Plataforma de Integración
Cultural IntégraT
Iniciativa per Catalunya Verds (ICV-EUiA)
Per la igualtat de drets dels
immigrants i el reconeixement de la diversitat
1. Cap a una societat diversa
i socialment cohesionada
La immigració és un
dels assumptes de més importància social del nostre
temps i de la nostra societat. És ja, i ho serà més
en el futur, un factor determinant per al nostre desenvolupament
demogràfic, econòmic, social i cultural. D'aquí
que fer una política d'immigració encertada sigui
de gran importància per combatre l'exclusió social,
ampliar la democràcia i desenvolupar una societat igualitària
i solidària.
Segons les últimes dades presentades
pel ministeri de l'Interior, a Espanya existeixen 1.647.000 estrangers
residents, la qual cosa apropa el percentatge al 4% de la població.
D'aquests, més d'un terç responen a ciutadans de la
UE, els qui gaudeixen d'un conjunt de drets i deures pràcticament
igualat al dels nacionals. A aquests caldria afegir un nombre indeterminat
de persones en situació irregular no quantificades per les
dades del Ministeri però que hom accepta que es tracta de
prop de 900.000.
Aquesta arribada s'ha intensificat
en els últims anys amb una mitjana del 21% anual els últims
tres anys i amb un significatiu rejoveniment d'aquesta immigració
amb la incorporació creixent de joves i infants que formen
el 4% dels alumnes de les nostres escoles.
Amb aquestes dades els nous collectius
integren ja avui mateix una part important de la nostra societat,
suposen actors incidents, creadors ells també de societat.
Cal destacar l'enorme potencial emancipador que suposa la diversitat
que hi aporten i la importància d'incorporar en la nostra
concepció del món el reconeixement de les diferències,
ja que aquesta és una dimensió bàsica del pluralisme
i de la concepció d'una societat justa, en què cap
sector esdevingui hegemònic i tots siguin equivalents.
Aquesta diversitat és preexistent
i anterior a l'arribada (si és que alguna vegada aquesta
no s'ha produït) de la immigració. La diversitat (d'edats,
sexe, classes socials, interessos, etc), és consubstancial
a la formació de les societats contemporànies urbano-industrials
caracteritzades precisament per la seva heterogeneïtat.
Per això mateix, en parlar
del que entenem com a integració cal definir quins són
els elements que hi intervenen. Les polítiques d'integració
assajades (el melting-pot nordamericà, l'assimilacionisme
republicà francès, la legislació diferencialista
britànica) han fracassat en part pel no reconeixement del
fet que gran part dels conflictes de convivència s'arrelen
en assimetries socials i no tant en diferències culturals.
Evidentment que qualsevol perspectiva
que es pretengui integradora de la diversitat cultural, entesa no
com una font de conflictes sinó com un fet, i un fet positiu,
ha de rebutjar la idea que allò a què l anomenat immigrant
ha d adequar-se és una cultura (entesa com a reducció
a la unitat de les formes, comportaments, pensaments... que es troben
dins d'un territori) sinó més aviat a una societat.
És llavors quan hem d'assenyalar
que gran part del que sovint es presenta com conflictes de tipus
culturals no es tracta més que de conflictes d'interessos
i conseqüències de les desigualtats socials generades
pel capitalisme. Destriar i denunciar davant d'un conflicte allò
que és desprèn directament de les diferents especificitats
culturals que es puguin donar cita, i que es relacionen en plans
horitzontals d'aquelles desigualtats socials que estructurant-se
verticalment condemnen les capes que ho pateixen a situacions d'exclusió
inacceptables, és un dels eixos, en els quals es centra la
nostra proposta política en temes d'immigració.
Des del punt de vista d'Iniciativa-Verds
la integració cultural, així entesa, serà impossible
sense uns mínims nivells d'integració socioeconòmica,
és a dir, de reducció al mínim, ni sense la
desaparició de les desigualtats. En aquest sentit resulta
evident que una millora general de les condicions de vida de les
persones - habitatge, treball, sanitat, ensenyament- és el
recurs més segur per garantir la comunicació o l'intercanvi
entre els grups humans. Llavors els espais d'integració social
coincideixen amb aquells que separen els integrats autòctons
dels exclosos; és a dir, l'esfera econòmica, el mercat
de treball, l'escola, l'espai públic..
2. Una legislatura de política
d'immigració repressiva i improvisada
Aquesta legislatura, pel que fa a
les polítiques d'immigració va començar amb
l'amenaça, de seguida acomplida, de modificar la Llei 4/2000
que havia estat redactada amb un ampli consens (tot i algunes esmenes
parcials dels diferents grups) del qual el partit del Govern es
va desmarcar en els últims moments previs a la seva aprovació.
Aquest acord, si bé no presentava modificacions importants
en relació amb la llei anterior pel que fa al sistema d'admissió
dels nous immigrants i l'entrada legal continuava essent molt inaccessible,
sí que contenia un reconeixement ampli de drets als estrangers
amb residència legal com a aquells en situació irregular.
La resposta que el govern va fer
a aquesta llei va ser la retallada dràstica de drets i garanties
especialment a aquelles persones sense permís de residència
en vigor. La justificació política que el Govern del
PP va oferir va ser que la 4/2000 suposaria un coladero d'immigrants.
Cal assenyalar que aquesta primera reforma de la llei que va entrar
en vigor el gener de 2001 no va tocar un cop més el sistema
de regulació d'entrades i que va continuar bàsicament
igual des de la trista llei de 1985. Altrament el que sí
que es va retallar fortament són els drets socials dels immigrants
i molts dels drets fonamentals recollits a la Constitució
i als acords internacionals com ara la Declaració dels Drets
Humans. Es van retallar drets d'atenció sanitària,
de protecció jurídica, d'accés a l'habitatge
i fins i tot es va negar a gran part de la població el dret
de vaga, reunió, associació i manifestació.
La modificació també va retallar les vies de regularització
per a les persones que ja es trobaven en territori espanyol. Cal
entendre d'aquestes accions que d'una banda l'objectiu d'evitar
l'anomenat «coladero» es volia assolir per la via de dificultar
les possibilitats d'integració de les persones vingudes com
a mesura persuassiva per als possibles nous immigrants, i d'altra
banda la creació d'un volum de treballadors i treballadores
absolutament desprotegits/es de drets i en conseqüència
fàcilment explotables.
Des de llavors la política
d'immigració del govern d'Aznar s'ha anat improvisant en
funció de la pressió social. S'han realitzat diferents
processos extraordinaris de regulació durant el 2000 i el
2001. Sovint el següent era per corregir errades de l'anterior.
Malgrat tot ha continuat la dificultat per tal d'accedir als procediments
d'entrada legals amb la qual cosa les vies irregulars continuen
sent les principals per establir-se al país. Els contingents
dels últims anys han estat inadequats i els convenis amb
determinats països han fracassat com a forma d'entrada legal;
en alguns casos, s'ha arribat a allò còmic, com és
el cas dels avions noliejats a l'Equador pel llavors ministre de
l'interior Sr. Rajoy.
L'última modificació
de la Llei es va presentar en la campanya de les municipals i ha
estat aprovada a poques setmanes de les generals, emprant els arguments
restrictius i policials contra la immigració com a mètode
per assolir vots. Obligada per una sentència del Suprem que
va anul.lar onze articles del Reglament, aquesta suposa un grau
superior de precarització dels drets de les persones immigrades
i la negació a la pràctica del dret d'asil per als
originaris de molts països amb incompliment habitual dels Drets
Humans. Aquesta reforma, i per extensió el marc legal de
tractament de la immigració a l'estat espanyol ha estat aprovat
amb el suport del principal partit de l'oposició.
Totes aquestes accions s'han fet
durant aquests anys sota la màxima de la lluita contra la
immigració illegal, element que s'ha convertit en gairebé
l'únic motiu de les polítiques del Partit Popular
en matèria d'immigració. Mai ha parlat d'immigració
per definir mesures d'integració social, ni per promoure
l'accés als drets de ciutadania i ni tan sols, com hem dit,
per afavorir de forma efectiva la canalització legal de l'entrada
d'immigrants. Ho ha fet per parlar de control de fronteres o per
l'augment de les expulsions o sovint per vincular immigració
i delinqüència. Prova d'això va ser el ràpid
oblit en què va quedar el pla GRECO, en principi dirigit
a la integració social de les persones immigrades.
Aquesta ha estat també les
posicions defensades en les institucions europees, que s'han alineat
amb els sectors més reaccionaris de la Unió especialment
durant el període en què es va ocupar la presidència
europea. Cal tenir present que la política d'immigració
té ja una important dimensió europea, i que es troba
en un procés d'elaboració una normativa europea que
serà d'aplicació a tots els Estats de la UE, des del
moment en què el Tractat d'Amsterdam - i concretament, el
posterior Consell de Tampere de 1999- va establir la necessitat
d'elaborar una política comuna sobre temes d'immigració.
La immigració necessita un enfocament comú en l'àmbit
europeu.
A Tampere es van fixar com a eixos
de la política europea comuna: la collaboració amb
els països d'origen, un sistema europeu comú d'asil,
el tracte just dels nacionals de tercers països i la gestió
dels fluxos migratoris, amb un enfocament global i integrat que
estigués en coherència amb la resta de polítiques
de la UE.
Des d'aquest moment, la Comissió
Europea ha presentat propostes que representaven fins a cert punt
un gir cap a polítiques menys restrictives i més realistes
que les que dominaven fins al moment. Malauradament el Consell de
Ministres de Justícia i Interior, responsable de l'aprovació
de les propostes normatives, ha mantingut la línia restrictiva
impossibilitant l'avenç de les propostes fetes per la Comissió.
El Consell no ha pres cap decisió significativa en política
comuna d'immigració i no està acomplint el calendari
previst. Aquest fet ha estat contínuament denunciat pel Parlament
Europeu.
Ens trobem, doncs, en una situació
d'estancament en l'avenç de la normativa europea i amb una
remarcada tendència cap al domini de les postures restrictives.
El govern espanyol ha estat un dels principals responsables del
domini d'aquesta mena de posicions.
A partir del maig de 2004 finalitza
el període obligatori d'unanimitat en el Consell pels temes
relacionats amb la política d'immigració. Aquest fet
i la perspectiva d'una futura Constitució Europea (que inclou
de forma vinculant la carta de Drets Fonamentals de la UE) suposen
elements importants per a forçar el desbloqueig que pateix
l'elaboració concerta d'una política comuna europea.
Tot això sense oblidar la necessària utilització
i exigència de compliment de la directiva sobre igualtat
de tracte, vigent des de juliol d'aquest any.
3. Polítiques per la igualtat
de drets i contra l'exclusió social de les persones immigrades
Les polítiques d'immigració
que s'han fet des dels diferents nivells de govern, especialment
les que es fan des de l'Estat han posat l'accent en l'aspecte de
la problematització del fenomen de la immigració i
en una pràctica basada en aspectes relatius al control policial.
Les accions de repressió que apareixen regularment exercides
per les diferents administracions, estan resultant el principal
argument per al rebuig d'una societat amb un creixement intens i
constant d'actituds xenòfobes.
Des d'ICV-EUiA apostem per polítiques
dirigides a acabar amb la realitat de l'existència de diferents
nivells de ciutadania i de drets en funció del fet de ser
nacionals, comunitaris, o extracomunitaris regulars o no. Defensem
una política d'immigració en què el concepte
de ciutadania vinculi també a les persones immigrades. Aquestes
han de gaudir d'igualtat de drets i deures, d'igualtat d'oportunitats
i de tracte, respecte a la resta de la població.
La normativa d'immigració
ha d'afavorir l'entrada legal dels fluxos, perquè des del
primer moment l'acollida, la inserció laboral i la integració
social dels i les immigrants siguin positives. Els drets que la
normativa estableix no han de generar situacions d'inferioritat
per a la població immigrada. Ambdós aspectes són
la base de les nostres propostes en el terreny legislatiu i de política
migratòria.
Juntament amb això, defensem
el desenvolupament de polítiques socials àmplies per
corregir les actuals situacions de discriminació i segregació
que pateix la població immigrada.
Propostes d'ICV-EUiA pels drets de
ciutadania de totes les persones.
- Modificació radical de l'actual Llei d'Estrangeria i
substituint l'actual política d'immigració en la
qual els aspectes repressius i de control policial per una veritable
política d'Integració Social de la Immigració.
Els mínims de la reforma pel que fa a aquests aspectes
haurien de ser els que es van establir per consens en la llei
4/2000 amb les modificacions necessàries per possibilitar
l'entrada regular.
Per tal de fer-ho possible aquesta
ha de contemplar:
- Dret de vot per a les persones immigrades en totes les eleccions,
a partir d'un mínim d'1 any de permanència per a
les municipals, i de 3 anys per a la resta. La legislació
actual nega el dret de vot als residents nocomunitaris (excepte
en situacions de reciprocitat difícilment aplicables),
fet que constitueix la més evident mostra d'exclusió
i una dificultat important per a la seva integració ciutadana.
Cal reclamar el sufragi universal com a element fonamental com
així ho hem fet durant l'actual legislatura al Congrés.
- Un veritable reconeixement dels drets i llibertats fonamentals,
lliure circulació, llibertat d'expressió, reunió,
associació, lliure sindicació, garanties processals,
educació i protecció a la família.
- Equiparació de drets socials respecte als ciutadans:
assistència sanitària, accés a ajuts públics
a l'habitatge, dret a la funció docent i a la funció
pública.
- Una veritable voluntat del legislador per la integració
dels immigrants: procediment originari de regulació per
totes a les persones que reuneixin determinades condicions i eliminació
de la normativa d'entrades. Obertura de vies per a la regularització
dels que ja es troben dins l'Estat en situació irregular,
basada principalment en la inserció laboral.
- Ampliar les garanties jurídiques pel que fa a les expulsions
d'immigrants en situació irregular i eliminar el procediment
sumari d'expulsió.
Parallelament a la reforma de la
Llei s'haurien de desenvolupar altres mesures per part del Govern
de l'Estat:
- La devolució de competències sobre immigració
al Ministeri de Treball i Afers Socials, absorbides pel Ministeri
de l'Interior.
- Un pla d'acollida del govern central: desenvolupament d'una
àmplia xarxa de centres d'acollida per a aquells immigrants
que ho necessitin.
- El desenvolupament de mesures anti-discriminatòries dirigides
a vetllar pel veritable gaudiment d'aquests drets tal i com exigeixen
els compromisos comunitaris.
- El desenvolupament d'un programa per afavorir la integració
social de les persones immigrades un cop demostrada la manca de
voluntat del Govern del PP amb la desaparició pràctica
simultàniament a la seva aparició del pla GRECO.
- Es necessari, a més, que la violència de gènere
que es produeixi a qualsevol país del món, sigui
considerada com a persecució, i per tant es concedeixi
l'estatut de refugiades a les dones que n'acreditin ser víctimes.
En definitiva una legislació
que fos realment d'integració de les persones disposades
a conviure amb nosaltres, sense el tractament repressiu i policial
de l'actual, generadora d'exclusions i que aquesta legislació
fos la principal eina per permetre aquesta convivència normalitzada
|
