant en comptats ral·lis amb el R-5 Gr 2, amb el qual consegueix un 2n lloc absolut per davant de màquines molt més potents com el 131 Abarth o Lancia Stratos. Al Ral·li Bandama també va pujar al podi, si bé en aquest ral·li la competéncia era menor personificada pel Peugeot 504 V6 Coupé.

A la temporada 1979 la seva implicació en els ral·lis es superior on els resultats més destacables són un 4t lloc a l'Acropolis i un segon al Tour de Corse. El 1980 el começa disputant el raid per excel·lencia, el Paris-Dakar, a bord d'un Volkswagen Iltis amb el qual finalitza 9è. El gruix de la temporada el fa en ral·lis francesos corrent amb el R-5 Gr 2 fins que finalment al Tour de Corse, Ragnotti va disposar d'una autèntica màquina de ral·lis el Renault 5 Turbo, conegut com "cul gros". Ja en el seu debut, marxava líder destacat, fins que un problema de joventut del cotxe l'apartava de la seva primera victória al WRC.

Per fi, a l'inici de la temporada 1981, es va produir la primera victória de Jeannot, va ser al Monte-Carlo a bord del seu Renault 5 Turbo, malgrat aquest resultat dedica gran part de la temporada a disputar la Copa Renault 5 Turbo, disputant en ral·lis només el Tour de Corse, que abandona i el RAC on finalitza 5è.

Aquest guió es va repetir l'any 1982, quan només va disputar el Tour de Corse i el Costa de d'Ivori, guanyant el primer d'ells i abandonant al segon. Al 1983 també; disputa el Monte-Carlo, Tour de Corse i Acropolis, però no aconsegueix cap victòria, així com al 1984, disputa Portugal i Tour de Corse conseguint només un 3r lloc a la cita francesa.

Renault fa debutar l'any 1985 el Renault 5 Maxi al Tour de Corse, i confia el cotxe a les mans de Jeannot, qui no defrauda i guanya el seu 3r i últim ral·li, en el que suposa la seva única aparició al WRC.

Ja a partir de l'any 1986 es dedica bàsicament a desenvolupar els cotxes de Grup A de tracció davantera de la marca del rombe; començant amb un 4t lloc al Tour de Corse amb un R-11 Turbo. L'any 1987, i amb la prohibició dels Grup B, desenvolupa un programa de 5 cites amb el Renault 11 Turbo on destaca un 2n lloc a Portugal i un 3r al Sanremo aconseguint un 5è lloc final en el Campionat del Món per Pilots, el seu resultat més alt mai conseguit. Tot i això, desapareix del panorama WRC fins al 1990, on corre el Tour de Corse a bord d'un Renault 5 GT Turbo Grup N, abandonant per problemes de motor. L'any següent la mateixa situació, només corre el Tour de Corse i abandona, pero en aquesta ocasió amb un Clio 16V i l'abandonament es produeix per problemes de transmissió.

Al 1992 i 1993 també pren part únicament al Tour de Corse amb un Renault Clio 16V primer i un Clio Williams després, pero en aquestes ocasions acaba 9è i 8è respectivament. 8è lloc que també va repetir l'any següent i també amb un Clio Williams, cotxe amb el qual va finalitzar 13è al Monte-Carlo 1994.

L'any 1995 es el darrer any en que podem veure participant en ral·lis del WRC a en Jeannot, al volant d'un Clio Maxi, pren part al Monte-Carlo i Tour de Corse on acaba 7è i 11è respectivament.

L'any 1996 es l'any del seu comiat ral·listic, participant, en el només puntuable per al mundial FIA-2L, Tour de Corse als comandaments de la nova arma de Renault, el Mègane Maxi. És a partir d'aquest moment quan Ragnotti col·labora amb Renault Sport desenvolupant entre d'altres el Clio S1600.