Plataforma de Integración
Cultural IntégraT
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
3.5.8. Immigració
- Les polítiques d'integració social han d'incorporar
la perspectiva de gènere i han de ser de caràcter
transversal.
- Permisos de treball i de residència independents de l'estat
civil, i conservació de permisos en cas de divorci o separació.
- Mesures preventives per evitar pràctiques vexatòries.
- Les polítiques socials, d'habitatge, treball, educació,
sanitat... han de tenir en compte la situació específica
de les dones immigrants, però han d'anar adreçades
al conjunt de totes les dones, amb l'objectiu de combatre la feminització
de la pobresa.
- Major control i regularització del treball de temporada
i del servei domèstic. Impulsar l'equiparació de
les condicions laborals i de cobertura social de les relacions
laborals del servei domèstic.
- Reconeixement de la figura de la mediadora cultural, sanitària
i social.
- Atenció específica a totes les dones immigrants
víctimes de violència de gènere, encara que
la seva situació legal no sigui regularitzada.
- Recolzament econòmic i coordinació amb les associacions
de dones immigrants.
- Impulsar la participació social i política de
les dones i associacions de dones immigrants.
3.6. Immigració
3.6.1. Les competències
i recursos de les administracions
La Unió Europea, en la mesura
que esdevé un espai no només econòmic, on es
garanteix la lliure circulació dels seus ciutadans, amb tota
probabilitat haurà de confluir en les polítiques d'accés
a la ciutadania per part dels no comunitaris i en la política
de regulació de fluxos, tot i que de moment la pràctica
ens du a la conclusió que és refractària a
incidir en les polítiques d'immigració dels estats
membres.
Mentrestant, és l'Estat qui
té les competències en matèria d'immigració,
la política de fronteres, el control de fluxos migratoris,
la fixació dels contingents, la concessió de permisos
de treball i de residència, la concessió d'asil i
refugi i de la nacionalitat, primeres polítiques d'acollida,
relacions oficials amb les confessions religioses.
L'Estat té a les mans els
principals instruments, que infrautilitza o utilitza malament: ni
legisla en la línia adequada, ni aplica la llei un cop l'ha
feta, i no vol traspassar o delegar responsabilitats. És
en canvi l'administració local i autonòmica qui afronta
dia a dia l'acollida i la integració dels nouvinguts. La
política de l'Estat mostra:
- a) La inutilitat de la Llei Orgànica 8/2000 sobre els
drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració
social, i de la seva aplicació a l'hora de regular fluxos
migratoris i d'afavorir-ne la integració social i laboral,
especialment en el cas del Reglament que se'n deriva.
- b) La caòtica- i a voltes perversa- gestió dels
fluxos interns entre comunitats autònomes de persones immigrants
extracomunitàries.
- c) La manca d'agilitat en la gestió dels permisos de
treball o de residència d'aquelles persones immigrants
disposades a treballar i en les demandes de mà d'obra de
l'empresariat.
- d) La deficiència en la inspecció als empresaris
que utilitzen treballadors immigrants en situació irregular
i en la persecució legal dels prestamistes i de les xarxes
de tràfic de persones.
- e) La incapacitat a l'hora d'establir convenis de retorn dels
immigrants amb ordre d'expulsió amb la major part de països
de procedència.
- f) La inexistent política internacional i de cooperació
exterior destinada a fer menors els fluxos d'emigrants econòmics,
especialment pel que fa al Marroc.
- g) Els recursos insuficients del Programa Global de Regulació
i Coordinació (GRECO) per al desenvolupament de programes
que no siguin majoritàriament adjudicats al Ministeri de
l'Interior i, especialment, de convenis amb comunitats autònomes
i ajuntaments (l'any 2001, aquest darrer concepte representava
el 2,78% del total del pressupost del Programa, segons dades de
la FMC).
Davant la inoperància de l'Estat,
són, doncs, els governs autònoms, amb les competències
sectorials que reconeixen els estatuts respectius i les relatives
a la policia pròpia i laborals en el cas del Principat, i
els municipis (pràcticament sense competències executives
en aquesta matèria, exceptuant-ne les relacionades amb l'empadronament),
que acaben abordant les conseqüències derivades de la
nova immigració. L'absència de criteris suficientment
clars per part dels governs de les comunitats autònomes on
es parla català, traspassa la darrera responsabilitat a les
ONG i als ajuntaments, que posen en funcionament polítiques
d'acollida ben intencionades, però no sempre adequades, i
molts cops contraposades i escassament integrals des del punt de
vista de la integració social i cultural.
D'altra banda, el II Pla Interdepartamental
d'Immigració, aprovat el juliol de 2001, no concreta quins
són els recursos disponibles, en molts casos tampoc ni el
calendari ni els indicadors d'avaluació i, especialment,
no determina en gaires mesures com es farà la coordinació,
la collaboració i el finançament de despeses amb els
ajuntaments, la primera porta on truquen les persones nouvingudes.
Una política integral d'immigració
ha de comprendre la regulació de fluxos, les polítiques
d'acollida i d'integració i les relacions intercomunitàries
- incloses les religioses -, i un pressupost extraordinari (ja que
és inoperant que amb els recursos insuficients per a la població
autòctona, es pugui dur a terme una política que no
sigui de façana i que eviti que la cohesió social
trontolli en determinats llocs). I ha de ser dissenyada pels Parlaments
on resideixen la sobirania dels diversos territoris de la societat
catalana i desplegada subsidiàriament pels ajuntaments.
3.6.2. Pel traspàs de competències
a la Generalitat i als ajuntaments
La Unió Europea ha d'assumir
les competències en regulació general de fluxos i
establir unes prioritats en les polítiques de suport al desenvolupament
del Magrib. Subsidiàriament, seran els Estats nacionals o
les nacions d'Estats plurinacionals les que exerciran la resta de
competències.
Així, el govern de la Generalitat
ha de negociar el traspàs de competències:
- a) En el control de fluxos externs i interns d'immigrants extracomunitaris
que els afectin i la fixació dels contingents d'immigrants
per part de la Generalitat.
- b) En la gestió, per part de la Generalitat, dels permisos
de treball a Catalunya.
- c) En matèria d'Inspecció de treball, amb la dotació
econòmica corresponent.
- d) Per poder desenvolupar una política específica
en matèria religiosa.
- e) Presentar anualment davant del Parlament de Catalunya, per
al seu debat i eventual aprovació, de la proposta de contingent
d'immigrants i del balanç de l'any anterior dels plans
i programes interdepartamentals d'immigració, així
com de les propostes per l'any següent, prèvia compareixença
davant la comissió pertinent de sindicats, organitzacions
empresarials, confessions religioses i ONG representatives vinculades
a la immigració.
Els ajuntaments desplegaran al seu
àmbit les polítiques d'acollida, participació
i integració definides al Parlament de Catalunya, amb els
mitjans materials adequats, i estudiaran la necessitat de crear
estratègies complementàries a les existents quan calgui.
Cal millorar la cooperació
administrativa de la Generalitat amb els ajuntaments, especialment
en temes com l'habitatge, formació continuada de mediadors/
es i programes de formació ocupacional, socio-sanitària,
escolarització, per tal de garantir l'eficàcia i l'eficiència
dels recursos i el disseny d'estratègies amb garanties de
reeixir.
|
