Nom: Antonio

Cogmoms: Zanini Sans

Data de Naixement: 9 febrer 1948

Lloc de naixement: Viladrau (Espanya)

Antoni Zanini, el primer pilot català, i també el primer pilot espanyol en obtenir un Campionat Internacional, es va iniciar en el món de la competició del motor en curses d'enduro i motocross l'any 1965, 4 anys més tard va passar de les 2 a les 4 rodes assentat però al seient de la dreta copilotant a Miquel Casas, Hansi Babler i Miquel Espinet.

No va ser fins al 1970 quan amb un Renault 8 TS va debutar com a pilot en el circuit urbà de Granollers. Després va començar a competir amb un Simca 1000 amb el que va anar agafant experiencia i guanyant a pilots amb més experiència que ell, i és que Zanini era un pilot que s'entrenava a consciència fent les passades per un tram que fossin necessàries fins que es sapigués el tram de memòria, mentre que d'altres només en feien 3 o 4, el que va suposar una revolució al panorama espanyol dels ral·lis.

A finals del 1972 Zanini va poder fer-se amb un Seat 1430 Gr 2 cedit per Seat Madrid per a disputar el Ral·li 2000 viratges, ral·li que va guanyar. Aquest fet va fer que Zanini es guanyés un lloc com a pilot oficial Seat de cara l'any 1973, i no va deixar escapar la oportunitat brindada per la marca de Barcelona i es va proclamar sots-campió per darrere del seu company d'equip Babler.

L'any següent conseguia el seu primer títol de rellevància nacional, proclamant-se Campió Nacional de Ral·lis d'Asfalt, títol que va seguir ostentant durant 5 temporades seguides fins el 1978.

Els bons resultats obtinguts a nivell nacional, va fer que Zanini probés sort al Campionat Europeu de Ral·lis, va començar a disputar cites d'aquest campionat l'any 1975 on va acabar 9é. L'any 1976 va repetir participacions internacionals i va acabar 2n del Campionat Europeu de Ral·lis gràcies a les segones places obtingudes a Polònia i Xipre i a les victòries de cites espanyoles puntuables per a l'europeu però a força distància del Stratos de Darniche, vencedor d'aquella edició de l'europeu. També és al 1976 quan fa la primera aparició al Mundial de Ral·lis, concretament al Monte-Carlo on va acabar en una 12ena posició final, tota una gesta donat que comptava amb un cotxe de només 170 CV de poténcia.

L'any 1977 amb un cotxe més potent que a l'any precedent, el Seat 124 1800 va repetir éxit a nivell nacional proclamant-se altre cop Campió de Ral·lis, i és també en aquest any quan va marcar el seu primer i únic podi al mundial de ral·lis amb un tercer lloc al mític Ral·li Monte-Carlo. A part de la participació al Monte-Carlo, també va fer sortides a certs ral·lis de l'est d'Europa, repetint el 2n lloc de Polònia, però en aquesta ocasió només va poder acabar 13é en el Campionat Europeu.

Per a la temporada del 1978 Seat va abandonar els Seat 124 per assimilar els Fiat 131 Abarth amb el que va aconseguir el seu 5é títol, i de manera consecutiva, de Campió d'Espanya de Ral·lis. En el Campionat d'Europa de Ral·lis va poder per fi alçar-se amb la victòria al Ral·li de Polònia però poc més.

Acumulant 7 títols Nacionals de Ral·lis, 5 amb Zanini, Seat va plantejar un projecte ambiciós de cara al 1979, amb Beny Fernandez corrent el Nacional i Antonio Zanini l'Europeu amb el 131 Abarth, Fernàndez va fallar estrepitosament al Nacional trencant la ratxa de Seat de 7 anys de domini, i Zanini va repetir el sots-campionat de l'any 1976 per darrera de Jochi Kleint que va conseguir el guardó a base de còrrer moltes més cites que Zanini, ja que quan tots dos es van trobar a la pista, exceptuant el RACE, Antonio va ser més ràpid que l'alemany.

L'any 1980 Seat deixa els ral·lis, però Antonio consegueix prou capital com per fer un programa molt ambiciós i sense escatimar esforços, Zanini comptaba amb un Porsche 911 SC preparat pels germans Almèras, amb el que va conseguir el seu preuat i alhora ressistit títol, l'Europeu de Ral·lis gràcies a les victòries al Costa Brava, Bulgaria, Polonia, Halkidikis, RACE i Catalunya, i el Algarve amb un Ford Escort RS1800 que li va deixar Oliveira, però a més a més els bons resultats de les cites nacionals de l'europeu van permetre-li alçar-se amb el títol de Campió Nacional de Ral·lis, fent doncs un duplet. Aquest fet li va valdre el fitxatge per Talbot de cara l'any 1981 amb el que es va centrar en el Campionat Nacional Espanyol de Ral·lis. En aquesta temporada només va conseguir una victòria al Sachs però ja al 1982 i amb el seu màxim rival, De Bagration retirat dels ral·lis va conseguir 5 victòries que li van permetre alçar-se per setena vegada Campió d'Espanya de Ral·lis amb el Talbot Sunbeam Lotus.

L'any 1983 la Real Federación de Automovilismo va instaurar dos campionats nous, el Campionat de Ral·lis de Terra i el Campionat d'Espanya Internacional de Ral·lis per al que puntuaven les cites europees del nacional i certes celebrades a l'extranger. Zanini va conseguir el guardó de Campió Internacional d'Espanya gràcies a guanyar a Bulgària i el seu sisé lloc en la seva tercera aparició mundialista a Portugal.

L'any 1984 Talbot no disposava d'un cotxe competitiu per afrontar el Nacional d'Asfalt pel que Talbot el va fer participar en el Nacional de Terra amb un modest Samba, la seva experiencia sobre aquesta superfície va permetre-li guanyar en tres ral·lis i quedar segon en dos, aquests resultats van fer que Zanini es proclamés Campió de Ral·lis de Terra, però paral·lelament va fer un programa privat en el Nacional d'Asfalt, amb un atípic Ferrari 308 GTB amb el que va guanyar 5 ral·lis i va proclamar-se de nou Campió de Ral·lis.

Per a la temporada 1985, Talbot li va portar un Peugeot 205 T16 mantingut pels germans Almeras, però amb aquest cotxe mai s'hi va acabar de sentir cómode protagonitzant 3 accidents molt importants i que van fer que marxés de l'equip per recaure a l'equip Ford.

Ja dins l'equip Ford, amb el RS200 va conseguir la seva última victória, va ser al Ral·li Islas Canarias en l'edició del 1986, és en aquest moment quan va començar a desenvolupar cotxes prototips, ideals per a participar en el Nacional de Terra, i així ho va fer a finals d'aquest any amb un Suzuki preparat per ell mateix.

Sense un programa seriós a l'Asfalt, Zanini va anar a França a comprar un Visa 1000 pistes que ell mateix va preparar i adaptar al campionat de Terra, Campionat en el que ja s'hi quedaria fins al moment de retrirar-se dels ral·lis. El Visa era un cotxe poc potent però molt manejable el que li va permetre guanyar les dues primeres cites del Campionat però l'arribada del Lancia Delta S4 d'Oñoro el van deixar sense opcions al títol.

L'any 1988 repetia amb el Visa i malgrat no guanyar cap cursa va proclamar-se sots-campió darrere del potentíssim Delta S4 pilotat en aquesta ocasió per Trelles.

A la temporada 1989 va començar a desenvolupar el AX 4x4 amb el que Citroën prenia part de manera oficial al Campionat de Ral·lis de Terra fent diferents modificacions i evolucions, fins que finalment l'any 1993, i ja amb Zanini recentment retirat com a pilot oficial, va fer que Enric Burrull es proclamés Campió de Ral·lis de Terra.

A més de participar en el Nacional de Terra, també va pendre part en els Raids del Atlas i Tunisia amb un Mitsubishi Montero l'any 1988 i finalment l'any 1994 amb un camió IPV va còrrer el Dakar.

Actualment les seves tasques vinculades a la competició es basen en el desenvolupament de cotxes prototips, com els que participen en el Campionat de Gel i en la formació i suport de nous talents.