Nom: Hannu

Cogmom: Mikkola

Data de Naixement: 24 maig 1942

Lloc de naixement: Joensuu (Finlàndia)

Després d'iniciar-se al món dels ral·lis a bord d'un antic Volvo PV544 al seu país natal, Finlàndia; de cara al Monte-Carlo del 1967 va aconseguir un dels vuit seients oficials d'un Lancia Fulvia, va marcar un scratch i va instal·lar-se en la 5ena posició general però a falta de ben poc per acabar el ral·li es va haver de retirar.

Al 1968 signa amb Datsun, pero li autoritzen a conduir un Ford Escort TC als Mil Llacs on guanya després d'imposar-se al seu mestre Timo Mäkinen. Aquesta va ser la primera de les tres victòries conseguides al seu país ja que va repetir el mateix resultat l'any 1969 i 1970 amb el mateix cotxe, un Escort TC. També es va imposar a la Marató Londres - Mèxic i va ser el primer europeu en guanyar el Ral·li Safari, concretament al 1972.

Els següents anys, i coincidint amb una reducció dels programes de Ford, van ser més fluixos, diversos abandonaments i una unica victòria més, al Mil Llacs del 1974. L'any 1975 va signar per dos anys amb Toyota, periode en el qual cada ral·li es comptabilitza amb un abandonament, amb l'excepció del Mil Llacs del 1975 on guanya, al Mil Llacs del 1976 on acaba tercer i el seu segon lloc al RAC del 1977. Al novembre del 1976, Hannu decideix deixar definitivament l'alcohol, ja que veu que aquest mal costum el limitava molt com a pilot de primer nivell i una mica més tard va continuar millorant els seus hàbits alimentaris, passant de pesar 88 kg a 74 kg en quatre mesos.

L'any 1978 i després de la mala experiència a Toyota, Hannu retorna a Ford i consegueix guanyar el seu primer RAC i dos segones posicions, a Suècia i a Portugal. L'any següent consegueix quatre victòries 3 amb Ford i una amb un Mercedes-Benz 450 SLC 5.0, tot i aixó el primer Campionat del Món de Pilots se li va escapar per un punt a favor del seu company Björn Waldegård.

Considerat com l'home més ràpid de la seva época, Hannu és reclutat per Audi per tal de conduir el seu revolucionari Audi Quattro. En el seu debut al Monte-Carlo, Hannu comptava amb un aventatge de sis minuts vers el segon classificat però una sortida violenta de la calçada el va obligar a abandonar. Quinze díes més tard, Mikkola es va treure el mal gust de la boca amb la victòria a Suècia i va concloure l'any amb una altra victòria al RAC passant per un tercer lloc al Mil Llacs.

I es que Hannu mai es va acabar de sentir del tot a gust al volant de l'Audi, el seu estil de conducció era perfecte per al Ford, però aquest no el podia reproduir al cotxe alemany. Poc a poc, va anar veient com l'equip es declinava vers Blomqvist, el qual se sentia molt a gust al volant de l'Audi ja que les sensacions que li produia el cotxe eren molt similars a les que li oferia el seu cotxe escola, el Saab. A més a més, Blomqvist en ser semi-privat estava autoritzat a usar gomes Michelin, molt més competitives que les Kléber dels oficials.

El 1982 es va saldar amb dues victóries, la sisena del seu compte particular al Mil Llacs i una altra més, la quarta, al RAC i dos segons llocs, al Monte-Carlo i al Sanremo. Finalment l'any 1983 va aconseguir el seu preuat títol de Campió del Món gràcies a quatre victòries assolides a Suècia, Portugal, Argentina i Mil Llacs (i la setena, récord que només ha igualat el seu compatriota Marcus Grönholm). Tot i conseguir el títol de Campió del Món a l'edat de 41 anys, els comentaris que es varen aixecar li van treure part de la glòria i més quan l'any següent, Blomqvist va conseguir el títol de Campió del Món de pilots, el que va fer que les crítiques fossin encara més importants, Hannu estava mortificat.

Es per això que Hannu va anar-se'n del 1985 al 1987 als Estats Units com ambaixador Audi, però l'experiència va ser un desastre ja que se sentia inútil i tot i que Audi li va volguer perllongar el seu contracte, Hannu preferia el volant i la competició, motiu pel qual l'any 1988 va signar amb Mazda on va córrer per tres anys sense gaires resultats a destacar.

Finalment al Ral·li dels Mil Llacs del 1993, on havia conseguit un total de set victòries, Mikkola amb 51 anys va dir definitivament adéu al món dels ral·lis.